La Voz Dormida, Dulce Chacón

1. PRESENTACIÓ DEL TEXT

Aquesta novel·la, de la escriptora Dulce Chacón, té una naturalesa històrica-literària, estructurada en tres parts principals en les qual es desenvolupen tota una sèrie d’esdeveniments que tingueren lloc durant la postguerra civil espanyola. La seva font, però, és secundària. L’obra va ser publicada per primer cop a l’any 2002 per l’editorial Alfaguara a la ciutat de Madrid, aconseguint múltiples edicions posteriors, i fins i tot una adaptació cinematogràfica del seu argument. El seu públic destinatari, doncs, resulta molt extens, malgrat centrar-se de manera més concreta en aquells interessats en la postguerra espanyola, o si més no en aquells que busquen gaudir d’una història amb una important dosi dramàtica.

L’argument es desenvolupa entre l’any 1939 fins al 1963, principalment entre la presó madrilenya de las Ventas, i la pensió del carrer d’Atocha. L’assumpte novel·lístic gira al voltant de la situació de les dones republicanes a les presons franquistes durant els anys consecutius al final de la Guerra Civil, posant un especial èmfasi als sentiments de humiliació i de tortura els quals havien de patir. A més a més també es destaca la guerrilla revolucionària que lluita amb totes les seves forces per tal de posar fi a aquesta situació. S’estableix, per tant, un vincle entre tots dos escenaris, els quals comparteixen un mateix objectiu; acabar amb el règim franquista. Aquest nexe l’estableix la protagonista principal de la història, Pepita, qui haurà de viure durant molts anys amb una immensurable por a dins del seu cos de no ser presa per la Governació de sospitosa.

Quant a la seva autora, Dulce Chacón, trobem que va néixer a Zafra a l’any 1954, i que finalment va morir a l’any 2003 a la ciutat de Madrid, justament un any després de la publicació de “La Voz Dormida”. Va ser gràcies al seu pare que tant ella com la seva germana, Imma Chacón, van adquirir un gran afecte tant per la literatura com per la lírica, fins al punt de convertir-se totes dues en importants poetesses i novel·listes espanyoles. Malgrat que la seva obra literària no sigui gaire extensa, la narrativa ha estat el gènere principal encarregat d’atorgar-li més èxit i més reconeixement. Entre les seves obres més importants destaca “Algún amor que no mate”, “Blanca vuela mañana”, “Háblame, musa, de aquel varón” o “Cielos de barro”. La seva ideologia d’esquerres va ser la principal responsable de que les víctimes del franquisme es convertissin en la seva principal prioritat, i d’aquesta manera també va trobar-se involucrada en nombroses activitats socials i polítiques de caràcter progressista. Finalment cal esmentar que l’autora ha estat reconeguda i guardonada amb tota una sèrie de premis de la narrativa espanyola.

2. RESUM I ANÀLISI DEL TEXT

La història comença a la presó de las Ventas, a Madrid, on una de les protagonistes principals, Hortensia, es troba empresonada després de ser acusada de pertànyer a la guerrilla. Juntament amb ella, també es troben altres recluses com ho són Tomasa, Reme, i Elvira, cadascuna amb la seva particular i dissortada història. Pepa, la germana de Hortensia, acudeix sempre que pot a la presó per visitar-la. Ella viu a la pensió d’Atocha, amb la senyora Cèlia, i treballa per Don Fernando, qui ha passat de dedicar-se a la medecina per tal de ser comptable. Pepita, malgrat que gran part de la seva família hagués estat comunista, mai ha volgut pertànyer al Partit Comunista per la por que això li produeix.

Un dia, però, Pepita rep un missatge en el qual se li demana que acudeixi a un determinat punt de trobada, per tal de poder reunir-se amb Felipe, el marit d’Hortènsia. Tot i això, un cop arriba al lloc acordat, allà es troba amb el millor amic de Felipe, Paulino, qui l’adverteix que Felipe té una ferida de bala, i que per tant és necessari que Don Fernando els hi doni un cop de mà. Al cap d’un temps, Pepita i Paulino acaben enamorant-se, malgrat que ella descobreix que Paulino és el líder d’un grup guerriller important, i que l’anomenen el Chaqueta Negra. Degut a aquesta situació, tant Paulino com Felipe han d’exiliar-se a Tolouse, amb dues noves identitats; la de Jaime Alcántara i Mateo Bejerano respectivament.

Des de França, Jaime i Pepita han de comunicar-se per cartes, encara que aquestes han d’estar escrites en clau per tal de que tan sols ella el pugui reconèixer. No obstant això, el carter, alarmat per una correspondència de l’estranger, denúncia aquesta situació a la Governació. Al cap d’uns dies venen a buscar a Pepita per emportar-se-la, però la senyora Cèlia acudeix a Don Fernando amb la seva única esperança de poder rescatar-la. Gràcies als contactes del pare de Don Fernando, estretament lligats al mateix Franco, aconsegueixen treure a Pepita de la Governació a canvi de que Don Fernando accepti un nou lloc de treball com a metge a la presó de Ventas. Quan Jaime rep notícies sobre aquest fet, no li queda cap altre remei que deixar d’enviar-li cartes a Pepita.

Desafortunadament, quan surt el judici d’Hortensia, aquesta és condemnada a mort, encara que se li concedeix el permís d’esperar fins que doni a llum al nadó que està esperant. Pepita, qui va cada matí a la presó per tal de veure si han afusellat ja a la seva germana, un dia finalment rep aquesta notícia, i se’n torna a casa juntament a la filla d’Hortensia, a qui la seva mare havia anomenat Tensi. Tensi creixerà en companyia de Pepita i de la senyora Cèlia, i sentirà molta curiositat i admiració per la seva mare, i per tot el que ella escrivia en els seus quaderns blaus mentre es trobava a la presó.

Mentrestant, a las Ventas de Madrid, les recluses planegen molt acuradament una fugida que aconsegueix alliberar a dues d’elles, a Sole i a Elvira, la germana de Jaime. Elvira, sota la nova identitat de Cèlia, es converteix en una nova guerrillera. Tot i això, un dia la guàrdia civil enxampa al grup per sorpresa i acaben matant al marit d’Hortènsia. Posteriorment i a causa d’una operació de falange, aconsegueixen localitzar a Jaime, qui és empresonat al penal de Burgos. Afortunadament durant el seu judici no s’aconsegueix descobrir que ell és el Chaqueta Negra, i gràcies això la seva pena únicament ascendeix als 30 anys.

Durant aquest període de temps, Pepita fa un viatge cada any a Burgos per tal de poder reunir-se amb Jaime. També acudeix cada diumenge a les reunions del Partit Comunista, i Tensi comença a interessar-se a implicar-se força en el tema, fins que finalment als seus 18 anys decideix afiliar-s’hi.

Finalment, amb motiu de la mort del Papa es concedeix un indult pels que es troben a la presó. Jaime,

...