La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

11. La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

1.La proclamació de la República i el període constituent

12 abril: eleccions municipals a Espanya, alta participació. Republicans, socialistes i nacionalistes (Pacte de San Sebastià) es van imposar a les grans ciutats i nuclis industrials. La gent havia apostat per un canvi de règim.

Eibar (Guipúzcoa): primers a proclamar la República, 14 abril. Al llarg del dia més ciutats.

Alfons XIII renuncia la potestat reial i se’n va a l’exili.

S’instal·la un govern provisional format pels partits que havien signat el pacte de San Sebastià (Republicans, socialistes i nacionalistes), que proclama la Segona República Espanyola. Convoca eleccions pel 28 de juny i pren disposicions d’urgència:

• Amnistia general per als presos polítics
• Proclamació de llibertats polítiques i sindicals
• Mesures per a protegir els pagesos expulsats de les terres per no pagar rendes

A Catalunya arrassen els partits republicans i d’esquerres (Esquerra Republicana de Catalunya venç)

Lluís Companys proclama la República des del balcó de l’ajuntament. Francesc Macià proclama la República Catalana- conflicte amb el govern provisional. Una comissió del govern va viatjar a Barcelona per a demanar a Macià que ho retirés a canvi  de la concessió inmediata d’un règim d’autonomia.

La constitució de 1931

Eleccions generals de 28 Juny tenen alta participació (70,14%). Guanya la coalició d’esquerres (279 diputats de 464). Alcalà Zamora cap de govern. S’elabora una constitució.

• República de tots els treballadors
• República unitària (no federalista) i amb autonomies
• Progressista, avançada per l’època. Sufragi universal, matrimoni civil i divorci, estat laic
• Molts drets socials
• Moltes llibertats
• Pèrdua privilegis nobles i esglesia.
• Eleccions cada 4 anys. President República cada 6
• Presid. República: Alcalá Zamora
• Presid. Govern: Manuel Azaña

La dreta es va mostrar en contra de la descentralització i de la laïcitat. Polítics catòlics van dimitir- Manuel Azanya dirigeix govern, i Alcalá Zamora president de la República.

1.1 Partits polítics

Esquerres

• República democràtica amb molts drets socials: impulsar canvis econòmics i socials.
• Rebuig a les institucions que sempre havien dominat (esglesia, militars, nobles i alta burgesia)
• Confiança en la cultura, suport intel·lectual.

1. Izquierda Republicana: Manuel Azaña. Suport petita burgesia, preofessions liberals. Reformes sota control de l’Estat.

2. PSOE: més marxista. 2 Tendències: Moderats (Prieto), Radicals (Caballero)- volen reformes immediates.

• A Catalunya: PSUC, POUM (Partit Obrer Unificat Marxista) Revolució obrera.

3. Comunistes (PCE): Dolores Obárruri): poca influència davant la república.

Dretes

• Sistema polític defensa la monarquia però “accepten” la República.
• Contraris a qualsevol canvi (social o econòmic)
• Defensa propietat privada
• Partidaris esglesia i valors tradicionals
• Contraris a les autonomies

1. Feixistes:

• Falange Española (Primo Rivera (fill del dictador))
• Jons (Juntes de defensa nacional)
• L’extrema dreta copia els feixismes europeus violents.
• Falange i Jons es fusionaran

2. Monàrquics

• Contraris a la República
• 2 Partits: Renovación Española (Calvo Sotelo) i Comunión Tradicionalista (Carlins)

3. CEDA (Confederación Española de Derechas Autonómicas): Gil Robles. Partit important que guanyarà.

Centre

• Moderat de pocs canvis. Quan hi ha problemes socials o econòmics donen suport a la dreta.

1. Partit liberal (Alcalà Zamora)

2. Republicano liberal (Lerroux)

2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-1933)

• Reforma religiosa: Limitar la influència de l'església. Intenció plasmada en la constitució: Espanya és un estat laic, llibertat de cultes, supressió de subsidis que s’otorgaven al clergat. El divorci i el matrimoni civil són autoritzats. Llei de congregacions: imposa límits a la possessió de béns per part de comunitats religioses. Hi ha crema d'esglésies per part d’avalots populars anticlericals que van ressorgir.
• Modernització de l’exèrcit:  es volia crear un exèrcit professional i democràtic. Es van reduir els efectius de l’exèrcit, es va posar fi a la macrocefàlia (un oficial per cada 3 soldats), es va abolir el fur especial dels militars, i prohibir la intervenció en la vida política. Llei de retir de l’oficialitat: oficials han  de prometre adhesió a la República o retirar-se amb sou íntegre. Es van suprimir rangs tradicionals, reduir nombre d’unitats i d’oficials. Creació de la guardia d’assalt (força d’ordre públic fidel a la República)
• Reforma agrària: Es volia posar fi al latifundisme, i millorar les condicions de vida dels jornalers. Es va prohibir rescindir els contractes d’arrendament. Es va fixar la jornada laboral de 8 hores al camp, es van establir salaris mínims i es va obligar als propietaris a conrear les terres aptes per a aquest ús. Llei de reforma agrària: objectiu- modernitzar l’agricultura i millorar la situació social de la pagesia: expropiació de terres a la noblesa o a propietaris que no les conreaven adequadament. IRA (instituto de reforma agraria) aplica la llei. No va tenir molt efecte degut a la lentitut i dificultats burocràtiques per aplicar-la, falta de presupost, i queixes dels propietaris. Va originar tensió social per part de pagesos, i propietaris.    
• Reforma laboral: a proposta dels socialistes (Largo Caballero) es fa reforma laboral amb l’objectiu de millorar condicions salarials i laborals.

• Amplia declaració de drets individuals a la constitució i associació/manifestació/vaga.
• Llei: de contractes, de jurats mixtos, d’accidents laborals, jornada 8h, pujada salaris, reglació de contractes.

• Problemes: Augment de l’atur (tancament d’empreses, acomiadaments i falta d’inversions). Augment conflictivitat obrera: vagues, revoltes (destacat al Baix Llobregat, que acaba amb l’intervenció de l’exèrcit)

• Reforma de l’Estat centralista: S’aproven els estatuts d’autonomia. Primer el de Catalunya. País Basc fa projecte d’estatut, però no s’aprova per l’inici de la guerra civil. Galicia ni el fa.
• Reforma educativa i cultural:

• Forta aposta per una renovació cultural i laica, més liberal.
• Dret educació: millora nivell educatiu.
• Misions pedagògiques: “la barraca” obres de teatre clàssic per pobles d’Espanya.
• Biblioteques populars.

3. Catalunya autònoma

Pacte Sant Sebastià → Els partits nacionalistes havien de pactar amb la monarquia a canvi de tenir autonomia i govern propi.

Proclamació II República: Macià proclama República catalana. Els ministres del govern provisional venen a BCN i Macià accepta retirar República catalana a canvi de molta autonomia.

Macià crea una comissió (amb diferents forces polítiques) per redactar projecte d’Estatut. Es reunirà a Núria i d’aquí sortirà l’Estatut de Núria:

1. Catalunya dintre d’una República Federal.
2. Català única llengua oficial.
3. Autofinançament en la gestió d’impostos.
4. Moltes competències: justícia, infraestructures, sanitat, educació.
5. Govern propi: Generalitat i Corts.

Aquest projecte es porta a fer Referèndum el 2 d’agost. Participa el 75% dels homes (99% si, 1% no). A més, el recolzament de les dones, que recullen signatures a favor.

31 d’agost porten l’Estatut a les Corts, per la seva cooperació. A partir d’aquí, molta discussió i problemes per aprovar-lo.
Maig 1932: S’apuntava Constitució, però l’Estatut no. Té molts detractors o crítics:

1. Dreta: és antinacionalista.
2. Socialistes: tenen por a perdre vots i recolzen l’Estatut.
3. Intelectuals (com Unamuno) i premsa.

Agost 1932: Intent cop d’estat de Sansujo (militars i dreta). L’esquerra (dividida per Estatut/reforma agrària), deixa de banda discusions i aprova l’Estatut i la reforma agrària. L’Estatut tindrà retallades respecte al de Núria: Estatut 1932 (9 setembre):

1. Autonomia més moderada.
2. Regió autònoma.
3. 2 llengües oficials.
4. No autofinanciació.
5. Si Generalitat/Parlament forces competències.

Després aprovació Estat i es desfà govern provisional i es convoquen eleccions al novembre. 60% participació amb sufragi universal:

• Guanya ERC per majoria.
• 2 partits a l’oposició, la Lliga més conservadora.

Macià president (fins al 33, que ocuparà Companys, per la mort de Macià). Poders Generalitat:

1. Legislatiu (Parlament): Parc Ciutadella, lleis autonòmiques.
2. Executiu: Persidents, consellers.
3. Judicial: Creació del Tribunal de Carsació.

Actuacions:

1. Agricultura:          - Creació de moltes cooperatives.
                                 - Ajuda als rabasaires.
2. Social:                    - Millora assistència sanitària.
3. Cultural:                - Ensenyament: Escala mixta i fundació Institut-Escola.
                                  - Normalització llengua (Pompeu Fabra).
4. Divisió territorial: - 38 comarques.

Van ser actuacions molt importants tenint en compte que:

...