La Segona República

La República (1931-1936)

- El 12 d’abril de l 1931 les candidatures republicanes van guanyar a les grans ciutats, això va generar tal eufòria que dos dies després el 14 d’abril es va proclamar la segona república espanyola

- Immediatament es crea un govern de concentració format pels dos partits que han obtingut més vots a les ciutats (PSOE i Izquierda Unida).

- El mateix dia de la proclama de la república a Catalunya, l’havia fet companys, Macià endut per l’emoció del moment, va sortir a la plaça sant Jaume i va proclamar la independència de Catalunya. Immediatament van venir polítics de Madrid a negociar amb ell, finalment va acordar que catalaunya no seria independent però que des de aquell mateix instant tindria autonomia i la generalitat.

- El rei Alfons XIII marxa d’Espanya però no abdica ja que considera que els espanyols ara no el volen però que en un futur el necessitaran

- El president del govern serà Manuel Azaña i el President de la República Niceto Alcalà Zamora, un home de consens.

- La primera mesura del govern és la amnistia pels presos polítics. I també es posen a redactar un marc legal adequat al context.

- L’any 1931, es redacta la primera constitució republicana, que defineix espanya com un estat lliure i republicà. Defineix l’estat com indissoluble però obre les portes a la descentralització per a les regions que ho vulguin. Atorga una CLARA divisió de poders i suprimeix la cambra alta (senat). Defineix Espanya com un estat confessional. I introdueix el sfragi universal, dones i homes majors de 23 anys podran votar.

- El 28 de junt de l’any 1932 Es fan les eleccions per validar el procés i es valida. Mentrestant Catalunya ja ha redactat el seu estatut, l’estatu de Nuria del 32, que és ambiciós i valent, ja que demana totes les competències possibles al estat, fins i tot les polítiques fiscals, es a dir la recaptació, dimpostos.

- Partits polítics de l’epoca de la república (mirar al darrere)

- Macià a Catalunya fa un referèndum a la població catalana sobre l’estatut un 99% de la població hi està dacord. A Madrid l’estatut crea molt recel i desconfiança però tot i així la voluntat dels màxims exponents politcs de l’epoca Azaña era la d’aprobar-lo, i això juntament amb l’intent de cop d’estat del general san jurjo, van fer que la cambra aproves l’estatut, que va ser molt retallat.

- El bienni d’esquerres (1931-1933): es el període més productiu a nivell d’obra de govern per a Espanya, Azaña tenia molta feina per fer i moltes injustícies per resoldre. La primera reforma va ser destinada a l’església, es van retirar subvencions i privilegis i es va aprovar la llei de congregacions, a partir d’ara totes les ordres religioses tindran el paper que l’estat els hi doni. Les repercussions van ser l’oposició frontal de un del poders fàctics del país, a més les classes populars van confondre aquesta sèrie de mesures i les van interpretar en clau de que podrien cremar esglésies.

- La segona reforma d’azaña es la del llei del retir voluntari, tot aquell qui no volgués servir a la república podria retirar-se qui si ho volgués hauria de jurar fidelitat a la república. A més Azaña redueix un 50% el pressupost destinat al exercit. Crea un cos voluntari que defensarà a la república, la guàrdia d’assalt i tanca les casernes militars que creia que se li podrien sublevar, com la de Saragossa.

- La tercera reforma és la reforma agrària, una reforma necesaria ja que la propietat de la terra estava molt desigualment repartida. Però no és una reforma revolucionaria com voldrien els anarquistes sinó que el que busca és democratitzar i dignificar la feina. Pe runa banda s’expropien les grans propietats, sense compensació. Les terres desateses seran expropiades però amb compensació es modificaran les condicions de treball i es crearà L’IRA es la institució pública que s’encarregara de la gestió d’aquesta reforma. Finalment no es va poder aplicar ja que era una reforma molt lenta i amb molta burocràcia. S’oposen les classes benestants i la pagesia ja que no en tenien prou, volien més.

- La quarta reforma va ser la de la descentralització de algunes regions del estat, Catalunya se li va aprovar l’estatut degut al discurs d’azaña i al intent del cop d’estat de san jurjo que li va donar la raó. Pel que fa al pais basc també va presentar un estatut però el govern de la republica el va fer referja que era molt religiós. L’extrema

...