LA QÜESTIÓ COLONIAL I EL "DESASTRE" DE 1898

TEMA 5. LA QÜESTIÓ COLONIAL I EL "DESASTRE" DE 1898

L'Imperi espanyol provenia d'una altra lògica colonial i a contracorrent del nou imperialisme. Les temptatives imperialistes seguint l'estela francesa a la segona meitat dels segle XIX seria el Magreb, en dues fases, (1859-60 / 1893-94), Guina Equatorial amb l'ocupació de Fernando Poo (1849) i amb l'intent de reforçament de control a les Filipines. A més a més, l'Imperi era atípic en diferents termes geostratègics i econòmics i socials i polítics, també.

CUBA A LA POLÍTICA ESPANYOLA

Es va produir un pacte colonial entre les elits cubanes, tant criollos com espanyoles, i la metròpolis, el que comportaria ingressos aranzelaris, espais d'inversions i migracions que s'intercanviarien per la protecció, la provisió de migrants i mercats a productes cubans. El pacte als inicis del segle XIX, en ple context de les independències americanes, acabaria satisfent a tothom.

Hi hauria problemes i limitacions a partir de de la creixent pèrdua de pes del mercat espanyol per a Cuba, front al mercat dels Estats Units, en un context d'expansió econòmica cubana, molt connectada al mercat mundial, altament competitiva, a partir de la producció del sucre, del tabac, del cacau, de l'alcohol i del ferro. Es va limitar el paper de la metròpolis a la de simple garant d'estabilitat política però, progressivament, fre i llast al desenvolupament econòmic el que va comportat la incapacitat de produir allò que era necessari.

Inici del trencament d'algunes bases del pacte colonial al darrer terç del segle XIX: alliberament d'esclaus a Puerto Rico (1873) i a Cuba (1876) i la imposició de nous aranzels (1882) que rebaixarien càrregues a productes metropolitants, fins la desparició el 1891, sense contrapartida per a productes colonials a les metròpolis. Tot això va comportar un sacrifici d'interessos cubans i d'ingressos estatals per a estimular l'economia metropolitana, és a dir un intent d'imposar un comerç colonial, el que suposaria les crítiques dels criollos i una creixent desafecció més afectació als interessos nord-americans, tot i que va tenir un poc impacte en el creixement de les exportacions a Cuba.

Es va produir un creixement de les exportacions cubanes de sucre als Estats Units, ja que d'un 17,2%, el 1840, a un 65% el 1865 i un 81% el 1894. Altres característiques d'una relació colonial atípica, el que va suposar una integració de les elits colonials en el règim liberal i l'administració política passaria a estar en mans d'una institució militar (Capitania General) el que comportava una escassa voluntat de generar un consens social i polític.

Hi hauria un menor pes i una importància dels altres territoris colonials, per exemple a Puerto Rico la producció de cafè tenia mercats preferents tant a Espanya com a Cuba i destacant el cas de les Filipines que estava desatesa fins els anys 70 del segle XIX. Aquesta darrera disposava d'una mínima presència metropolitana (30.000 sobre població de 6M) front a la presència de comerciants britànics i xinesos, s'explotaria el tabac a partir del règim de monopoli i el seu govern seria militar però el control social quedaria en mans dels ordes religiosos i els grans propietaris de terra. Però entre la dècada dels 70 i 80 es duria a terme un canvi de tendència per la protecció del mercat filipí, amb un augment de les exportacions metropolitanes, i el trencament del monopoli de tabac per poder permetre l'entrada de les empreses privades.

CONTEXT PREVI A LA REVOLTA

El context previ a la revolta era un d'inestabilitat política del règim per l'inici del relleu als partits dinàstics i l'aparició de faccions polítiques, més un impacte de la crisi funisecular, un canvi de marxa en la industrialització i un viratge proteccionista més un augment de violència política i conflictivitat social més l'auge dels regionalismes.

Es va dur a terme la política de "recolliment" diplomàtic imposada per Cánovas per garantir l'estabilitat i la consolidació interna, també per la consciència de la decadència i la manca d'interessos comuns amb d'altres estats inmersos en la carrera imperialista; també per evitar l'adopció de compromisos en un complex sistema d'aliances i un equilibri entre potències comportant un aïllament que suposaria la no intervenció davant l'entrada dels Estats Units en la guerra colonial.

Hi hauria, amb tot això, una nova etapa de govern colonial a partir del tancament de la Guerra Grande amb la Pau de Zanjón (1878) que era un acord per a l'abolició de l'esclavitud i una promesa de reformes polítiques amb un doble objectiu: la mitigació del règim colonial i el reconeixement de l'espanyolitat de Cuba.

Mesures: divisió provincial de l'illa amb diputacions i governadors, aplicació de la llei municipal espanyola, representació política (24 escons al Congrés i 16 al Senat). Política a contracorrent de les demandes d'autonomia i autogovern pel bloqueig i l'immobilisme tant dels governs metropolitans com de les elits cubanes d'origen peninsular.

Es van desenvolupar un sistema de partits a Cuba, en primer lloc la Unión Constitucional que estava format pels incondicionals espanyolistes, els assimilacionistes, la població conservadora d'origen metropolità, els comerciants i banquers. Seguidament trobaríem el Partido Liberal Autonomista que estava format, com el seu nom indica, pels autonomistes i per les classes mitjanes criolles rurals i urbanes. Finalment, el Partido Revolucionario Cubano (1892) qui van ser els vençuts de la Guerra Grande (Antonio Maceo i Máximo Gómez), exiliats als Estats Units (Florida i Nova York). Va tenir un paper clau José Martí en la definició doctrinal de l'independentisme. Justícia social, repartiment de la riquesa, integració racial, democràcia política, etc.

El 1893 es va dur a terme una proposta autonomista per a Cuba del ministre d'Ultramar Antonio Maura, un règim d'autonomia a partir d'una diputació única amb 18 diputats i competències en foment, obres públiques, sanitat i instrucció que acabaria sent un autèntic fracàs per l'oposició de majoria del govern i del Congrés. Hi hauria una intransigència metropolitana davant la situació autonomista més l'impacte dels aranzels, tractes de favor a les companyies espanyoles, més la corrupció i política colonial comportant tot això un creixement de les tendències independentistes.

Durant el 24 febrer de 1895 es va produir el Crit de Baire, un aixecament simultani organitzat en unes 35 localitats cubanes pel líder independentista José Martí, amb el que donaria inici a la guerra. Es van mobilitzar els interessos colonials a més d'exercir-se una pressió sobre liberals i conservadors: de funcionaris i militars colonials a comerciants, financers i naviliers, més l'Església, més diferents polítics amb interessos privats i més grups de pressió proteccionistes com el Foment del Treball Nacional, la Liga Agraria, i la Liga Nacional de Productores. El règim assumiria la guerra per preservar, d'aquesta manera, la monarquia "en la seva integritat" vetant sortides tant abandonistes com autonomistes.

...