LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA I REGNAT DE FERRAN VII (1808-1833)

♥HISTÒRIA T.1♥

1. ARRIBADA DELS BORBONS

GUERRA DE SUCCESSIÓ  (1702-1713)

Al 1700, Carles II mor sense descendència, però nomena a Felip d'Anjou, el nét de Lluís XIV de França. L'altre pretendent és l'Arxiduc Carles, el segon fill de l'emperador d'Àustria. El conflicte s'internalitza pels interessos dels països.

-Bàndol austríac (Maulet): format per la corona Austríaca i Catalanoaragó pel record de les tropes frenceses a l'alçament de 1640 i pel centralisme. Amb el suport de G.B. (en contra de l'enfortiment de França amb el regne castellà i el catalanoaragonés), Holanda (perquè vol recuperar Flandes) i Portugal (per la competència que suposava Castella en les colònies). Al Tractat de l'Haia del 1702 naix la Gran Aliança, de G.B., Dinamarca, Prússia, Holanda i Savoia i Portugal al 1703.

Defensava un model federal, descentralitzat, respectant els furs, pactisme.

-Bàndol Borbó (Botiflés): format per la França de Felip d'Anjou i Castella (-part dels nobles).

Defensaven el model absolutiste, la centralitzatció francesa mitjançant la uniformització administrativa i territorial.

DESENVOLUPAMENT I FINAL

El P.B. i el Regne de Navarra recolcen a Felip d'Anjou, qui els cedirà el dret d'autogovern. Els primers enfrontaments són a la frontera austríaca amb França i a territoris francesos i espanyols a Itàlia, sense avanç. Felip V controla la majoria, però les ofensives austríaques i l'armada britànica es fan amb Gibraltar, 1704. Al 1705 els sectors de Cat. que el recolcen signen el Pacte de Gènova, Carles desembarca a Barcelona i es fa amb la ciutat. Destaca la batalla d'Almansa, 1707, el principi del fi, els Borbons ja han guanyat encara que els enfrontaments continuen. Al 1711, Carles hereva l'Imperi Austríac i deixa a Catalanoaragó a canvi de concessions territorials (Milanesat, Flandes, Nàpols i Cerdenya), el que provoca un desequilibri militar.

G.B. no vol que Felip V es faça amb França, la monarquia espanyola i les colònies. Aleshores pacta: reconeix a Felip com a monarca mentres no hereve França, per a evitar la unió. A més rep els territoris de Menorca i Gibraltar, decisius per a la posterior expansió territorial cap a Índia. I obté el "Derecho de asentamiento de negros", que constitueix el terç del comerç entre Europa i Amèrica, i el Navío de Permiso, que li concedeix control de l'Antlàntic. Signen el Tractat d'Utrecht 1713 i Rasttat 1714. La guerra civil segueix fins que Felip V pren Barcelona, 1714, i Mallorca, 1715.

2. POLÍTICA EXTERIOR DESPRÉS D'UTRECHT

-Perden poder i influència a Europa per les concessions territorials, però es pot centrar en Espanya i en les colònies americanes. És un segle d'estabilitat, encara que Felip V hi participa en enfrontaments per defensar de Nàpols, la Toscana i Parma, de Carles, fill de la 2ª esposa, Isabel de Farnesio. Signa els Pactes de Familia amb França per tindre aliats.

-Amb Ferran VI hi ha neutralitat exterior i volia reestructurar l'exèrcit i la flota per controlar + les colònies americanes.

CONSEQÜÈNCIES DELS TRACTATS U/R

Reordenaren el territori per a aconseguir equilibri, evitant una potència dominant.

-La casa de Savoia s'enfortí i liderà Itàlia.

-Les Províncies Unides (PP.BB.) es consolidaren com a nació indepe.

-Brandenburg es transformà en Prússia. 

-G.B. controla la política europea, dominant el tràfic marítim colonial. Tenia d'Espanya Mallorca i Gibraltar, de França Nova Escòcia, la badía de Hudson, Terranova i San Cristòbal al Carib, i monopolitzà el tràfic d'esclaus amb l'Amèrica espanyola i el dret de negociar a alguns ports.

ELS PACTES DE FAMÍLIA

Per vinculacó familiar i com a defensa de G.B. i Àustria.

-1er Pacte, 1733. Felip V, per recuperar possissions espanyoles a Itàlia. Es fa amb Nàpols i Sicília, i nomena al fill, Carles. Lluís XV, per recolzar al sogre, rei de Polònia, però no consegueix restaurar el tron Estanislau.

-2on Pacte, 1743. Els mateixos, en contra de G.B. Puja Ferran VI, neutral, que reb Milà i Parma.

-3er Pacte, 1761. Lluís XVI i Carles II en contra de G.B.

DEFENSA DE LES POSSESSIONS COLONIALS

Van millorar l'administració colonial i la flota americana. La marina de guerra espanyola tenia molts vaixells per defensar les rutes de comerç americà. Destaquen els ministres José de Carvajal i el marqués de l'Ensenada. La defensa i fortofocació dels ports americans va ser una de les grans intervencions. Al XVIII del Real Cuerpo de Ingenieros Militares de España de 780 enginyers, quasi un terç passaren per terra americana.

LA GUERRA DELS SET ANYS I LA INDEPENDÊNCIA DELS EUA

-Carles III intervé en la Guerra dels 7 Anys amb França (3er Pacte de Família, 1761) en contra de G.B. Va perdre les possessions de Florida amb el tractat de París, 1763, però dóna suport al rebels contra G.B. en la Guerra d'Independència d'EUA i acaba amb la pau de Versalles, 1783, recuperant Menorca i Florida. A més, va rebre Lousiana de França.

3. LA PERVIVÈNCIA DE L'A.R. AL XVIII

SOCIETAT ESTAMENTAL

Societat dividida en estamnets; desigualtat jurídica i immovilisme.

...