Què és un Dret?

1. Què és un Dret?

Un dret és qualsevol norma o llei que pretén protegir la llibertat individual (ja sigui garantint-la en sí mateixa o garantint els mecanismes d’acció necessaris per proporcionar-la) amb la finalitat d’aconseguir el benestar de la societat.

Existeixen dos grans tipus de drets: els humans (universals) i els ciutadans (estatals).

2. Què és una norma moral? És una norma que pretén establir allò que està bé i allò que està malament d’acord amb la concepció dels individus que pertanyen a la societat on hom viu.

3. Què és un principi ètic? És una norma que s’obté a partir de la reflexió individual per tractar de determinar allò que està bé, i que, per tant, hom estableix per incorporar a la seva conducta amb la intenció de ser el millor individu possible als seus ulls (de complir amb la seva necessitat de desenvolupament i felicitat).  

4. Què és un valor? Un valor és una realitat abstracta a la que se li ha donat un sentit físic figurat de bé (classificat, en comptes de com a bé material, com a bé moral) per poder ser atribuït a una persona o societat a l’hora de descriure la seva naturalesa ètica o naturalesa moral; pot, per tant, determinar la conducta.

5. Quina relació hi ha entre norma moral i principi ètic?

Les normes morals són aquelles que reflecteixen la visió d’una societat respecte allò que està bé o malament. Per tant, seguir-les és “allò que està ben vist per la societat on vius”. En diferència, l’ètica, els principis ètics d’algú, són les normes que s’ha posat a ell mateix per determinar la seva conducta, basant-se en el que ell creu que és la millor forma d’actuar. Però, si ens hi fixem, l’essència del concepte ve a ser la mateixa: un conjunt de normes que reflecteixen allò que està bé i allò que està malament a ulls d’un subjecte, i en què es basen o que representen, doncs, les accions d’aquest; aquesta és la primera relació. La diferència està en aquest subjecte: en el cas de les normes morals, el subjecte és la societat, i en el cas dels principis ètics, el subjecte és el propi individu. Deixant a part el paral·lelisme, això també  ens demostra que les normes morals i les ètiques, doncs, no sempre coincideixen: les accions d’algú estaran sempre en consonància amb la seva ètica, encara que no necessàriament amb la moral de la societat en què viu, ja que cadascú decideix amb quines normes morals està d’acord (i, per tant, incorpora com a principis ètics) i amb quines no.

Però, al cap i a la fi, se suposa que la moral és la mitja de totes les ètiques. Per tant, segueix existint una apreciable segona relació entre unes i altres: observem que la majoria d’individus sí que tenen uns principis ètics que coincideixen amb moltes, encara que no siguin totes, de les normes morals de la societat on pertanyen. I és que, de fet, aquesta relació és fàcil d’afirmar agafant-se també al principi de l’utilitarisme: perquè les normes morals siguin útils i realment representin, com he dit abans, “allò que està ben vist per la societat”, els individus d’aquella societat han d’estar d’acord amb el que aquestes diuen, cosa que implica que formin part de la seva ètica.

6. Quina relació hi ha entre un dret i un principi ètic?

La primera relació que hi ha entre un dret i un principi ètic és una que també havíem vist entre una norma moral i un principi ètic: els tres conceptes tenen una cosa en comú: pretenen diferenciar què és allò que està bé i allò que està malament.

En la segona relació que hi ha entre un dret i un principi ètic passa una mica el mateix que amb la primera relació que hem explicat en la pregunta 5: comparteixen l’essència. Tots dos, tant els drets com els principis ètics, són normes que procuren regular la conducta d’un subjecte amb la finalitat de que aquest pugui aconseguir una vida en benestar, una forma de vida que garanteixi  el seu desenvolupament i felicitat. Però, a diferència de la diferència que veiem en la pregunta 5, el que canvia aquí no és el subjecte, sinó la intensitat amb què aquests drets o principis han de ser acotats,  i en la naturalesa de procedència del qui els imposa (la llibertat de decidir si els vols seguir o no i les conseqüències que això comporta) . Pel que fa als drets, són establerts formalment, han de ser aprovats per un conjunt de persones determinades escollides per a tal feina (ja es tracti de drets humans o de drets civils), i s’apliquen a un conjunt de persones (sigui aquest la població mundial o els habitants d’un país). La naturalesa de qui els imposa, doncs, és externa, i els individus als qui els hi han imposat no poden decidir seguir-los o no sense patir les conseqüències establertes per la llei (com sí que poden fer amb les normes morals). Els principis, ètics, en canvi, són escollits per un mateix i no de forma “formal”, sinó dins de la consciència: la naturalesa de qui els imposa és interna, hom se’ls imposa a ell mateix, de manera que si després no els segueix simplement passaran a no formar part de la seva conducta i la responsabilitat que tindrà per no haver-ho fet no tindrà unes conseqüències físiques establertes com a càstig o recompensa que s’hagin de complir. La responsabilitat serà només a nivell de consciència.

...