Què és La Democràcia? (Robert Dalh) I Postdemocràcia (Colin Crouch)

En el primer text, Robert Dalh descriu el que es considera per democràcia en general, la seva funció principal i dóna cinc criteris que necessaris perquè el sistema democràtic funcioni bé: la participació efectiva, amb la que tots els membres d’una comunitat han de tenir les mateixes oportunitats iguals i efectives per exposar els seus punts e vista; la igualtat de vot, amb la que el vot ha de ser igual per a tothom; la comprensió il•lustrada, s’han de conèixer les polítiques i el funcionament del govern democràtic per poder pensar críticament les alternatives; el control sobre l’Agenda, tothom ha de tenir les mateixa capacitat per decidir sobre els assumptes que es tractaran i la manera de fer-ho; i la inclusió d’adults, tots els adults tenen la mateixa capacitat en els processos democràtics. Per respondre a la pregunta “per què democràcia?”, Dalh argumenta que la democràcia ajuda a evitar la tirania, garanteix als ciutadans els drets fonamentals i bàsics, asseguren la llibertat personal, ajuda a protegir els interessos dels ciutadans, que puguin viure sota les lleis que han escollit (autodeterminació) i que tinguin una responsabilitat moral, promou el desenvolupament humà i la igualtat política, les democràcies representatives no es fan la guerra entre elles i els països amb governs democràtics tendeixen a ser més desenvolupats (afinitat entre democràcia i economia de mercat). A més a més, Dalh sosté que tots els ciutadans s’han de respectar entre ells i tenir en consideració els seus punts de vista. També diu que s’ha de rebutjar el govern de la tutela com a govern eficaç, perquè no hi ha cap adult superior ni millor qualificat que cap altre per a governar en un Estat, ja que tots els adults són considerats com a iguals (inclusió dels adults).

En el segon text, Colin Crouch se centra en les democràcies estables d’Europa Occidental, Japó o Estats Units, on la legitimitat dels poders polítics està en dubte per la baixa participació electoral. Crouch defensa que ens hem d’apropar al model ideal de democràcia, on els ciutadans exigien més coses a la democràcia i als Estats. L’autor parla de la democràcia liberal, un model elitista on la participació ciutadana es limita a la participació electoral, i diferencia els elements principals d’aquesta democràcia: la igualtat i la llibertat. Quanta més igualtat, més possibilitats de que desapareguin les desigualtats, però això és una amenaça pels liberals i les seves accions lliures. Crouch diu que ens trobem en un context de democràcia on els polítics responen a la necessitat dels grups empresarials, els quals tan sols tenen en compte els seus propis interessos, que es converteixen en polítiques públiques (fi igualitarisme polític). Segons l’autor, actualment es podria considerar un bon moment perquè ressorgeixi la democràcia gràcies a l’aparició de noves identitats que canvien les formes de participació popular. Els moviments i els grups de pressió milloren la qualitat de la democràcia, ja que volen governs més oberts i demanen reformes perquè aquests siguin més transparents políticament i es millorin les relacions entre els ciutadans i el govern. Crouch sosté que els grups de pressió empresarials tenen un paper fonamental en la política, perquè tenen més accés als governs i influencia sobre les polítiques públiques, malgrat que no pertanyin a aquell país determinat. Per tant, s’ha de tenir molt en compte l’activisme. L’autor reflexiona que “anem cap a uns Estats on la figura del poder és difusa i poc visible” i que en els últims anys la democràcia ha entrat en un període de declivi, on les empreses han guanyat massa poder. Per aquest motiu, s’han de buscar polítiques alternatives per evitar la concentració del poder.

Ens trobem davant de dues visions contraposades. Robert Dalh dóna una visió ideal de la democràcia, amb els criteris que proposa perquè un sistema democràtic funcioni correctament i els beneficis que suposaria, mentre que Colin Crouch té una visió més crítica de la democràcia a partir de l’estudi d’aquest sistema al llarg del segle XX i defensa que ara ens trobem en un context de “postdemocràcia”.

Per a Dalh, l’Estat és un òrgan que ha de garantir la igualtat política i els drets dels ciutadans. Dalh creu que els ciutadans han de ser iguals políticament, per això hem de respectar les idees, pensaments i opinions dels altres, ja que nosaltres també volen que se’ns respecti. A més a més, sosté que tots els ciutadans han de poder participar amb les mateixes condicions en els processos polítics i en la presa de decisions o lleis que afecten al benestar de la societat. En aquest punt, Dalh rebutja el govern de la tutela, com les idees platòniques i d’Aristòtil, sobre que els experts en la política han de tenir el control i el poder, perquè tenen un coneixement especialitzat i poden proporcionar qualsevol mètode efectiu. Robert Dalh s’allunya d’ells dient que els ciutadans han de tenir un bon coneixement de les polítiques per poder valorar les alternatives, perquè tots els ciutadans tenen les mateixes capacitats i oportunitats d’influir en la política. Aquest coneixement només es podrà aconseguir amb un bon nivell educatiu, segons Dalh, el qual no es diferencia tant amb Aristòtil en com veu l’educació. A diferència de la Democràcia Antiga, aquest autor defensa que totes les persones que viuen sota les lleis d’un determinat Estat, excepte els turistes i aquelles persones que no es poden cuidar d’elles mateixes, poden participar políticament i, per tant, tots aquests ciutadans estan inclosos en els processos polítics de l’Estat en el que viuen. La Democràcia Antiga estava a favor de les elits i tan sols podien participar en la política els ciutadans, els quals eren aquelles persones que no eren dones, esclaus o metecs (estrangers).

D’una altra banda, Colin Crouch afirma que actualment la democràcia està en el seu punt més àlgid, però que aquesta ha patit unes transformacions que l’han portat a un nou context polític, el qual ell anomena ”postdemocràcia”. Ara el poder es concentra en unes elits polítiques minoritàries que actuen en benefici propi i intenten persuadir i manipular a la població a partir de campanyes publicitàries o un llenguatge retòric, per poder guanyar el seu vot i mantenir-se en el poder. Crouch diu que la democràcia s’està apropant al model de democràcia liberal, on la participació electoral és la principal activitat política, els grups de pressió tenen una àmplia llibertat per a manifestar-se i els ciutadans no interfereixen en l’economia de mercat. Per tant, veiem que la postdemocràcia de Crouch manté elements democràtics com les eleccions, a més de que ha d’haver-hi

...