TEMA 6 HISTÓRIA DE ESPAÑA

SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS AL SEGLE XIX

Implantació del liberalisme polític+ procés de reforma agrària+ desenvolupament industrial= NOVES RELACIONS SOCIALS  Nova societat basada en el dret de propietat, igualtat davant –llei/-fiscalitat, mobilitat social en funció de la riquesa. (desaparició progressiva dels estaments = Sorgiment d’una societat de classes)

[Supressió de –privilegis senyorials/ -categories jurídiques] 

(Desigualtats + enfrontaments socials) manifestats en l’àmbit econòmic

Davant la burgesia propietària sorgiren els grups que no tenien riquesa ni propietat: Obrers o Proletaris.

La presa de consciència dels treballadors i la necessitat de millorar la situació va donar lloc a la lluita per la igualtat-(defensar els drets dels treballadors).  Neix el moviment obrer i es desenvolupen noves ideologies (Socialisme utòpic, marxisme, anarquisme)-DENUNCIAR LES DESIGUALTATS ECONÒMIQUES DEL CAPITALISME I PROPOSAR UN MODEL SOCIAL IGUALITARI BASAT EN FORMES DE PROPIETAT COL.LECTIVES

EIX CRONOLÒGIC

1.DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Al segle XIX les noves idees econòmiques i polítiques de signe liberal van ser l’origen de canvis socials profunds. Va desaparèixer l’organització estamental i es va implantar la societat de classes.

1.1.LA DISSOLUCIÓ DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al segle XIX. S’imposà la IGUALTAT JURÍDICA, mesura que posà fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero. Tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals i gaudien, teòricament, de drets polítics iguals.

El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de CIUTADANS, però, les diferències socials continuaven existint (dif. graus de riquesa), encara que es podia ascendir en l’escala social.

Els ciutadans quedaven definits per la seva pertinença a una classe social (nivell econòmic).

La NOBLESA va veure suprimits alguns dels seus privilegis. Es van anul·lar els drets nobiliaris de no pagar impostos, d’obtenir tributs de les seves terres i d’exercir com a jutges en els plets de les terres de senyoria, tot i que seguia mantenint una importància social, econòmica i política col·locant-la en l’estrat més alt de la nova burgesia.

CLERO  privat de moltes propietats. Les lleis d’exclaustració van fer que molts convents quedessin buits, que els seus béns fossin desamortitzats i que alguns dels seus tresors artístics acabessin dispersos o malmesos. El clero va minvar de manera considerable a la meitat del s.XIX

La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) va continuar exercint una gran influència política i social i es van mantenir alguns privilegis.

1.2.UNA NOVA ORGANITZACIÓ DELS GRUPS SOCIALS

S.XIX - Molt especialment a Catalunya, s’hi van constituir dos grans grups socials.

D’una banda, la BURGESIA –riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats-, que estava dividida en:

- Alta noblesa (elit dels diners)

-Burgesia urbana, mitjana i petita. Càrrecs de l’administració, funcionaris, comerciants i professionals liberals (metges, advocats, professors).

D’una altra, el proletariat, integrat pels qui només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.

-La CLASSE TREBALLADORA formada pels petits artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i, sobretot, els obrers.

RESULTAT:

Desigualtats de riquesa + dures condicions de vida = Nous moviments socials (obrerisme i sindicalisme) / Noves ideologies polítiques  millores salarials i laborals, i , denunciació del capitalisme [sistema social injust].

2.ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS

L’elit dirigent de la societat espanyola del segle XIX es va estructurar com una simbiosi entre l’aristocràcia i els nous grups burgesos. Aquestes dues classes tenien el poder econòmic i imposaven les formes culturals. A més, la implantació d’un règim liberal de caràcter censatari els va atorgar el monopoli del poder polític.

2.1.LA PERVIVÈNCIA DE LA NOBLESA

L’alta noblesa espanyola, no va reduir el seu poder econòmic, el va incrementar. Va conservar la majoria de les terres i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. A la meitat del s.XIX la petita noblesa va perdre el dret a l’exacció d’impostos. Per tant, es van convertir en propietaris agraris mitjans.

Dins d’aquest grup hi podem situar la noblesa catalana, la major part de la qual s’havia empobrit notablement al començament del segle, perquè no havia aconseguit augmentar les rendes, mentre es produïa una considerable pujada de preus. Van perdre part en la formació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, un organisme molt actiu en la defensa dels interessos dels propietaris agraris.

El poder de la noblesa espanyola no provenia només de la seva riquesa, sinó també de la seva influència política i social.

Al darrer quart del s.XIX la noblesa va començar a perdre una part del poder econòmic i de la influència política. Els seus patrimonis agraris es van devaluar mentre creixia el poder econòmic de la burgesia. Va ser llavors que es va mostrar interessada en orientar bé els seus negocis o a emparentar-se amb burgesos adinerats.

2.2.ELS GRUPS BURGESOS

El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme a Espanya va anar conformant una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.

Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos, però procedien essencialment de l’eix del nord (Astúries, Cantàbria, País Basc). Això no vol dir que no hi hagués grups burgesos ubicats a altre regions espanyoles.

2.3.LA BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA

1838-1868 Moment d’esplendor de la burgesia catalana, concentrada sobretot a la ciutat de Bcn, gràcies al desenvolupament de la indústria (cotó i ferro). El pes de la burgesia industrial fou considerable. Es concentraven essencialment a Bcn, al Maresme i a la zona d’Igualada.

1826 Es crea la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, transformada el 1847 en la COMISSIÓ O JUNTA DE FÀBRIQUES, que integrava tots els fabricants.

De la fusió d’aquesta comissió amb l’Institut Industrial de Catalunya va néixer la poderosa institució Foment del Treball Nacional (1889), que amb la Cambra de Comerç (1886), dominà la vida econòmica catalana del final de segle.

2.4.LES CLASSES MITJANES

Constituïen una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representaven menys del 5% de la població espanyola.

Entre ells hi ha un col·lectiu d’assalariats públics (mestres, funcionaris, oficinistes, conserges,...). També hi havia un conjunt de professionals liberals (advocats, escrivans, notaris, registradors de la propietat, arquitectes, agents de la propietat, metges i farmacèutics). Es a dir, els relacionats amb les lleis, la construcció i la propietat immobiliària i la salut.

3.LES CLASSES POPULARS

Les classes populars constituïen la immensa majoria de la població i agrupaven l’ampli ventall de sectors socials que en el procés de revolució liberal van passar a configurar el grup social més desfavorit: antics artesans, pagesos pobres, jornalers sense terra i el nou proletariat industrial.

3.1.ARTESANS I GRUPS URBANS

El món artesà tradicional va continuar sent molt important a l’Espanya del s.XIX.

S’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats, atès que la producció fabril continuava sent minoritària.

A Catalunya els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i l’estalvi. Molts menestrals van formar una part important de les bases socials del republicanisme federal.

El creixement urbà va comportar la concentració de treballadors de serveis. Així mateix entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic. Hi havia altres dones que treballaven com a bugaderes, planxadores, cosidores, llevadores i mainaderes.

3.2.L’EVOLUCIÓ DE LA PAGESIA

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra a mans d’un nombre reduït de propietaris. La manca d’un procés d’industrialització va frenar l’emigració a les ciutats, al contrari que a d’altres països de l’occident europeu. Va augmentar la figura del pagès sense terres, els contractes d’explotació a c/t i els latifundis.

PANORAMA GENERAL

Diferències regionals a Castella la Vella, Andalusia i Extremadura, on els antics senyors es van enfortir mentre que la situació de la pagesia va restar gairebé inalterada respecte al segle anterior.

En canvi, en zones de Castella la Nova, Aragó i València grups de pagesos van poder accedir a la propietat i millorar la seva situació.

La “fam de terrer” es va mantenir en una bona part de l’Espanya agrària. Privats, a més, de les terres comunals, els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida i treball encara més dures, amb rendes abusives i veritables èpoques de fam.

De vegades el petit propietari havia de completar els seus escassos ingressos com a jornaler en determinades èpoques de l’any o bé recórrer al crèdit per poder sembrar, amb

...