Temps I Espai Interns En La Diegesi Del Cafè De La Granota

Temps i espai interns en la diegesi d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada

Xavier Iglesias i Gallart Katalaneko Lektorea / Lector de Catalán

Laburpena

Artikulu honek Jesús Moncada egile katalan ezagunaren El Cafè de la Granota laneko istorioen barne-denborazkotasun eta -espazioari buruzko az- terlan zehatz eta zorrotza egiten du. Era horretan, testuak ikertuta, denbora eta espazioa mugatzen dituzten elementuak bilatu nahi dira.

Narrazioen barne-denbora “orainalditzat” jo da, horixe baita narratzaile -kronikagilearen irudiaren bitartez agertzen dena. Baliogabetze fede-emailerik ez dugunez, kontakizunen idazketaren data berekoak direla pentsatzen da, XX. mendeko 80ko hamarkadako lehenengo bosturtekoan kokatutakoak, alegia. “Iragana” ere ageri da, kontakizunen gertakari garrantzitsuenak gertatzen di- ren garaia, eta Hèctor Moret-ek adierazitako denbora-hipotesia egiaztatuta ge- ratzen dela ondoriozta daiteke. Narrazioaren barne-denbora, beraz, XX. men- deko 50eko hamarkada eta 60ko hamarkadaren hasiera inguruan kokatzen da.

Era berean, zalantzarik gabeko beste ondorio bat atera daiteke: kontakizu- nen barne-espazioa Mequinensa hiribildu zaharra dela, eta denboraren zein espazioaren datatzea osatzen duten elementuak direla, aldi berean, lanari beharrezko batasuna eta koherentzia ematen diotenak, egilearen lan osotik isurtzen den Mequinensa mitiko hori sortu ahal izateko.

Gako-hitzak: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Mequi- nensa, Mequinenza, literatura katalana.

Resumen

El artículo formula un estudio detallado y exhaustivo de la temporalidad y del espacio interno de las historias de El Cafè de la Granota del reconocido autor catalán Jesús Moncada. De esta manera, a través de la investigación tex- tual, se buscan los elementos que los acotan.

94

XAVIER IGLESIAS GALLART

Se considera el tiempo interno de las narraciones en un tiempo llamado “actual” que aparece a través de la figura del narrador-cronista i que se sitúa a falta de revocación fehaciente en la época en que se fecha la escritura de los relatos, en el primer lustro de los años 80 del siglo XX; y en un tiempo pasado donde suceden los hechos significativos de los relatos y se concluye que la hi- pótesis temporal expresada por Hèctor Moret queda razonablemente demostra- da, situando el tiempo narrativo interno entorno a la década de los años 50 y principios de los 60 del siglo XX.

Del mismo modo se llega a la conclusión sin lugar a dudas de que el espa- cio interno de los relatos es la villa vieja de Mequinensa y que los elementos que conforman la datación espaciotemporal son, a su vez, los que dotan de la unidad y coherencia necesarias a la obra para la creación de la Mequinensa mítica que emana del conjunto de toda la obra del autor.

Palabras clave: Jesús Moncada, Cafè de la Granota, El café de la Rana, Mee- quinensa, Mequinenza, literatura catalana.

INTRODUCCIÓ

Carrer de Mequinensa Fotografia de Jesús Moncada

La importància de la figura de Je- sús Moncada i de la seva obra dins la literatura catalana contemporània és sobrerament coneguda arreu i n’és una prova fefaent les més de vint llengües a què s’ha traduït la seva obra i la multi- tud de premis i guardons obtinguts, així com la recepció social de la seva obra, tant de la crítica com del gran públic i de l’àmbit més acadèmic.

A pesar que la datació de la tempo- ralitat interna d’El Cafè de la Granota de Jesús Moncada ja ha estat formulada per alguns autors com Hèctor Moret, «Les poques dates esmentades en les

narracions situen l’acció en la dècada dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle passat»1, es fa necessari un estudi detallat dels elements que condueixen a validar aquesta datació mitjançant la descripció exhausti- va dels elements textuals que hi fan referència per via directa o indirecta.

1 Moret, 2006: p. 26.



TEMPS I ESPAI INTERNS EN LA DIEGESI D’EL CAFÈ DE LA GRANOTA DE JESÚS MONCADA 95

S’endega aquest treball, per tant, amb la intenció de datar la temporalitat de les històries de les narracions que es contenen en el llibre, que coincidirà amb les apreciacions comunament acceptades, d’una forma detallada i al màxim d’exhaustiva, i, amb la intenció de deixar fixat, en la mesura del possible, aquest aspecte de l’obra. Serà, doncs, aquesta afirmació d’Hèctor Moret, la que considerarem la nostra hipòtesi de treball, la qual pretenem deixar com a demostrada a l’acabament d’aquest article. Per dur a terme aquesta tasca, primer de tot intentarem escatir l’interval temporal d’escrip- tura dels relats per part de l’autor i a continuació procedirem a l’estudi un per un dels contes a la recerca de les marques rellevants per a la tasca de datació interna.

Al mateix temps s’aprofitarà per a localitzar espacialment de forma fe- faent els fets narrats. És acceptat per tothom el fet que les narracions d’aquest recull es localitzen a la vila vella de Mequinensa i en aquest estudi s’analitzaran els trets textuals concrets que ho demostren.

Per la confecció d’aquest article s’ha utilitzat l’edició d’Edicions 62 de l’any 2008, número 14 dins la col·lecció Educació 62. Segons investigacions provisionals prèvies de l’autor del present treball aquesta edició podria ser considerada com una de les edicions comercials que responen més fidelment a la darrera voluntat de l’autor pel que fa al seu contingut textual.

DATACIÓ DE L’OBRA2

La pràctica sistemàtica de l’autor era la de no datar els textos literaris que escrivia. No hem trobat, doncs, cap document datat que pugui testificar sobre la data concreta d’escriptura de cap dels contes d’El Cafè de la Gra- nota. La datació s’ha de fer per via indirecta i deductiva per la qual cosa només podrem arribar a trobar un resultat aproximat.

Hèctor Moret, amic personal, prologuista i estudiós de Jesús Moncada afirma que els contes van ser «Redactats entre 1980 i 1985»3; Sandrinne Ribes constata que «En 1982, la mort de son père et les circonstances fami-

2 Per a més informació sobre la història textual dels textos que conformen el llibre vegeu el treball inèdit del sotasignat “Informe provisional sobre la correguda d’Elies” de Jesús Moncada: estudi i edició crítica amb aparat de variants defensat el 22/09/2009 en el tribunal d’avaluació del màster oficial interuniversitari Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, del qual s’extracta aquest apartat del present treball.

3 Moret, 2006: p. 25.



96 XAVIER IGLESIAS GALLART

liales qui en découlèrent, le firent abandonner la peinture et suspendre la rédaction de son livre El Café de la Granota.»4. D’altra banda de les entre- vistes realitzades amb la família de l’autor, no se n’ha pogut escatir cap més informació que no sigui la de corroborar aquestes afirmacions.

De la correspondència, inèdita, rebuda per l’autor del seu company i amic Pere Calders a què hem tingut accés es poden arribar a extreure apro- ximacions útils per a la datació. Així de la lletra datada el 10 de novembre del 1983 es desprèn que Calders ja ha llegit “Senyora mort, carta de Miquel Garrigues” i anima l’autor, «Continua produïnt [sic] “granotes” d’aquesta categoria i ens faràs contents a tots»; de la qual podem inferir que a més d’estar redactat el conte (en un estadi indeterminat), el nom de “Granota” ja havia estat pensat com a títol del recull encara que no es va plasmar per primer cop fins un temps després de la recopilació dels contes en un volum relligat que de ben segur va ser poc temps abans del lliurament de l’obra a l’editorial. Segons una altra carta del 24 de novembre del mateix any, Cal- ders ja ha llegit “Preludi de traspàs” i en una altra, de data 22 de gener del 1984, “Futbol de ribera”. El 2 de març del 1984, Calders ha llegit “El secret” (el títol posterior en El Cafè de la Granota del qual resta per determinar) i el 4 de juny comenta un conte el títol del qual no hi consta però que tot apunta que pertany al recull.

No s’ha pogut trobar cap altra referència explícita ni de més concreta pel que fa a la datació del Cafè de la Granota, per la qual cosa haurem de datar el recull entre 1980, segons Hèctor Moret ja citat, amb una interrupció tem- poral sense quantificar l’any 1982 deguda a la mort del seu pare i una repre- sa posterior documentada fins al juny del 1984 que es perllongaria fins a la primera edició comercial del text per La Magrana durant el mes de març del 1985 tal com es pot inferir del fet de trobar correccions i esmenes fins als darrers estadis textuals previs a aquesta primera edició.

MARC DE LA DATACIÓ INTERNA

L’any 1957 s’endega el projecte de construcció de la presa de Riba-roja, que negaria gran part de la vila vella de Mequinensa, i a principis de la dè- cada dels anys setanta del segle XX es va produir el trasllat dels habitants al poble nou i l’abandó i enderrocament de la vila vella. És per això que podem afirmar que els contes, que s’ambienten en el poble vell de Mequinensa, han

4 ribes, 2006: p. 52.



TEMPS I ESPAI INTERNS EN LA DIEGESI D’EL CAFÈ DE LA GRANOTA DE JESÚS MONCADA 97

d’ésser datats internament abans de 1970 ja que és a partir d’aquest any quan comença la seva destrucció i despoblació, la qual cosa no apareix consigna- da al llibre ni per via directa ni indirecta. El món relacionat amb la navega- ció fluvial que es

...