L´IMPACTE DE LES TIC

1. Introducció

L'impacte de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació afecta totes les facetes de la vida humana: científica, econòmica, sanitària, social, educativa o lúdica. La màquina de vapor, el motor d'explosió, l'electricitat i l'automatització de processos en les fàbriques i al camp van ser els eixos a través dels quals es va forjar una nova època i un nou model socioeconòmic: el model del capitalisme financer i industrial.

Des de la primera Revolució Industrial fins al segle XX l'eix vertebrador del "món occidental" s'ha centrat en la indústria, en la concentració de capitals i mà d'obra. L'aparició d'unes noves tecnologies centrades en l´electrònica digital i les telecomunicacions (PC´s, satèl•lits, telefonia mòbil, xarxes, Internet) ha suposat un canvi radical pel que fa al model industrial. Les societats dominants estan passant del model de la Societat Industrial al model de la Societat de la Informació. La informació és poder i benefici econòmic.

Així doncs assenyalem l'emergència d'un nou model socioeconòmic: de la Societat Industrial a la Societat de la Informació amb les repercussions socials que comporta, localment i globalment.

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) representen el motor de processos de canvi, de canvis estructurals, de noves formes de relació i comunicació, de nous reptes i riscos, de noves pèrdues i guanys. La incorporació generalitzada, en els últims, d'ordinadors, i més recentment de mòbils, xarxes i Internet i l'aparició d'una gran diversitat de fonts d'informació en la investigació, la indústria, la banca, el comerç o l'educació universitària, han provocat el començament d'una nova època, el començament d'una nova revolució, no només tecnològica, sinó global (política, econòmica, comunicativa, creativa i cultural): la Societat de la Informació (SI). Aquestes Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) no són mers recursos instrumentals atesos els canvis radicals i la construcció de nous estils de vida, de treball, d'estudi o d'oci a escala mundial.

En paraules de Castells entrem en una societat de neoliberalisme social i econòmic, on els governs cada vegada tenen menys poder de control i regulació enfront de la banca, grans corporacions o les multinacionals.

En el nostre context més local podem apreciar en múltiples facetes socials i econòmiques algunes de les característiques d'aquest model: des de la deslocalització d'empreses, mà d'obra o capitals fins l'externalització dels serveis públics (privatització encoberta de la cosa pública), des de la precarietat laboral o la pèrdua del poder adquisitiu de la major part de la població (dels que el tenien), fins a l'augment de la pobresa i de noves formes d'exclusió social. El desmantellament del que anomenàvem "estat del benestar" és, potser, una de les prioritats del neoliberalisme econòmic i social: la individualització tant dels costos del canvi com dels seus riscos i conseqüències.

Que les TIC s'utilitzin d'una manera o altra dependrà de les eleccions que persones i institucions concretes realitzin en cada situació. Són les persones i no les TIC les que posseeixen qualitats de tipus ètic. Les TIC es poden usar per aconseguir més llibertat, més justícia social i més benestar social però també ens poden portar un nou autoritarisme de control, censura de la informació i el coneixement a la Xarxa i fora d'ella. L'orientació que prengui la societat de la informació dependrà de molts factors però, també, de com s'adaptin i al seu torn canviïn els professionals, la ciutadania o la societat civil i de com s'eduqui a les noves generacions.

Com bé apunta Carmen Pardo en el seu llibre "Les Tic: Una reflexió filosòfica" al•ludint al plantejament de Walter Benjamin a "L'obra d'art en l'època de la seva reproductibilitat tècnica":

-La tècnica constitueix un instrument d'adaptació a les noves situacions socials.

-La tècnica pot ser utilitzada pel feixisme

La societat de la informació en general i les noves tecnologies en particular incideixen de manera significativa en tots els nivells del món educatiu. Les noves generacions van assimilant de manera natural aquesta nova cultura que es va conformant i que per generacions anteriors comporta moltes vegades importants esforços de formació, d'adaptació i de "desaprendre" moltes coses que ara es fan d'una altra manera o que simplement ja no serveixen. Els més joves no tenen l’experiència d'haver viscut en una societat "més estàtica", de manera que per ells el canvi i l'aprenentatge continu per conèixer les novetats que van sorgint cada dia és el normal.

Precisament per afavorir aquest procés que es comença a desenvolupar des dels entorns educatius informals (família, oci ...), l'escola ha d'integrar també la nova cultura: alfabetització digital, font d'informació, instrument de productivitat per a realitzar treballs, material didàctic, instrument cognitiu .... Òbviament l'escola ha d´apropar als estudiants la cultura d'avui, no la cultura d'ahir.

2. L´impacte de les TIC en l´educació

Les tecnologies d'informació i comunicació (TIC) estan transformant la nostra vida personal i professional. Estan canviant les formes d'accés al coneixement i d'aprenentatge, les maneres de comunicació i la manera de relacionar, fins al punt que la generació, processament i transmissió d'informació s'està convertint en factor de poder i productivitat en la societat de la informació. La productivitat i la competitivitat depenen cada vegada més de la capacitat de generar i aplicar la informació basada en el coneixement.

El model de societat i de cultura a partir dels anys vuitanta i noranta, és conseqüència de la transició del model de producció fordista al model postfordista. Mentre que el fordisme es basava en la relació harmònica entre forces productives i acumulació de producció, per tant comptava amb una demanda constant, relació oferta-demanda, el postfordisme es basa en una individualització del procés productiu.

Aquest canvi d´estratègia de producció constata una creixent demanda de productes que tinguin un valor afegit, es a dir productes que es desenvolupin amb un procés d´investigació i d´innovació al seu darrere( I+D). Amb això podem observar un canvi on la tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) agafa un poder centralista, apareix doncs la societat de la informació.

Apareix doncs la societat de la informació com a factor decisiu no únicament de la política i de la cultura, sinó també de l´organització social i econòmica. La característica principal d´aquesta nova societat és al progressiva substitució dels mecanismes tradicionals de la societat industrial (fordista) per les noves formes d´intercanvi basades en la informació (postfordisme).

S´incorpora la informació com a font primària (matèria prima) i la tecnologia com a generadora de coneixement. Aquesta nova societat de la informació intervé directament en els canvis culturals i en les formes de treball i d´organització de la nostre societat.

Aquesta emergent societat de la informació, impulsada per un avanç científic en un marc socioeconòmic neoliberal-globalitzador i sustentada per l'ús generalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), comporta canvis que arriben tots els àmbits de l'activitat humana. Els seus efectes es manifesten de manera molt especial en les activitats laborals i en el món educatiu, on tot ha de ser revisat: des de la raó de ser de l'escola i altres institucions educatives, fins a la formació bàsica que precisem les persones, la forma d'ensenyar i d'aprendre, les infraestructures i els mitjans que utilitzem per a això, l'estructura organitzativa dels centres i la seva cultura ...

En aquest marc, Aviram (2002) identifica tres possibles reaccions dels centres docents per adaptar-se a les TIC i al nou context cultural.

- Escenari tecnòcrata. Les escoles s'adapten realitzant simplement petits ajustaments: en primer lloc la introducció de la "alfabetització digital" dels estudiants en el currículum perquè utilitzen les TIC com a instrument per millorar la productivitat en el procés de la informació (aprendre SOBRE les TIC) i després progressivament la utilització les TIC com a font d'informació i proveïdor de materials didàctics (aprendre DE les TIC)

- Escenari reformista. Es donen els tres nivells d'integració de les TIC: els dos anteriors (aprendre SOBRE les TIC i aprendre DE les TIC) i a més s’introdueixen en les pràctiques docents nous mètodes d'ensenyament / aprenentatge constructivistes que contemplen l'ús de les TIC com a instrument cognitiu (aprendre AMB les TIC) i per a la realització d'activitats interdisciplinàries i col•laboratives.

- Escenari holístic: els centres duen a terme una profunda reestructuració de tots els seus elements. Com indica Joan Majó (2003) "l'escola i el sistema educatiu no solament han d'ensenyar les noves tecnologies, no només han de seguir ensenyant matèries a través de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies a part de produir uns canvis en l'escola

...