La gran Economia Española 1 y 2

TEMA 1

4 característiques del creixement:

• L'economia espanyola ha crescut més que la mitja de la UE. Procés de convergència (tendeix a la igualtat) en PIBpc amb Europa.
• L'economia espanyola ha seguit un perfil temporal de la renta per càpita similar al de UE (inclòs abans de pertànyer). Tenen un creixement molt similar, tot i que en mitjana l'espanyola va per sobre. Podem identificar 3 períodes:

        -De gran creixement: del 61-74, moment de creixement, període d'or, fins que arriba la crisis del petroli.

        - Etapa d'ajustament i principi de recuperació: del 74-85

        -Creixement sostingut: del 85-2008, en aquest últim any comença la crisis mundial, la més profunda des de 1929.

• Major profunditat de les crisis (sobretot de la crisis del petroli). Quan hi ha una crisis a Espanya impacta més que a la mitjana Europea. Això és a causa dels canvis polítics i per la incapacitat del govern d'aconseguir l'ajustament. Porta a una 2a crisis del petroli al 93.
• Les fluctuacions, tan les baixades com les pujades es noten més a Espanya. Dintre de cada període tenen a Espanya més intensitat que a la UE. Porta al moment d'obertura al exterior amb el fi de l'autarquia,  ingrés a la UE i aparició del euro.

Hi ha dues maneres d'aconseguir un creixement econòmic.

-Augmentant la tassa del treball (treballadors L / població N), creixement extensiu.

-Augmentant la productivitat del treball (PIB Y/ L), creixement intensiu.

Factors que permeten augmentar la tassa de treball:

-Augmentar la població activa (en edat de treballar) / població total. Demografia + emigració.

-Augmentar els treballadors (oferir més llocs de treball)/ població activa. Ampliació de la capacitat de producció.

*La productivitat del treball és la peça fonamental del creixement econòmic.

A través de la competitivitat un treballador donarà el màxim possible de la seva capacitat, augmentarà la productivitat. Aquest creixement extensiu té límits demogràfics, pot augmentar dins la població que tenim, i finalment, l'augment de la productivitat és més eficaç perquè no tenim límits.

Raons pel canvi del patró de creixement:

• Limitada capacitat d'innovació: a través d'això, podem ser més eficients i ser mes productius, creixerem, gràcies a la innovació.
• Debilitat competitiva d'una part del teixit productiu espanyol. Hi ha una diferència abismal entre Espanya i la resta d'Europa en quant a la productivitat. Espanya no innova, només augmenta en nombre de treballadors.
• Elevada flexibilitat laboral concentrada en la contractació temporal.  Contracto a uns quants, demà els faig fora... Es molt fàcil contractar.

• Alt grau de desenvolupament --> esforç propi de creació de noves idees i aconseguir una elevada qualificació dels treballadors. Quan ja tinc maquinaria, ja he copiat tot, a nivell similars de innovació, amb els treballadors ja ben formats, que segueixi creixent la PTF es fa més difícil perquè depèn de mi i de la meva capacitat de crear noves idees, noves tecnologies, de la meva capacitat d'investigació. De que dependrà que això sigui possible? El bàsic, l'indispensable són els diners. Necessitem inversió, perquè si no invertim ja podem tenir capital humà millor, atmosfera favorable..., que si no hi ha diners no es pot fer res. I el que li falta a Espanya és inversió en I+D

TEMA 2

Prèvia a l’època de creixement:

Els orígens del cicle d'expansió venen de la superació de la greu crisis del 92-93. Als 80 crisis del petroli. Espanya comença a crear una democràcia, desenvolupa EB i carència d'infraestructures. Política pressupostària expansiva + dinamisme demanda interna (augment del dèficit comercial i compressió excedent empresarial) = Resultats pobres sobre el control de la inflació. Això porta a un deteriorament de la competitivitat de la apreciació del tipus de canvi real.

-Desequilibris acumulats a Espanya al 2007:

Bombolla Inmobiliaria més endeutament privat més deteriorament de la posició exterior. Les dues últimes fan perdre en competitivitat.

L'endeutament més els baixo tipus d'interès junt amb la pressió demogràfica amb la facilitat de liquidés, fan incrementar la bombolla immobiliària, que fa incrementar els preus creant plusvàlues i fent aparèixer la bombolla Inmobiliaria. Apareix una crisis a partir de la financiació I/P i de que l'habitatge no és exportable (estic construint  i comprant habitatge amb l'endeutament exterior, que genera més endeutament però no recursos.) L'oferta no s'ajusta de manera tan ràpida  a l'augment de la demanda.

A partir del 2007 puja el TI, apreciació del €, puja el preu del petroli i de les matèries primes. Això dificulta la competitivitat, la gent compra menys. Creixem menys. Caiguda del PIB en un 7,5%.

Origen dual de la crisis:

        -Turbulències financeres internacionals.

        -Desequilibris acumulats durant el període d'expansió (bombolla, endeutament exterior, augment demanda interna)

La creixent morositat de les hipoteques "subprime" i la quiebra del Lehman Brothers  desencadenaran una profunda crisis financera internacional (EAU). Perquè era EAU qui donava el crèdit exterior i a partir d'aquest moment ja no pot.

El risc de la insolvència bancària per l'acumulació d'actius tòxics dispara el cost de la financiació interbancària paralitzant la liquides a nivell mundial = ruptura de la confiança.

Si el banc més poderós del món (EAU) ha caigut qualsevol pot caure.

Es més car financiarse i estan menys disposat a donar diners perquè hi ha menys. Els bancs centrals supleixen la funció del mercat.

En paral·lel a Europa el TI fixat, comença a pujar, això fa que augmenti cada vegada ,més la quota mensual de les hipoteques                 CRISIS ECNÒMICA A ESCALA MUNDIAL[pic 1]

...