LA PENA DE MUERTE

Des del principi dels temps la pena de mort ha sigut la pena capital, la pena per excel•lència. Els reis, sacerdots, i tot aquell qui ha tingut poder l’han utilitzada per imposar les seves normes, o perpetuar els seus privilegis. No només consistia en matar físicament als acusats, sinó que d’alguna manera també es maltractava psicològicament a aquells qui havien de ser executats. D’aquesta manera s’aconseguia castigar l’acció mal feta, matar a qui havia fet aquella acció, i ficar por als cossos de la societat per advertir del que passaria si ells feien el mateix o desafiaven l’autoritat. Però en efecte es va arribar al punt de que es va començar a pensar que si això no era passar-se, si era realment ètic dir que no es podia matar, però per castigar es matava igualment. Aquest dubte ha arribat fins als dies d’avui. Personalment crec que no pots estar a favor o en contra de la pena capital si no l’has viscuda de prop, però jo no crec que sigui la millor opció.

Molta gent es recolzava en les lleis, dient que es pot matar a qui ha matat per mandat de Déu, per tant és Déu qui mata. Però això no deixa de ser un joc, jugar a ser Déu, tu mors i tu no. Precisament Déu també diu que no es pot matar, i no serem nosaltres qui decidirem qui ha de morir i qui no per ell. Mai res ni ningú t’assegura que l’acusat sigui culpable o no, i no crec que per una simple intuïció un innocent hagi de morir.

Que un culpable mori no arreglarà el que ha passat, i tampoc estic del tot segura que això atemoreixi a la societat per no infringir la llei, al contrari, pot crear ganes de venjança. Un crim no se soluciona amb la mort, sinó amb remordiment, i hi ha pitjors càstigs i destins de la mort, que no només funcionen com a càstigs, sinó que també donen a la gent la oportunitat de rectificar. Molts criminals després de matar se suïciden, i matant-los l’únic que els hi donen és el que ells volen. Crec que és millor fer que s’enpenedeixin del que han fet, i que n’aprenguin. No tothom té coses a perdre en aquest món, i matant a aquell qui mata, potser fomentes una manera de matar.

Des de sempre s’ha dit que no s’ha de matar. No crec que es dongui gaire exemple utilitzant la mort com a arma de justícia. Amés a més, qui hauria de jutjar que el que ha fet una persona es mereix pena de mort o no?

El que està clar és que en molts països la pena de mort encara està permesa, i encara que molta gent s’hi oposi n’hi ha d’altra que hi està a favor. Encara que el dret a la vida sigui un dret, aquest dret es treu a aquells qui han prohibit la vida a algú. Això és just, no ho és...? Més val no fer res pel qual hagin de posar en dubte si ets digne de viure o no.

...