Historia Segona República

DEFINICIONS

- CEDA 192

Confederación Española de Derechas Autónomas creada al febrer del 1933 i dirigida per José M. Gil Robles. Va reunir els interessos locals, catòlics, les classes mitjanes urbanes i els petits i grans propietaris rurals. Es va convertir en un partit de masses, amb un èxit espectacular a les eleccions municipals de l’abril del 1933.

- Estat Català 195

A més de la denominació del partit fundat per Macià el 1922 amb aquest nom es coneix l’intent d’organització política independent de Catalunya. En la formació feta per Macià (el 14 d’abril de 1931) o per Companys (el 6 d’octubre de 1934) s’especificava que aquest Estat Català s’integrava en la República Federal Ibèrica.

- Estatut d’autonomia 184

Norma fundadora i fonamental d’un territori autònom, que forma part d’un estat sobirà. L’estructura interna d’aquest tipus de llei s’assembla molt a la d’un text constitucional. A Espanya el primer territori a demanar-lo va ser Catalunya.

L’article vuitè de la Constitució de la Segona República va reconèixer per primera vegada a la història d’Espanya la possibilitat que les regions es poguessin constituir en règims d’autonomia. Catalunya va presentar un estatut que, amb retallades significatives, va ser aprovat per les Corts espanyoles al 1932.

- Trentisme 200

Concepció defensada per un sector de la CNT catalana en un manifest signat per trenta dirigents (trentistes) l’agost del 1931: s’oposaven al predomini anarquista de la FAI i preconitzaven un moviment sindicalista de masses i fins i tot una certa col•laboració amb ERC.

- Insurreccionalisme

L'insurreccionalisme és un corrent anarquista que s'ha desenvolupat principalment a Itàlia, Espanya,Grècia i els Estats Units, i ha adquirit certa notorietat per algunes accions directes violentes a Europa.

- Front Popular 202

Seguint el model francès del Front Populaire que dirigia León Blum, els republicans, els socialistes i els comunistes espanyols van pactar una aliança electoral al 1936, el Front Popular, per presentar-se plegats a les eleccions del febrer del mateix any. El president del govern del Front Popular va ser Lluís Companys. No comprometia una futura acció de govern. Volien promoure la recuperació de l’obra reformista del primer bienni republicà i de dictar una àmplia amnistia per a tots els presos fruit de la repressió dels fets d’octubre del 1934.

FETS

- Proclamació de la República a Barcelona

A la capital catalana és on havia tingut més força l’oposició monàrquica, s’havien reorganitzat la CNT i les forces polítiques anteriors a la Dictadura i es va constituir un nou partit, l’Esquerra Republicana de Catalunya que agrupava diversos grups republicans i els independentistes dirigits per Francesc Macià.

Lluís Companys va proclamar la República i Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques. A partir d’aquí es va desfermar una vertadera eufòria popular.

- Cop d’estat del general Sanjurjo

La reforma militar que es volia fer a causa de la República va generar fortes resistències com la “Sanjurjada”, intent de cop d'estat fracassat de l'exèrcit espanyol iniciat a l’estiu de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla per Sanjurjo.

- Eleccions del novembre de 1933

Les eleccions a diputats es van fer d’acord amb la nova llei electoral en la qual per primera vegada s’incorporava el vot de les dones i que afavoria les coalicions de forces parlamentaries. Les noves eleccions van anar precedides d’una tensió creixent, d’una gran mobilització de les dretes i d’una divisió de les esquerres.

El resultat d’aquestes eleccions va ser un gir parlamentari cap a la dreta. Es deia que la causa del fracàs es devia al vot de la dona, immadur i influït per l’Església, però les raons incloïen la debilitat dels partits republicans i de l’aliança republicanosocialista.

- Revolta d’octubre de 1934 a Astúries

A Astúries es va iniciar un moviment revolucionari que de seguida va prendre grans proporcions gracies a la coordinació entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual es trobava l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.

- Eleccions del febrer de 1936

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.

PERSONATGES

- Alejandro Lerroux

Va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

La seva evolució política va ser força sorprenent ja que va estar en la dreta formant govern en diverses ocasions amb el suport de la CEDA. En 1935 va dimitir per la implicació en un cas de corrupció.

- Jose Maria Gil Robles 187

Polític i advocat nascut a Salamanca. Amb la República va ser elegit diputat pel Bloque agrario i va combatre la política agrària i religiosa del nou règim. El 1933 es va convertir en un dels dirigents de la CEDA, va donar suport al govern conservador de Lerroux, i va se nomenat ministre de Guerra el 1935. Abans de l’inici de la Guerra Civil es va exiliar, i va aconsellar als seus seguidors que donessin suport al bàndol franquista.

- Manuel Azaña Díaz 187

Polític, advocat i escriptor.

Va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.

Va fundar Acción Republicana. Va ser el gran impulsor de l’obra de govern durant el Bienni Reformista (1931 – 1933).

...