Dret mercantil

Dret mercantil:

Dret mercantil: Dret de les empreses i del seu tràfic (de les seves operacions). Neix de la disciplina econòmica, però en la disciplina jurídica no existeix un concepte unitari d'empresa.

Es tracta l'empresa des de 3 vessants:

1) Subjectiu: (Empresa és - empresari) Subjecte que realitza una activitat empresarial

2) Objectiu: Empresa: Conjunt d'elements personals, materials e immaterials organitzats per l'empresari per a desenvolupar una activitat empresarial. Aquest conjunt d'elements es denomina establiment mercantil.

3) Funcional: Empresa com a activitat de producció o distribució de bens i serveis per el mercat, activitat empresarial.

Empresari: (Vessant subjectiva)

- Empresari: l'empresari es pot definir com a aquella persona natural o jurídica que per si mateixa o per mitjà d'un representant exercita una activitat econòmica de producció o distribució de bens i serveis en el mercat, adquirint la titularitat dels drets i obligacions nascuts d'aquesta activitat.

A) Realitza una activitat de forma habitual, no serveix la realització d'un sol acte econòmic.

B) L'exercici de la activitat empresarial es du a terme en nom propi, el dret però, no exigeix la realització de la activitat empresarial de forma personal i directe, s'imputarà al empresari les obligacions resultants de la activitat empresarial.

Empresari - Persona física: empresari individual, qualsevol persona física major d'edat, capacitada per a regir-se per si mateixa, compleix els requisits legals per a poder realitzar una activitat empresarial.

Empresari - Persona Jurídica: Les persones físiques poden agrupar esforços i associar-se per exercir una activitat empresarial en el mercat.

El Registre Mercantil

- Té per objecte la inscripció dels empresaris individuals, les societats mercantils, i qualsevol persona, natural o jurídica, quan així ho disposi la llei.

- Els registradors qualifiquen sota la seva responsabilitat la legalitat de les formes extrínseques dels documents de tota classe en virtut dels quals se sol·licita la inscripció i també la capacitat i la legitimació dels qui els atorguin o subscriguin i la validesa del seu contingut, per tot allò que en resulta, d'aquests i dels assentaments del Registre.

- Un cop practicats els assentaments al Registre Mercantil, s'ha de comunicar les dades essencials al Registre Mercantil Central, al butlletí del qual s'han de publicar.

- Els empresaris individuals, les societats i les entitats sotmeses a inscripció obligatòria han de fer constar tota la seva documentació: correspondència, notes de comanda i factures, domicili i dades identificadores de la seva inscripció al Registre Mercantil.

- Les societats mercantils i altres entitats hi han de fer constar, a més, la forma jurídica i, si és el cas, la situació de liquidació en què es trobin. Si hi mencionen el capital, han de fer referència al capital subscrit i desembossat.

- Tots els empresaris han de dur una comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de la seva empresa, que permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, incloent-hi l'elaboració periòdica de balanços i inventaris. Han de dur necessàriament, sens perjudici del que estableixin les lleis o disposicions especials, un llibre d'inventaris i comptes anuals i un altre de diari.

Article 116. El contracte de societat per raó del qual dues o més persones s'obliguen a posar en un fons comú béns, indústria o alguna d'aquestes dues coses per obtenir lucre, és mercantil, sigui de la classe que sigui, sempre que hagi estat constituït d'acord amb les disposicions d'aquest Codi.

Un cop hagi estat constituïda la societat mercantil, aquesta té personalitat jurídica per a tots els seus actes i contractes.

Protagonisme de la personalitat jurídica (Per què és més habitual)- societats:

1. L'Atractiu de poder separar el patrimoni personal amb el patrimoni necessari per dur a terme l'activitat empresarial.

2. L'Aspecte fiscal: Activitat empresarial molt lucrativa (genera molt benefici), pot interessar més realitzar l'activitat per una societat que no una persona jurídica

3. Possibilitat de reunir a través societat una gran quantitat de capital, a un nivell impossible a nivell individual.

La societat:

- La societat es pot definir com una associació voluntària dirigida a la consecució d'una finalitat comuna mitjançant la contribució de tots els seus membres.

1. Tota societat té un origen voluntari que es manifesta a través del negoci jurídic.

2. Existència d'una finalitat comuna, tota la societat s'ha de constituir amb una finalitat comuna. Ànim de lucre (benefici). Però l'ànim de lucre no és un element essencial.

3. Per a la contribució a la finalitat comuna és necessari que tots els socis d'una societat, contribueixin a aconseguir el fi comú. Obligats a realitzar una aportació idònia (per aconseguir el fi comú) a la societat.

Societat com a negoci jurídic: el negoci jurídic té una doble eficàcia:

1) Eficàcia obligacional: el negoci jurídic de societats fa sorgir un conjunt de drets i obligacions de naturalesa patrimonial per als seus socis. Obligats a fer una aportació a la societat. Dret polític (dret de vot). Dret econòmic (dret al dividend).

El contracte de societat:

- És un contracte de durada en el temps, significa l'execució de diferents actes al llarg del temps.

- El contracte de societats és incomplert ja que les parts quan signen no poden preveure en el moment totes i cadascuna de les circumstàncies que passaran al futur, així com les solucions a adoptar.

- La impossibilitat de preveure les circumstàncies futures, obliga a la existència d'uns mecanismes que permetin prendre decisions sobre aquests esdeveniments futurs. Mecanismes: Òrgans societats (Junta socis, Òrgans administració).

Elements que han de concórrer al contracte de societat: (Per a celebrar vàlidament el contracte de societats, han d'estar present:

1. Consentiment lliure i emès per una persona capacitada per obligar-se

2. Objecte: format per les aportacions que els socis s'obliguen a realitzar a la societat. Aportacions de caràcter patrimonial i han de servir per a aconseguir el fi comú de la societat.

3. Causa: La finalitat comuna que persegueixen les parts.

4. Forma: En principi, el contracte de societats no exigeix cap forma especial. Societats mercantils: escriptura.

2) Eficàcia organitzativa: El contracte de societat és un contracte d'organització. Unifica el grup de socis i alhora dota de capacitat a aquest grup unificat per a tenir relacions externes amb tercers (comercials). El contracte de societats atribueix personalitat jurídica al grup de socis.

Personalitat jurídica té dos aspectes:

- Capacitat jurídica: permet a la societat actuar de forma unificada, col·lectiva en el tràfic econòmic.

- Autonomia patrimonial: crea per a la societat un patrimoni unificat col·lectiu diferent del dels seus membres.

4. Les societats personalistes:

- A les societats personalistes es dona rellevància a les condicions personals (subjectives) dels socis.

Característiques:

1) Destaquen per la personalització en la organització. La societat com a organització dels esdeveniments (vicissituds) que afectin als seus socis. La mort d'un dels socis, pot comportar la dissolució de la societat.

2) Descentralització de l'administració que es reflecteix en el dret que correspon a tots els socis a administrar la societat.

3) Comunicació patrimonial: els socis són responsables personalment dels deutes de la societat.

4) Intransmissibilitat de la condició de soci.

Societats capitalistes:

-Absoluta irrellevància de les condicions subjectives dels socis:

Característiques:

1) Estabilitat de la organització: la societat només es dissoldrà per causes objectives.

2) Centralització en l'administració: aquesta administració no dependrà de la condició de soci.

3) Aïllament patrimonial: els socis no respondran de forma personal pels deutes de la societat.

4) Mobilitat de la condició de soci: Es pot alterar.

Societats personalistes: Societat col·lectiva / Societat comanditària simple

4.1. Societat Col·lectiva:

- L'origen històric de la societat col·lectiva es situa a les comunitats de famílies medievals, a la Edat Mitjana, en aquestes famílies els hereus d'un comerciant mort, continuaven la seva activitat empresarial. L'existència de vincles familiars entre els socis amb el temps es van substituint per vincles professionals, però igualment entre els socis hi ha una relació de confiança.

- Societat col·lectiva, societat de caràcter extern, amb un objecte mercantil, els membres de la qual responen personalment dels deutes de la societat. Responen il·limitadament dels deutes socials.

- La importància en la pràctica, no és tant que els socis l'escollin per realitzar la seva activitat empresarial, sinó en el fet que sigui la societat general del tràfic mercantil. Això vol dir que el regim jurídic de la societat col·lectiva s'aplicarà sempre que no hi hagi cap altre disciplina per aplicar.

...