Apuntes teoria del derecho

1. Analitzem una acció/pràctica social y la comparem amb un supòsit de fet (norma), si coincideixen apliquen la conseqüència jurídica. És a dir, baixem una idea general a un cas real (sil·logisme jurídic, principi de subsumpció).
2. La RAÓ PRÀCTICA s’utilitza per als casos “difícils” que no estan regulats per una norma específica.
3. Mediant l’ús d’enquestes i estadístiques, arrepleguem dades per a poder descriure la realitat i arribar a conclusions
4. Aquesta s’empra quan la raó empírica no dona conclusions totalment clares, aleshores s’ha d’interpretar les dades amb la raó pràctica.
5. Valor jurídica o criteri que li permet a una norma jurídica en específic, incorporar-se a un conjunt de normes. Això es fa en el moment en que es compleixen 4 exigències bàsiques: que la norma haja sigut aprovada per l’autoritat competent, que aquesta autoritat haja utilitzat el procediment legal que s’haja aprovat anteriorment, que la norma jurídica no haja sigut derogada (suprimida), que cap norma de rang de rang inferior la pot contradir.
6. Fixa el marc d’actuació legal, aquest s’ha de saber abans d’actuar ja que el desconeixement de la llei no l’eximeix del seu compliment, siga coneguda o no.
7. Parlem de l’eficàcia de la norma en 3 aspectes: jurídica (que té la capacitat d’exigir unes conseqüències jurídiques. N’hi han casos en que una norma invàlida formalment, ha produït conseqüències jurídiques, encara que passat un temps es declaren inconstitucional), política, (aquesta busca els resultats, aconseguir els objectius per als quals s’ha aprovat, però per damunt d’això estan els objectius constitucionals, per tant la norma haurà de complir els dos nivells d’objectius) lògica o efectivitat (aquesta s'assegura que aquesta és complida i es fa complir pels intermediaris).
8. Una norma ha de comptar amb “l’aprovació” del poble. Això es fa per exemple amb les eleccions, on els polítics presenten el seu programa, i els ciutadans el voten. També es pot fer amb consultes popular sobre temes variats.
9. Valor jurídic que li dona una legitimitat material/substantiva a una norma. Quan parlem de justícia estem parlant de la ratio legis de una norma, és a dir, de la raó de ser d’aquesta. Quan parlem de justícia, parlem d’ètica pública on l’espai social és el centre i aquesta ètica serà la base de totes les normes. Les ètiques privades fan referència a la idea del bé i del mal. L’ètica pública o moral social, és un fenomen que va evolucionant i canviant, i tampoc és universal, ja que és diferent segons el país. Esta ètica tracta de dir el que és just i el que no ho és. Això també ho fa amb la moral crítica/racional/universal (Drets Humans).

Hi ha una sèrie de recursos per a conèixer què es just:

Platón, Aristòtil, Ulpià, Tomàs d’Aquino. Aquests van tractar de buscar la justícia en el dret amb la jurisprudència seguint una sèrie de màximes.

• ULPIÀ:

1. Vida honesta i la fidelitat a la paraula donada.
2. No danyar a ningú.
3. Donar a cadascú el que li pertoca.

• BALLESTEROS (professor)

1. Principi de no violència. (com el de no danyar a ningú)
2. Principi de no discriminació. (com el de donar a cadascú el que li pertoca)

• KANT (2 imperatius categòrics)

1. Principi de respectar la llibertat humana
2. Principi de buscar raons universalitzaves per a fomentar l’ètica pública

...