JOHN LOCKE I L’EMPIRISME

TEMA 8

JOHN LOCKE I L’EMPIRISME

La filosofia cartesiana va generar de seguida reaccions a favor i en contra.

L’empirisme anglès és fonamentalment anti-cartesià en el sentit què Descartes és un racionalista convençut. El primer filòsof Empirista que critica el sistema filosòfic cartesià és John Locke.

Els antecedents de l’empirisme anglès es troben en Guillem D'occam i Francis Bacon, que va inventar el mètode inductiu; de lo particular a lo universal. També Hobbes és un pre-empirista, tot i que està molt preocupat per la qüestió política.

TESIS FONAMENTALS DE L’EMPIRISME

1. Els sentits són la única font del nostre coneixement, malgrat que ens enganyen

2. No existeixen les idees innates, la ment és un paper en blanc o una tabula rasa, en ella no hi ha res escrit

3. Utilitzen el mètode inductiu

4. No creuen en l’existència d’una moral universal

1. VIDA DE JOHN LOCKE

Va nèixer a l’any 1632 i va morir al 1704. És un filòsof contemporani de Spinoza, Hobbes, Descartes (que mor 18 anys després del naixement de Locke).

Pertanyia a una família acomodada, i va estudiar Ciències Experimentals i Medicina.

Tanmateix, va començar a interessar-se per la política i la filosofia.

A nivell polític, va defensar un sistema democràtic parlamentari.

2. OBRES DE JOHN LOCKE

Va escriure dos llibres: el primer, que es diu “Assaig” sobre l’enteniment humà (enteniment=raó=coneixement) i el segon, “Assaig sobre el govern civil” i “Carta sobre la tolerància”. El primer llibre està relacionat amb el coneixement, i els altres dos amb el tema del Govern i la política.

3. PENSAMENT DE JOHN LOCKE

John Locke fa un anàlisi sobre l’origen i el fonament del coneixement humà, partint d’un escepticisme moderat (com Descartes). El mètode de John Locke és diferent al de Descartes, ja que utilitza el mètode inductiu; parteix de la experiència sensible i posteriorment fa un anàlisi d’aquesta experiència. És a dir, partint de la idea que tot coneixement prové d’una impressió sensible, analitzarem tot el procés de coneixement.

* La idea clau de John Locke és “no hi ha idea sense impressió prèvia”

* Per tant, les idees innates no existeixen; són falses idees

Les impressions poden tenir dos origens:

1. Origen exterior: Per exemple, el foc crema (un factor extern a nosaltres que desenvolupem com a idea). Aquest tipus d’impressions són rebudes per la sensibilitat o sentit extern.

2. Impressions internes: Per exemple, tinc mal de cap (un factor que prové de dins nostre). Aquestes impressions són rebudes per la reflexió o sentit intern.

Per tant, tot coneixement prové d’una impressió, que pot ser interna (sentit intern) o externa (sentit extern).

Un cop aquestes impressions són rebudes pels sentits, l’enteniment humà (la ment humana) les pot unificar: per exemple, avui fa fred i tinc mal de cap, creant impressions o idees complexes.

D’aquest procés de coneixement se’n diu assossiacionisme i serà característic de tots els filòsofs empiristes.

3.1. LA CRÍTICA A LA IDEA DE SUBSTÀNCIA O SUBSTRAT

El concepte de substància sorgeix del concepte d’unitat.

El concepte d’unitat és, de fet, un concepte relacionat amb l’associació d’impressions simples. Per exemple, una cosa qualsevol, com un llibre (és una substància) no és més que la unió d’un conjunt d’impressions simples: un pes determinat, un color, una olor, un tacte… (tot això unit ens permet parlar de la substància llibre).

Podem dir el mateix d’un manyoc de roses, un ordinador, un cotxe, una persona, un cavall… Tot és una unió d’impressions simples.

Aquesta unitat, per tant, és formada per l’enteniment (que unifica les impressions simples).

En conseqüència, el concepte d’unitat o substància és una mena de suposició creada pel nostre enteniment, que en realitat per ella mateixa no existeix.

Des d’aquest punt de vista, John Locke deixa fora de joc la “res extensa” cartesiana de Descartes; aquesta matèria no és objectiva, no existeix en ella mateixa… És una suposició del nostre enteniment. El sistema metafísic cartesià resta tocat o ferit.

3.2. LA SUBSTÀNCIA DIVINA

John Locke distingeix entre dos tipus de coneixement:

1. CONEIXEMENT INTUITIU: És un coneixement directe i immediat, basat en una impressió rebuda pel subjecte (nosaltres).

2. CONEIXEMENT DEMOSTRATIU: És un tipus de coneixement que es basa en la unió de diverses intuicions directes i que dona com a resultat la creació d’una idea nova. Per exemple: la idea de Déu.

Aquesta idea de Déu no implica la seva existència, ja que no és la idea cartesiana de Déu.

És una idea basada en la intuïció i en les experiències directes. Per demostrar l’existència de Déu estableix dos arguments:

1. Argument Cosmològic, ja utilitzat per Sant Tomàs. En el món les coses canvien, i aquest canvi ha de tenir un origen en quelcom que no canvia, Déu (o també; en el món hi ha una cadena de causes-efectes, per tant hi ha d’haver una primera causa que no sigui efecte de res: Déu).

2. Argument basat en la intel·ligència (i pensament). En el món hi ha intel·ligència, i aquesta no pot venir de la matèria, únicament

...