La crisi del capitalisme liberal

HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL

TEMA 3: La crisi del capitalisme liberal

Evolució del període d’entreguerres (1914 – 1945)

• 1914 – 1918: Primera Guerra Mundial
• 1919 – 1921: Fase de reconstrucció després de la guerra y de prendre mesures per l’estabilització econòmica i el control de preus.
• 1922 – 1923: Transició de una reconstrucció a una economia de pau.
• 1924 – 1929: Fase d’expansió. “Els feliços anys 20”. Creixement moderat, preus controlats i més ocupació.
• 1929 – 1933: La Gran Depressió. Decreixement acompanyat d’una forta deflació (disminució dels preus a causa d’un excés d’oferta) i desocupació.
• 1933 – 1939: Fase de recuperació de la crisis. Tensions inflacionistes i persistència de la desocupació.

3.1 La Primera Guerra Mundial i les seves repercussions econòmiques.

Introducció: La Primera Guerra Mundial

• Qui s’enfrontava?

La Triple Entesa (Gran Bretanya, França i l’Imperi Rus) i la Triple Aliança (les potències centrals com Alemanya, Imperi d’Àustria i Hongria, Itàlia).

• Quines eren les causes del conflicte?

La rivalitat entre les potències imperialistes i Alemanya amb les grans potències occidentals (Gran Bretanya, França, EUA). També rivalitats regionals (Balcans) i colonials (Marroc).

• Quines característiques presenta el conflicte, noves armes, tàctiques, respecte conflictes anteriors?

Químiques, aviació, tancs, submarins, artilleria més moderna, guerra de trinxeres…

• Com es desenvolupa? Quin és el seu desenllaç?

Es tracta d’una guerra molt més llarga i destructiva del previst pels contrincants. La iniciativa la porta Alemanya però no hi ha victòries decisives. Es una guerra de desgast. Estancament del conflicte. Hi havia més moviment al front, oriental, Pròxim Orient… L’any 1917 és un any decisiu. Es produeix la Revolució Russa, i entren a la guerra els EUA. Al 1918 es produeix la victòria final de la Triple Entesa, amb una intervenció decisiva dels EUA, un col·lapse econòmic i polític d’Alemanya i els seus aliats.

• Quins són els seus costos humans i les seves conseqüències?

Moltes víctimes (8 milions de morts, 7 milions de ferits mutilats) a causa de militars directes amb capacitat destructiva i mortífera superior gràcies a les noves armes i tàctiques. També hi ha més víctimes civils indirectes a causa de la fam, epidèmies, guerres posteriors (Guerra Civil Russa). Des del punt de vista econòmic, afecta al capital humà present i futur (caiguda de la fecunditat).

• Com afecta a les economies enfrontades i la seva situació financera?

Destrucció del capital productiu, infraestructures, habitatge, conreus, boscos i depreciació generalitzada del capital. Finançament de la guerra: augment de la despesa i reducció dels ingressos, més dèficit i endeutament intern i extern. Es suspèn el patró or a causa de que cap Estat podia assegurar la convertibilitat dels bitllets en circulació, i els governs van recórrer al paper moneda, el que va portar a un procés inflacionari que va fer abandonar el patró or.

• Com afecta al procés de globalització econòmica i les relacions econòmiques internacionals?

Interrupció de les relacions econòmiques entre bel·ligerants i bloqueig i atac al comerç internacional (guerra naval i submarina). Reducció dels fluxos de mercaderies, de capitals i de capital humà.

En conclusió, la Primera Guerra Mundial significa una ruptura, una crisi de l’estat liberal, respecte a l’etapa anterior d’expansió capitalista i globalització, i obre un període d’inestabilitat econòmica, política i social que no es tancarà fins la dècada de 1950.

Conseqüències del conflicte

Europa, colònies i Pròxim Orient:

• Mobilització de 60-65 milions de soldats (obrers i pagesos), substituïts parcialment per mà d’obra femenina.
• Estancament productiu: manca matèries primeres, mà d’obra. Reorientació productiva amb finalitat militar.
• Contracció de les relacions econòmiques internacionals (REI/globalització) a causa de la interrupció de les relacions econòmiques entre contendents, la guerra submarina i el bloqueig naval, la guerra econòmica, la desorganització financera vinculada al finançament del conflicte: abandonament patró oir i depreciacions monedes, i interrupció de fluxos migratoris.
• Pèrdues humanes (militars i civils) i materials (destrucció, depreciació i envelliment).

Resta del món:

• Dificultats i noves oportunitats per a Amèrica Llatina. Retirada europea dels mercats i posada en marxa del model ISI.
• EUA i el Japó augmenten la producció, les exportacions, la inversió exterior, i ocupen els mercats abandonats per Europa.

Conseqüències polítiques i socials:

• Desaparició dels imperis de l’Europa oriental i central.
• Conflictes nacionalistes. Noves fronteres.
• Malestar de la població. Onada revolucionaria a Rússia i Alemanya.
• Decadència Europa Occidental. Emergeixen EUA i Japó.
• Emergència feminisme, anticolonialisme, pacifisme.

Polítiques econòmiques durant la guerra[pic 1]

EXERCICIS

1. Enumereu els principals canvis territorials que es produeixen a Europa i Pròxim Orient fruit del desenllaç de la Primera Guerra Mundial i els tractats de Pau posteriors.
2. Podeu identificar almenys un conflicte actual o recent que sigui herència d’aquella guerra i els canvis territorials que va provocar?
3. Respecte les reparacions de guerra, creieu que els països derrotats estaven en condicions d’assumir una gran quantitat de diners com a càstig per la guerra “provocada”?

Conseqüències de la pau:

• Reducció de la producció. Desmembrament d’unitats productives. Formació de noves unitats desarticulades.
• Reducció dels intercanvis. Noves duanes, noves monedes, diversitat de polítiques econòmiques (autàrquica, proteccionisme...).
• Reducció de la inversió exterior. Manca de rendibilitat i de garanties i estabilitat econòmica i política.

Creació de la societat de les nacions.

Reparacions de guerra. Alemanya:

• Pèrdua de territoris, de colònies i actius exteriors.
• No excedent comercial, ni de capitals (crèdits, dividends).
• Excedent productiu: reducció i reparacions en espècies.
• Pèrdua d’equip productiu i de transports.
• Pagaments en reserves d’or.

Resultats:

• Suspensió de pagaments. Invasió franco-belga, per subministrar ells els pagaments.
• Depreciació moneda i hiperinflació.
• Ruïna estalviadors i perceptors de rendes fixes. Augment inversions especulatives.
• Estancament productiu.
• Ressentiment i radicalització política.

Solució: Pla Dawes (SDN-EUA): suavització de les condicions del pagament de les reparacions, préstec per crear una nova moneda, línia de crèdits i inversions. Es reprenen els pagaments alemanys.

Inflació i depreciació a Alemanya

[pic 2]

La gran guerra

[pic 3]

La hiperinflació alemanya. Indicadors

[pic 4]

Repercussions del conflicte. Inflació i deutes. L’economia mundial després de guerra

Fase de transició capitalista i estancament de la producció i globalització.

Europa

• Xarxa de deutes i reparacions de guerra.
• Inflació i depreciació: dèficits balances comercials i de capitals, augment despeses (reconstrucció, deutes, reparacions...).
• Lenta recuperació de la producció, dels intercanvis i la inversió.
• Inestabilitat política, monetària i econòmica. Lent i complex retorn al patró canvi or.

EUA. Líder economia mundial

• Més del 40% producció industrial mundial.
• Més del 15% intercanvis mundials.
• 65% de les noves inversions (sobretot a Amèrica Llatina, Canadà i Europa Central).

Espiral inflacionista (esquema, buscar vídeo o explicació)

L’economia d’Estats Units i les relacions econòmiques internacionals

[pic 5] 

Estabilitat del patró canvi or: fluxos de capital 1924 – 1929. Creditors i deutors

[pic 6]

Connexió entre reparacions, deutes interaliats i crèdits exteriors a Europa

[pic 7]

Creixement econòmic entre 1925 i 1929 (%)

[pic 8]

Les bases d’un creixement fràgil (1920 – 1929)

“Els feliços anys 20”

• Dependència creixent de la inversió i crèdits dels EUA a Amèrica Llatina, Canadà i Europa central (Alemanya). Perill especulació borsària i crèdits a CT > crèdits a LLT.
• Creixent infrautilització de la capacitat productiva i subocupació. Augment inversió > augment producció.
• No millora la distribució de la renda, més desigualtats: Augments de la productivitat  Augment rendes del capital > augment rendes del treball. Endeutament famílies per mantenir i augmentar la demanda.
• Tendència a la baixa dels preus dels productes primaris.
• Fragilitat sistema monetari: dependència dels crèdits i la fortalesa de les monedes d'EUA i GB.
• Situació política internacional inestable.
• Paper d'EUA a l'economia mundial els 20's  GB (s.XIX)

Gran Bretanya (XIX). Economia extravertida

• Més integrada a l’economia mundial.
• Dèficit comercial. Lliurecanvisme
• Exportació de capitals/inversions 🡪 grans rendes dividends i interessos.
• Superàvit serveis (transports, assegurances).

EUA (anys 20). Economia introvertida

• Menys integrada a l’economia mundial. Mercat interior principal.
• Superàvit comercial. Proteccionisme.
• Inversió i crèdits exteriors des de la PGM 🡪 grans rendes dividends i interessos.
• Exportació capitals única compensació.

La crisis borsària de Wall Street als EUA

• S’inicia amb el bon funcionament als EUA de les empreses sorgides de la Segona Revolució Industrial (petroli, elèctriques, automòbil, construcció) que en plena expansió reparteixen bons beneficis i paguen puntualment interessos per les accions i els préstecs amb els financen el seu creixement (1920-1927).
• Aquestes empreses atrauen cada cop més capitals per adquirir les seves accions. Pugen les cotitzacions.
• Mentre, des de 1927, l’economia “real” comença a presentar símptomes de debilitat. Caiguda dels preus dels productes primaris, afebliment construcció, estancament rendes familiars i endeutament, sobreoferta i sobrecapacitat indústria. Cauen els beneficis empresarials.
• La compra i venda d’accions (especulació) es manifesta com un negoci molt més lucratiu que la inversió productiva. Els capitalistes prefereixen especular en borsa que invertir al sector primari o a l’exterior on els rendiments són clarament inferiors.
• Els grans guanys especulatius atrauen cada cop més capitals que fan augmentar més les cotitzacions generant encara més guanys i atraient més capitals americans i d’altres països, d’especuladors professionals (brokers), de rendistes, empreses i fins i tot bancs. Dificultats a Amèrica Llatina, Alemanya, ... que es veuen obligats a augmentar el tipus d’interès.
• Es produeix un creixent endeutament per especular a la borsa. Molts bancs concedeixen crèdits i especulen amb els seus recursos.
• L’augment de les cotitzacions és converteix en una autèntica bombolla especulativa deslligada del funcionament real de l’economia.
• La RF augmenta el tipus d’interès i redueix el marge de guany especulatiu, i quan les cotitzacions arribin al seu màxim i no troben suficients compradors esclatarà la bombolla ensorrant les cotitzacions i arruïnant accionistes i bancs.

Producció, productivitat i salaris a la industria dels EUA (1920 – 1929)

[pic 9]

Wall Street: de la febre al crac del 29 (índex cotitzacions de la borsa de NY)

[pic 10]

EXERCICIS

1. Busqueu informació sobre les causes de la crisi del 2008. Podeu identificar paral·lelismes entre la gestació de la crisi de 1929 i la de 2008?

Causes estructurals de la depressió dels 30

Crisi de sobreoferta agrària

• Recuperació productors europeus + productors colònies.
• Proteccionisme.
• Disminució relativa consum (estalvi, substitutius).
• Moderació creixement industrial 🡪 augment oferta/estancament demanda 🡪 caiguda dels preus 🡪 reducció ingressos (exportacions o vendes interior), reducció importacions o dificultat retorn crèdits, augment de la producció 🡪 noves caigudes dels preus.

Crisi sobreoferta industrial

...