La Segona República

11.LA SEGONA REPUBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA ( 1931-1936)

1 La proclamació de la República i el període Constituent

1.1 Les eleccions i el govern provisional

El 12 d’Abril de 1931 es celebren les eleccions municipal a Espanya on els partits coalitzats al Pacte de San Sebastian es van imposar a les ciutats i als nuclis industrials. Els resultats electorals van evidenciar que una part de les eleccions apostava per un canvi de règim.

El 14 d’Abril els regidors de la localitat guipuscoana d’Eibar van ser els primers en proclamar la República i al llarg dels dies ho van anant fent altres regidors, davant van aquesta situació Alfons Xlll va abandonar el país. A Madrid els representants del Pacte de San Sebastià fer un govern provisional i van proclamar la Segona República Espanyola. El govern provisional va convocar unes eleccions pel 28 de Juny i va fer unes disposicions d’urgència com la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.

A Catalunya va triomfar les candidatures republicanes i d’esquerra, la lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya, llavors Lluís Companys proclama la República i mes tard Francesc Masià proclama la República Catalana. Això va provocar un conflicte amb el govern provisional perquè els acords de San Sebastian fixaven que la descentralització de l’Estat seria establerta a la constitució però una comissió dels govern provisional va demanar a Macià que deixes la dedició a les properes Corts constituents a canvi d’un règim d’autonomia.

1.2 La constitució del 1931 (Full a mà)

1.3 Partits i sindicats durant la Segona República

L’etapa republicana fomenta una gran activitat de formacions polítiques i sindicals.

LES FORMACIONS D’ESQUERRA: Destaca la formació Izquierda Republicana(1934) a partir de la convergència de Acción Republicana de Manuel Azaña i del Partit Republicà Radical Socialita de Marcel.lí Domingo. ( els dos partits republicans amb implantació a les classes mitjanes i populars i suport de la intel.lectualitat) Rn l’mbit gallec destaca L’organització Republicana Gallega Autonoma.

El Partido Socialista Obrero Español tenia gran influencia entre els treballadors i tenia dues corrents: una socialdemòcrata (partidari d’un règim republicà) per Julián Besteiro i Indalecio Prieto i un revolucionari ( republica com un camí al socialisme) Largo Caballero. Més a l’esquerra Partido Comunista de España. La força sindical era la CNT anarquista tenia deus actuacions: una trentistes (defensaven el sindicalista i moderats que mostraven suport a la Republica) i el sector revolucionari amb Federacio Anarquista Ibèrica (defensava la via insurreccional i armada)

ELS GRUPS DE DRETA: a la centredreta destaca Partido Republicà Radical Leroux i Derecha Liberak Republicana es van mostrta contraris a les reformes republicanes i van derivar cap a posicions conservadores.

Els partits conservadors i catòlics nomes sobreviu una mnió de Partido Liberal Demócrata i Acción Española. El gran grup conservador i catòlic va ser Confederación espanyola de derechas autónomas (coalició per José Maria Gil Robles que defensava els propietaris agraris i l’Esglesia) al País Basc destaca Partit Nacionalista Basc. Altres grups monàrquics com Renovacion Española ( eliminar el règim republicà i va establir acords amb Comunió Tradicionalista) grups feixistes com Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista que es va fusionar amb la Falange Española. Tots tenien una ideologia mocràtica i defensaven el nacionalisme espanyol.

ELS PARTITS D’AMBIT CATALÀ: Les forces majoritàries eren Lliga Regionalista (dreta) va aceptar la legalitat republicana el qual tenia el suport dels agricultors industrial que en 1933 adopta el nom de Lliga Catalana i per una altre part Esquerra Republicana de Catalunya (esquerre) partit hegemònic durant la Republica i agrupava nacionalistes i republicans. Va tindre suport pel seu pla de repoformes polítiques i socials, teninent força electoral amb Macià i Companys gràcies a la manca d’arrelament amb Catalunya amb un partit obrer i el fet que la força sindical hegemònica entre l’obrerisme català.

En els partits Marxistes estaven representats els socialistes ( unió socialista de cataluny i Federació Catalana del PSOE) i comunistes amb Bloc obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Ploretari i Partit comunista català) en 1935 el Bloc obrer i Esquerra Comunista : Partit Obrer d’Unificació Marxista i en 1936 els dos altres formen Partit Socialista Unificat de Catalunya.

2 Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)

2.1 La reforma religiosa

Un dels objectius de la República va ser eliminar la influencia de l’Església i secularitzar la societat espanyola, això es plasma en la constitució ( no confessionalitat de l’Estat i la supressió del pressupost del clero, també l’autoritat al divorci i matrimoni civil). També es va prohibir la religió en l’ensenyament. Amb la Llei de congregacions (1933): posa límits a les possessions religioses i la possibilitat de dissoldre els ordres religiosos si fossin un perill per l’Estat. El ressorgiment d’avalots anticlericals van provocar incendis a edificis religiosos, el cardenal de Tarragona va manifestar la seva oposició i el cardenal de segura i el bisbe de Victoria van ser expulsats del territori.

2.2 La modernització de l’exercit

Manuel Azaña va impulsar una reforma per aconseguir un exèrcit professional i democràtic i per això va reduir els efectius del exèrcit, acabar amb la macrocefàlia, abolir el fur especials dels militars, assegurar el sotmetiment del poder civil i prohibir la intervenció en la política. Es va promulgar llei de retir l’oficialitat (1931) que establia que els oficials havien de prometre la seva adhesió amb la república i la possibilitat de retirar-se. A més es van fer diferents reformes com suprimir rangs tradicionals, clausurar l’acadèmia general militar de Saragossa... I es crea la guàrdia d’assalt força ordre públic fidel a la República. Els resultats van ser limitats com disminuir la despesa de l’exercit però també va ser rebuda pels africanistes com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exercit. La dreta va animar a fer una revolta militar contra la República.

2.3 La reforma agrària

Es volia posar fi al latifundisme i millorar la vida dels pagesos pobres (jornalers) questa reforma era molt important

...