Respostes Historia De L'art

EXERCICI 1

DEFINICIONS

MÈTOPA: En arquitectura clàssica, una mètopa és un panell o peça rectangular de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric , situada entre dos tríglifs.

Cada mètopa estava decorada amb baix relleus.

TEMPLE PERÍTER: Està envoltat de columnes i és el més comú dels temples grecs. Fou norma comuna en la Grècia clàssica que el nombre de columnes dels laterals fos el doble més una, de les columnes dels costats de menys llargària.

CONTRAPPOSTO: El contrapposto proporciona un cert moviment a l’escultura i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. S'utilitza a l'escultura per donar sensació de moviment.

Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, els braços fan el propi, mentre el cap mira cap a un costat simulant una passa.

TEMPLE AMFIPRÒSTIL: És el temple menys comú, disposa de columnes tant en la part anterior com en la posterior del temple.

OPISTÒDOM: Pòrtic posterior d'un temple, habitualment tancat.

TAMBOR: És un element que serveix de base per a una cúpula.

FRIS: Element central de l'entaulament. El fris pot ser llis o (en els ordres jònic i corinti) estar decorat amb baix relleus.

CATIÀTIDE: Són estàtues de forma humana.

ÀBAC: És la motllura superior que corona un capitell.

XÒANON: Escultures de fusta més arcaiques de Grècia, en forma de columneta o de biga, que únicament expressen plàsticament el cap i els braços.

CAPITELL: Part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

ÈNTASI: És la zona de la columna grega. La finalitat de l'èntasi és aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i dóna la impressió de major esveltesa a les columnes.

DÒRIC: Un de les tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, junt al jònic i al corinti. És el més primitiu i simple, és l'ordre grec per excel•lència.

ACROTERI: Element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estaven col•locats als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta. Poden ser estàtues, estatuetes de pedra, gots de terracota, etc. Que es col•loquen damunt una cornisa per a ocultar part de la teulada.

ACRÒPOLI: Significa "ciutat alta". L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió.

FUST: És la part central de la columna, acostuma a ser cilíndric o quadrat. El fust pot ser llis o estar ornamentat, usualment amb estries o línies que el recorren.

ORQUESTRA: En un teatre grec , recinte circular que quedava situat davant de l'escenari , on s'allotjava el cor.

TRÍGLIF: Element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga.

FRONTÓ: És el coronament triangular d'una façana.

GÀRGOLA: És una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades. Són molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis.

EXERCICI 2

TEMA

Explica l’evolució estilística de l’escultura monumental grega. En la resposta segueix aquesta pauta:

• Característiques Generals

• Períodes:

- Artistes principals

- Obres mes representatives

Kouros de Sunion

Autor: Polymedes

Data: 610-590 a.C.

Material: Mármol

Les formes són abstractes i geomètriques, emfatitzant l'arquitectura i la interrelació de les parts que avorreixen l'expressió per sobre del realisme. La figura posa de manifest les quatre cares del bloc cúbic del qual està tallada. L'anatomia només està només parcialment entesa. Les proporcions de les diferents parts del cos no són reals, però l'escultura resulta així expressiva i, malgrat les desproporcions, harmoniosa.

Apromenos

Autor: Lisipo

Data: 325 a.C.

Material: Mármol

La estàtua, realitzada en marbre del Pentèlic, no és de mida natural, sinó lleugerament més gran, ja que mesura 2,05 metros. Representa un home jove nu, dempeus, gratant-se la cara posterior de l'avantbraç dret amb l'ajuda d'un estrígil que té a la mà esquerra. decanta lleugerament el cap i mira al front. Un tronc d’arbre serveix de suport a la cama esquerra; un altre suport, que es va trencar, suportava el pes del braç dret, estès sobre la cama dreta.

L'estàtua impressiona per la seva composició, que no és únicament frontal, com en el Dorífor o el Discòbol. El braç dret de l'atleta estès en angle recte obliga a l'espectador, si vol captar el moviment, a moure als costats. Es distingeix també per l'ocupació del contrapposto.

Galata

...