Un Alumne Amb Ceguesa A L'aula

UN ALUMNE AMB CEGUESA A L’AULA:

Primer de tot, hauria d’aclarir que a l’escola on vaig les pràctiques no hi ha cap nen o nena amb deficiència visual, motriu o sordesa. Per aquesta raó he desenvolupat els aspectes que s’haurien de determinar quan tens algun alumne amb aquestes deficiències a l’aula, indicats als casos que hem donat a classe. En aquest cas en concret, un alumne amb ceguesa total.

El primer que s’hauria de tenir en compte és el condicionament dels espais i el mobiliari, tant del centre com de l’aula, per a què l’alumne pugui utilitzar-los de manera autònoma. També s’hauria d’adaptar el mobiliari d’ús habitual de l’alumne, com una taula més gran per si utilitza material o recursos tècnics específics d’un alumne cec –una maquina Perkins, per exemple.

Un altre aspecte a tenir en compte són les interaccions amb l’alumne cec, ja sigui per part del mestre com pels seus companys. Primer punt a considerà és la ubicació de l’alumne a l’aula. Jo crec que el millor lloc seria a prop del mestre, ja que el mestre tindria més facilitat d’accés a l’alumne per si ha de fer alguna intervenció específica amb aquest alumne i, com que el mitjà de comunicació i interacció més habitual entre ells és la veu, facilita la comunicació i evita possibles interferències sonores. A més, el mestre hauria d’utilitzar un llenguatge precís i explicatiu, dir en veu alta el que s’escriu a la pissarra o explicar les situacions educatives que transcorren a l’aula, acompanyar amb expressions orals el llenguatge de gestos, a l’hora de introduir nous conceptes s’hauria de partir d’elements concrets per arribar a l’abstracte, entre d’altres. Per part dels altres alumnes, poden utilitzar algunes tècniques esmentades anteriorment però, sobretot, s’hauria d’exposar i explicar la situació amb claredat per a què la poguessin entendre millor i, d’aquesta manera, puguin interactuar amb normalitat amb el seu company.

Un aspecte important seria les adaptacions curriculars necessàries per facilitar la inclusió de l’alumne cec, tot i que amb adaptacions curriculars no em refereixo només als objectius i continguts del currículum sinó com fer-los accessibles a l’alumne, a la temporització, la utilització de recursos, disseny de les activitats que se li proposen i al sistema d’avaluació que s’utilitzarà. Algunes adaptacions podrien ser l’adequació o priorització d’objectius, continguts i criteris d’avaluació per tal que l’alumne pugui assolir-los. La introducció d’objectius, continguts i criteris avaluatius específics per a l’alumne. Relacionat amb les adaptacions curriculars hi hauria les adaptacions metodològiques, algunes podrien ser la introducció de mètodes específics per a nens cecs, com el llenguatge Braille; incorporar ajudes adequades a l’alumne, ajudes físiques -guiar la mà al dibuixar- o ajudes verbals indicatives; introduir activitats individuals o grupals per aconseguir objectius comuns al grup-classe; o eliminació d’activitats on l’alumne no es beneficiï o no pugui tenir una participació activa.

També haurien de tenir en compte la introducció de material específic i recursos tècnics que podrien afavorir els procés d’aprenentatge d’un alumne cec. Seria recomanable que tingui es seu propi material, per exemple quan es reparteix un fitxa als alumnes que l’alumne cec tingui la seva pròpia fitxa en llenguatge Braille, o que tingui accés al material necessari per a què pugui escriure en llenguatge Braille de forma manual o amb una màquina Perkins. A més, existeixen recursos tecnològics (tiflotecnòloga) que adapten les noves tecnologies per a què puguin les puguin fer ús els alumnes amb ceguesa. Un recurs seria els programaris per als ordinadors que processen la informació de la pantalla i, llavors, poden o bé imprimir-la en llenguatge Braille o a

...