Los Esseres Vivos Resumen

TEMA 2- 3 NATURALS

els essers vius necessiten matèria i energia per mantenir i renovar les seves estructures i dur a terme les funcions vitals

Nutrició  processos els quals els essers vius prenen substancies de l’exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

Aliments  substancies que proporcionen matèria i energia, estan formats per unes substancies: els nutrients, que son incorporats a les cèl•lules

Alimentació  forma part de la nutrició

Autòtrofs Heteròtrofs

Tipus de nutrició Produeixen la seva mataria orgànica a partir de substancies inorgàniques senzilles Tenen com a font d’energia les biomolècules orgàniques d’altres essers vius, s’alimenten de altres essers vius o les seves restes

Segons la font d’energia poden ser Fotosintètics:

Obtenen l’energia de la llum del Sol.

Exemples: plantes bacteris fotosintètics

Quimiosintètics:

Utilitzen l’energia alliberada de certes reaccions químiques.

Exemple: bacteris determinats

Exemples Protozous, fongs

Segons els hàbits alimentaris poden ser  Herbívors, carnívors, omnívors, filtradors, carronyaires...

Processos implicats en la nutrició

Animals Plantes

Procés digestiu: Transformació d’aliments en substancies més simples. Aquestes substancies passen a la sang des de l’aparell digestiu Absorció de nutrients inorgànics (aigua i sals minerals) a traves de les arrels

Intercanvi gasós: Captació de l’oxigen necessari per dur a terme la eliminació del diòxid de carboni. S’encarrega l’aparell respiratori Transport a través dels vasos conductors, fins a les parts verdes de la planta

Transport: Repartiment d’oxigen i nutrients fins a cadascuna de les cèl•lules de l’organisme, i recollida del diòxid de carboni i les substancies de rebuig. S’encarrega l’aparell circulatori Evapotranspiració a través de les fulles, de gran part de l’aigua absorbida

Metabolisme i respiració cel•lular:

Ús per construir estructures i obtenir l’energia necessària. Intercanvi de gasos a través dels estomes de les fulles

Excreció: Eliminació de les substancies de rebuig. S’encarrega l’aparell excretor Fotosíntesi Transformació de les substancies

Transport de substancies orgàniques a totes les cèl•lules de la planta a través dels vasos conductors

Metabolisme i respiració cel•lular

Utilització per les cèl•lules dels compostos orgànics, provinents de la fotosíntesi, per obtenir energia i elaborar matèria pròpia.

Eliminació dels productes de rebuig

Proses digestiu en els animals

Comprèn els fenòmens que tenen lloc a l’aparell digestiu i que permeten captar els aliments, transformar-los en substàncies útils per a l’organisme i expulsar els residus produïts.

Ingestió  presa d’aliments a l’exterior

Digestió  transformació dels aliments en nutrients

Poden ser

INTRACEL•LULAR EXTRACEL•LULAR ABSORCIÓ EGESTIÓ

Es duu a terme dins la cèl•lula. La fan organismes unicel•lulars i pluricel•lulars primitius. Te lloc fora de les cèl•lules, al tub digestiu, on unes glàndules determinades aboquen unes proteïnes anomenades enzims que s’encarreguen de descompondre parcialment els aliments. La digestió extracel•lular, pot ser externa, si es fa fora del cos o interna si es duu a terme dins del cos

Digestió extracel•lular

Els aliments poden experimentar una transformació mecànica i una transformació química. Pas de nutrients des de l’aparell digestiu fins a la sang, que els condueix a l’interior de les cèl•lules de l’organisme Eliminació, des de l’aparell digestiu, de tots els residus d’aliments que no han estat digerits. Són transformats en matèria fecal i expulsats

Tipus d’aparells digestius

Cavitat gàstrica  una mena de sac entapissat de cèl•lules, que comunica amb l’exterior per un únic orifici, anomenat òscul.

Tub digestiu  un tub més o menys llarg, que comença a la boca, per on entren els aliments,i acaba a l’anus, per on s’expulsen els residus.

Procés digestiu dels vertebrats

Els vertebrat presentes digestió extracel•lular interna, que té lloc al llarg del tub digestiu.

Els aliments son diferents segons el tipus d’aliments. En general

Boca l’aliment es tritura i es barreja amb la saliva, faringe, esòfag, estómac, que fa la digestió gàstrica, intestí prim, que finalitza la digestió i absorbeix els nutrients, i intestí gros, on es produeix l’egestió.

Hi ha diverses glàndules annexes: les salivals, el fetge i el pàncrees. Aquestes glàndules aboquen al tub digestiu enzims i altres substàncies, que col•laboren en la digestió.

Respiració en els animals

A l’interior de les cèl•lules, els nutrients són degradat als mitocondris per mitja de la respiració cel•lular. Les cèl•lules utilitzen oxigen, i produeixen energia i substàncies de rebuig. Aquest intercanvi de gasos es fa a l’aparell respiratori.

Superficies d’intercanvi gasós

Per facilitar aquest intercanvi de gasos i assegurar-se que es fa han de ser primes, han d’estar sempre humides i estar revestides d’un gran nombre de vasos sanguinis.

Respiració aèria enfront de la respiració aquàtica

L’aire atmosfèric conte molt més oxigen que l’aigua, la solubilitat de l’oxigen a l’aigua disminueix a mesura que augmenta la temperatura d’aquesta. A l’aigua, l’oxigen és escàs i els animals aquàtics es veuen obligats a nedar contínuament de manera que gasten més energia que els animals aeris. El medi aquàtic proporciona un avantatge als ànims que hi habiten  no tenen els problemes de pèrdua d’aigua per les superfícies respiratòries que presenten els animals terrestres.

Tipus de respiració en els animals

Els animals mes senzills, com ara les esponges i els celenterats, no tenen aparells respiratoris. La resta d’animals disposen d’un aparell respiratori i associat a l’aparell circulatori, que transporta els gasos a les cèl•lules.

Quatre tipus de respiració en els animals  cutània, branquial, traqueal i pulmonar.

Cutània Branquial Traqueal Pulmonar

L’intercanvi de gasos es fa a traves de la superfície corporal, tenen una pell molt fina i humida, proveïda de nombrosos vasos sanguinis pròxims a la superfície, fet que facilita l’intercanvi

Intercanvi de gasos es fa a través de brànquies. Poden ser externs o interns. Es fa per tràquees, uns tubs ramificats que arriben pràcticament a tots els òrgans de l’animal. Orificis anomenats estigmes, situats al llarg de la superfície del cos, per on entra i surt l’aire L’aire entra a través de la boca i les fosses nasal, i continua per la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis. La ventilació pulmonar es duu a terme en dos moviments diferents: la inspiració o entrada d’aire als pulmons i l’expiració o sortida. En els ocells la superfície d’intercanvi és mes gran, ja que tenen unes extensions en forma de bossa anomenades sacs aeris.

Cucs que viuen en ambients humits, el cuc de terra i també els amfibis en estat adult Animals aquàtics, alguns anèl•lids, mol•luscs, crustacis, equinoderms, larves d’amfibis i peixos Artròpodes terrestres insectes aràcnids i miriàpodes Alguns vertebrats: Amfibis, ocells, rèptils i mamífer, tot i que també d’alguns invertebrats, com ara els caragols terrestres

Transport de substàncies en els animals

Els animals mes senzills no tenen aparell circulatori, ja que els nutrients i l’oxigen els arriben directament a totes les cèl•lules.

La resta d0animals disposen d’un aparell circulatori que duu els nutrients i l’oxigen a totes les cèl•lules, i retira el diòxid de carboni i els productes de rebuig. L’aparell circulatori consta dels elements següents:

Líquid de transport Vasos Cor

Circula per l’interior, formant principalment per aigua, proteïnes i diverses cèl•lules. En els vertebrats els cucs i el líquid de transport és la sang, en els equinoderms correspon a la hidrolimfa, i en els insectes és l’hemolimfa Son conductes.

Arteries: Vasos pels quals la sang surt del cor

Venes: Vasos pels quals la sang torna al cor

Capil•lars: Vasos de parets molt fines, fan l’intercanviï de gasos És l’òrgan encarregat d’impulsar el líquid

La sang dels vertebrats

La sang està constituïda per una part liquida, el plasma sanguini, que és una dissolució d’aigua, proteïnes i les cèl•lules sanguínies.

Glòbuls vermells o eritròcits s’encarrega de transportat l’oxigen

Glòbuls blanc o leucòcits són cèl•lules , s’encarreguen de protegir l’organisme contra infeccions

Plaquetes Son fragments de cèl•lules

Tipus d’aparells circulatoris en els animals

APARELL CIRCULATORI OBERT APARELL CIRCULATORI TANCAT

Es dóna en molts mol•luscs i artròpodes. Els vasos no formen un circuit tancat, la sang o l’hemolimfa en surt i xopa unes cavitats Es típic d’anèl•lids, cefalòpodes i vertebrat. La sang circula sempre per l’interior dels vasos.

...