Matematicas nombres reals

1. L’àmbit del saber

Què significa saber? Saber significa entendre-ho i poder-ho explicar.
Saber: significa posar-se en contacte amb la realitat, entendre-la, i per tant, poder-la explicar.

Per poder conèixer alguna cosa ha d’intervenir dues facultats:

1. Sensibilitat: cal tenir un contacte amb la cosa coneguda a través dels sentits, de l’experiència.

Ex: La gent que creu en Déu, els fantasmes o els ovnis, aquestes persones no poden dir que existeixen realment, ja que ni els han vist ni han tingut cap experiència.
El fet de creure, poden creure amb el que vulguin,. Però per saber has de tenir una experiència i coneixement,

1. Raó, intel·ligència: Interpreta, dona significat a les dades captades per els sentits.

Les 2 facultats són imprescindibles per a poder tenir coneixement, i per tant, saber.

Tipus de saber.

Hi ha diversos tipus de saber

1. El saber comú o ordinari: és el saber adquirit des de l’ infància a través de l’experiència i de   l’observació.

És un saber que has adquirit però que no tens el coneixement del perquè es fa així.

Exemple: Aprendre un ofici, però té una limitació que no es saben les causes dels fonaments. (un panader que ensenya el seu fill a fer-lo. Aquell fill adquirirà els coneixements, i sabrà fer molt bé el pa, però no sabrà el perquè de aquella quantitat de grams).

És un saber contradictori, com ho demostren l’existència dels refranys.

Exemple: Preu per preu, sabates grosses. Què significa, que més val lo gran que lo petit. Però en canvi, en el pot petit bona confitura, que significa que les coses petites són més apreciades i valuoses.

2. Saber científic: És el saber organitzat sistemàticament, és a dir, que segueix un ordre (mètode científic) seguint la raó per a descobrir les causes dels fenòmens naturals.

Exemple: Per què les fulles cauen?

3. Saber tècnic: És l’aplicació del saber científic. Consisteix en crear aparells per a poder aplicar els coneixements científics.

Ciència + Técnica = tecnologia

Técnica i ciència es necessiten mutuament.

4. Saber filosòfic: és un saber racional, sistemàtic, però a diferencia de la ciencia té uns objectius diferents.

                - Descobrir la veritat: Entendre la realiatt en el seu conjunt

                -Aconseguir la felicitat: Tenir una vida bona.

5. Saber artístic: consisteix en expressar els sentiments i experiències de la vida (arts plàstiques (dibuix), arts arsèniques (ball), literatura, música..)

6.  Saber religiós: Tracta de les experiències religioses, de les creences en els Déus i allò sagrat que difonen els practicants de cada religió.

Algunes religions (cristianes, musulmanes i jueves) es basen en textos que es consideren relavats o inspirats per Déu, que aquests calen ser interpretats per persones amb coneixements religioses.

2. El saber filosòfic

La filosofia és una activitat mental que consisteix en fer-nos preguntes sobre la vida humana (ex: Quin sentit té la meva existència?) Tots els éssers humans som una mica filòsofs, ja que tots tenim la capacitat de pensar i en fer-nos preguntes sobre com hem de viure.

        2.1 L’origen d ela filosofia

La filosofia apareix a Grècia, aproximadament cap als segles VII-VI a C.

Definició etimològica del terme filosofia:

[pic 1]

El filòsof és aquell que vol saber, perquè és conscient de que no sap.

L’aparició de la filosofia significa que va donar un canvi en la forma d’interpretar la realitat, va haver un canvi de pensament, que consisteix en passar del mite (irracional, imaginatitiu) al “logos” (pensament racional, la raó). Per tant, el sorgiment del pensament racional (científic, filosòfic) es condensa amb una expansió; el pas del mite al “logos”.

Mite

-Mite: Narració creada per els poetes a partir de la seva imaginació per explicaels fenòmens  naturals i els comportaments humans .
Poetes grecs:

[pic 2]

-Tots els esdeveniments en els relats mítics són causats pels Déus, que actuen segons la seva voluntat arbitària (per que ells volen)

Les forces naturals (el vent, el mar, el són) són divinitats i les característiques humanes (l’amor, l’odi, la venjança) també són Déus. Els deus són personificats i amb forma i caràcter humans  (antropo morfització dels Déus).

        Logos (pensament basat amb la raó)

Logos: Apareixen els primers científics i filòsofs, o sigui, els que expliquen la realitat basant-se en l’observació i la raó. (No amb la imaginació).

La naturalesa actua segons regularitats, la naturalesa no actua de forma casual o accidental, sinó que sempre segueix unes lleis.

        2.2 La naturalesa de la filosofia (que és la filosofia)

Els objectius que persegueix la filosofia són molt ambicioses i es poden concretar en dos:

1. Arribar a la veritat (saviesa)
2. Tenir una vida bona (felicitat)

Per aconseguir aquests objectius la filosofia és divideix en dues veritats o parts:

...