Una Solució A La Pobresa?

1.-RENDA BÀSICA UNIVERSAL

1.1.-DEFINICIÓ

La Renda Bàsica (o Ingrés Ciutadà) és una quantitat periòdica de diners pagada per l’Estat amb l’únic requisit de ser ciutadà, és a dir, de viure en una zona geogràfica determinada.

Aquesta quantitat de diners és rep de dos maneres, en principi representant cadascuna el 50% del total: diners en mà i diners invertits per la millora de la societat. Els diners en mà es donen directament al ciutadà. Coincidirien, com a mínim, amb el llindar de la pobresa. Servirien per cobrir les necessitats materials dels ciutadans. Es considera que ningú és lliure sinó té l’existència material garantida, per tant, així es garantiria la llibertat de tothom. L’altra part dels diners s’invertirien en la millora de béns i serveis públics. Tots els ciutadans tindrien dret a participar activament en debats periòdics sobre el repartiment d’aquests diners.

Les característiques d’aquesta renda serien:

• Individual. La renda la rep cada ciutadà i no la unitat familiar. Així s’evitaria que famílies molt nombroses rebessin la mateixa quantitat de diners que algú que viu sol.

• Universal. Per a tothom i la mateixa quantitat de diners per a tots. No hi ha cap motiu que justifiqui la exclusió de ningú.

• Incondicional: la mateixa quantitat de diners per a tots. No importen les altres fonts d’ingressos, el patrimoni, els estalvis...

1.2.-BIEN (Basic Income Earth Network)

La Xarxa Mundial d'Ingrés Ciutadà (Basic Income Earth Network - BIEN) va ser fundada el 1986 sota la denominació Xarxa Europea d'Ingrés Ciutadà i l'any 2004 es va expandir buscant un abast global i vinculant a individus i grups interessats en la proposta de l'Ingrés Ciutadà. Amb aquest objectiu es realitza un Congrés Bianual en diferents països del món.

A Espanya se la coneix sota el nom de Red Renta Básica.

Diferents organitzacions de diversos estats com Alemanya, França, Àustria, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia i Espanya van iniciar aquesta iniciativa ciutadana europea que espera obtenir un milió de signatures perquè es faci un estudi de viabilitat sobre això per part de la Comissió Europea.

Va ser fundada per Philippe Van Parij, un economista belga neoliberal.

1.3.-RENDA BÀSICA A ESPANYA

1.3.1.-Red Renta Básica

L’any 2001 sorgeix la Red Renta Básica. Així es va aconseguir que s’associessin les diferents persones que treballaven en l’àmbit espanyol sobre la promoció d’aquest sistema econòmic. El 2002 va entrar a formar part de la BIEN.

Daniel Raventós, economista de la Universitat de Barcelona, és el president d’aquesta associació. És un dels majors experts que hi ha actualment sobre aquest tema.

1.3.2.-Finançament

Segons Red Renta Básica, l’ingrés es podria finançar a Espanya. S’ha realitzat un estudi amb les dades fiscals de Catalunya i proposant una renda de 7968 euros anuals pels adults (664 al mes) i 1593 pels menors d’edat (133 al mes). D’aquesta manera els rics no sortirien guanyant de l’aplicació de la Renda Bàsica. Aproximadament, del 60-65% de la gent sortirà guanyant, del 10-15% sortirà perdent i del 20-25% es quedarà igual.

Segons els tècnics d’Hisenda no es podria implantar amb les condicions que exigeix l’associació. El cost d’implantar-la s’aproximaria a 361.000 milions d’euros anuals, una quantitat desorbitada tenint en compte els ingressos tributaris de les comunitats autònomes de l’Estat.

Tot i això, els mateixos tècnics d’Hisenda creuen que es podria contemplar d’una Renda Bàsica limitada a les persones en risc de pobresa. Es necessitarien 72.000 milions d’euros a l’any. Tampoc seria viable a nivell nacional, però sí que es podria plantejar al País Basc i a Navarra, on les tasses de pobresa són més baixes. A la resta de comunitats, si s’apliqués, creuen que és crearia una situació d’inestabilitat social i econòmica.

1.3.3.-Proposta d’aplicació

Per a l’aplicació de la mesura, des de Red Renta Básica es proposen dues fases per fer-la progressiva. Primer, un cop aplicada la llei, totes les persones domiciliades a Espanya que no cobrin cap prestació d’atur ni disposin d’altres ingressos o aquells els salaris dels quals siguin inferiors a la quantitat establerta cobrarien la Renda.

En la segona fase, s’extrapolarà a tots els altres ciutadans de l’Estat.

1.4.-AVANTATGES

• Solució a l’atur ecològicament responsable. Permetria frenar el creixement dels països més rics sense significar l’augment de la pobresa de certes capes de la societat.

• Es transformarà radicalment el mercat laboral: la gent no hauria d’optar per treballs que detesta i mal remunerats. Llavors, els treballs més desagradables i que ningú vol fer passarien a estar molt ben pagats. Així es donaria la oportunitat a tothom de treballar d’allò que realment vol.

• Permet als ciutadans flexibilitat a l’hora de treballar. Hi haurà qui necessita treballar, que en la societat actual no ho pot fer, que podrà i qui vol treballar menys, que actualment ha de complir un mínim, que també ho podrà fer.

• Permetria abolir les diferències de salaris entre homes i dones que actualment encara existeixen. Tots els ciutadans cobrarien el mateix, per tant, homes i dones rebrien la mateixa quantitat de diners.

• S’abolirà la pobresa, de manera que augmentarà el rendiment dels nens que avui en dia viuen precàriament i disminuiran les estades a l’hospital perquè la població es podrà alimentar degudament.

1.5.-INCONVENIENTS

• Teòricament, solament es podria implantar en les societats més riques. Però alhora, molts economistes creuen que a la pràctica tampoc es podria aplicar perquè molta gent d’aquests països veu en el sistema repercussions negatives en l’economia del país.

• Els joves no tindran incentiu per aprendre un ofici o estudiar. Molta gent no treballarà acontentant-se amb aquest ingrés, repercutint negativament en l’economia del país.

• Les persones més riques de la societat perdran diners, ja que pagarien més impostos del que cobrarien.

• Des de sectors feministes es creu que moltes dones deixarien

...