SOCIETATS AGRÀRIES

TEMA 1: LES SOCIETATS AGRÀRIES:

-La revolució agrària de la prehistòria marca el començament d'un ràpid progrés en l'evolució de la humanitat.

-L'home es transforma en productor empès pel creixement de la població.

-La seqüència densificació de la població->intensificació del treball, va ser teoritzada per Boserup( quant la fam té presencia, l'home ha de confiar la subsistència en el treball agrari).

-Les societats agràries han de confiar la subsistència en el treball agrari.

-Les societats agràries exigeixen sedentarisme.

-l'antic

-Dins d'aquestes societats hi trobem 2 models

- el modern

-El model demogràfic antic: es des de les societats depredadores fins a les societats industrials (Natalitat alta, Mortalitat alta i Esperança de vida baixa)

La mortalitat era irregular depenguen de: èpoques d'epidèmies, fams i guerres.

Els naixements també depenen de factors culturals ( casaments + o – joves, nº de solters...),factors econòmics ( terres + llocs de treball disponibles),factors aleatoris ( contagis, guerres i desastres naturals).

-Thomas R.Malthus: qualsevol població té un límit en la quantitat d'aliments (sostre Malthusià), la població creixia de forma aritmètica i el nombre de boques en forma geomètrica).Quant les societats arriben al sostre malthusià es crean 2 tipus de frens:

.F:compulsius:detenen el creixement augmentant la mortalitat ( reduint la quantitat d'aliments).

.F:preventius:disminueixen la natalitat mitjançant; l'endarreriment de l'edat de matrimoni,

l'augment de la solteria...

Segons Malthus el factor limitador del creixement de la població es la manca de terra suficient ( com + homes ,- terra)

-Característiques de les agricultures tradicionals: Depenen de la terra, el treball i el capital ( tot és limitat) , són agricultures en que tot prové de la terra ( l'alimentació, l'energia).

El creixement de la població va provocar un doble efecte: L'emigració i el pas de l'agricultura itinerant a una agricultura més sedentària.

La població era escassa i vivia en pobles.

A l'Europa Mediterrània la terra era explotada per cada pagès, els camps eren irregulars, el menjar dels animals es solucionava en transhumància. Hi trobem també un sistema biennal ( un any es conreava i l'altre any es deixava).

A l'Europa del nord l'organització de l'agricultura era comunitària ( el poble determina quina terra s'havia de conrear i què s'hi conreava).

Aquí trobem el sistema triennal ( 1 cereal d'hivern, el següent any un cereal de primavera i l'altre any es deixava descansar).

El bestiar s'alimentava amb el guaret (camps oberts), estaven servits a ala servitud de la pastura comunitària.

-El sistema feudal: Polític: desapareix l'estat com a organització política superior.

Jurídic:Els homes no son iguals davant la llei.

Econòmic:Els senyors al.leguen drets de propietat sobre la terra.

Els senyors feudals imposaven als pagesos prestacions en el treball.

Els pagesos eren serfs ( depenien en molts sentits del senyor) fins a homes lliures.

El senyor s'expropiava d'una part de la producció i el treball dels pagesos (cens),a més havien de pagar el delme( impost per a la església).

Tot va canviar degut a la pesta negra; els pagesos gràcies a aquest fet van aconseguir el domini de tinences (cessions de la terra a llarg termini), degut a això hi trobem l'emfiteusi->( que es un contracte indefinit que implicava el repartiment dels drets de la propietat sobre la terra), a partir d'aquí trobem l'ascens social de famílies pageses (degut a l'atzar familiar, herències, a l'esforç de cada pagès per obtenir mes o menys producte...)

Hi trobem pagesos rics i pagesos pobres.

La productivitat deixa de créixer quant no es disposa de suficient terra.

-La crisi del sistema feudal: és degut a la retroalimentació negativa entre la caiguda de la productivitat i dels salaris ( com - renda tenien els pagesos + misèria trobem al camp).

Les principals causes de la crisi van ser: el gran impacte de la pesta negre, la disminució de la població, la reducció dels salaris dels nobles...

A causa d'això els reis van aprofitar per recuperar el poder (exigien pagar alts impostos) i degut a aquest fet va augmentar la conflictivitat.

La sortida de la crisi va comportar 1 canvi en les relacions; és comencen a utilitzar contractes a curt termini a canvi de pagaments en diners/fruits ->(renda de la terra).

La renda de la terra:

.L'arrendament: és un contracte a curt termini ( de 3 a 15 anys) a canvi d'un pagament

s'obté la plena possessió de la terra)

.La parceria: és una societat temporal entre el propietari i el conreador; el propietari aporta

la terra i part del capital de l'explotació.

Entrant a l'any 1000 va aparèixer el ressorgiment de la vida urbana ( creixement de la producció + millores en l'instrumental i tècniques agràries).

El punt de trobada entre la ciutat i el camp era el mercat (espai d'intercanvi regulat i protegit).

-Factors de la revolució comercial: L'Occident Europeu capgira la llarga etapa governada per el món musulmà degut a la millora de la potència militar, el comerç entre camp-ciutat (que fa crèixer la manufactura urbana), es milloren els transports (construcció de la xarxa ferroviària + la millora de camins)...

També creix l'activitat artesana-> es creen els gremis.

Es creen fires.

Apareix l'aportació del crèdit i de la banca.

Apareixen les societats i les assegurances.

TEMA 2 – FEUDALISME TARDÀ I CAPITALISME

1. Reis, senyors i mercaders

La superació de la recessió econòmica i de la primera crisi del feudalisme va anar seguida d’unes importants transformacions, que van posar en peu unes estructures:

• Polítiques, en l’ordre polític, el poder estava en mans de les monarquies i on les terres les manaves els senyors feudals.

• Econòmiques, en l’ordre econòmic, els senyors feudals eren al mateix temps els principals proveïdors de productes agraris comerciables.

En aquesta època cal tenir en compte que el valor de la moneda disminueix, per tant s’ha d’evitar el déficit de diner.

2. L’expansió europea

2.1 Els grans descobriments

•Època en que hi ha un inici de l’expansió militar i comercial que comportaria el domini de gran part del món, sortin beneficiada Europa.

• El més important per l’expansió europea van ser els grans descobriments (Colom descobreix América).

• Els objectius finals eren trobar les fonts d’or i establir un comerç directe amb la Índia i la Xina.

• L’expansió europea va ser possible per la superioritat en millors naus, millor instrumental d’orientació per a la navegació en alta mar i també per la superioritat en les armes de foc.

2.2 El funcionament del mercat mundial

El seu funcionament, va ser possible per l’arrivada de metall preciós procedent d’Amèrica en grans quantitats, ja que, va consolidar la integració del comerç a escala mundial. Tot i això, tenia limitacions (pq només afectava les zones detmerminades de més fàcil comunicació i els productes més desitjats pel comerç internacional) i també era lenta (pq les expedicions duraven molt de temps).

S’ha de tenir en compte que el producte més important de l’oferta monetaria era el diner.

2.2.1 La revolució dels preus

A causa de l’arrivada en grans quantitats de metall preciós, els preus europeus van experimentar un creixement, i com a conseqüència la moneda va reduïr el seu valor.

Els preus pujen molt degut a que la demanda de mercaderies supera l’oferta.

2.2.2 Crisi europea i transformació de l’explotació colonial

El domini econòmic europeu va experimentar canvis substancials:

• Crisi econòmica; és la fi de l’època d’expansió. Això, va suposar la caiguda de la productivitat seguit de la població, la producció i els preus, i un augment de l’endeutament reial. Aparèixen les primeres societats anònimes en països colonitzats a causa de les millores econòmiques que suposaven per les empreses.

Els esclaus comencen a ser una forma econòmica de guanar diners de forma important; i el comerç es comença a basar en la quantitat venuda i no en els guanys per unitat, cosa que fa l’inici del comerç massiu.

2.3 El pas de la primacia europea als països del nord

Es tracta que el predomini comercial havia passat del sud al nord d’europa.

2.3.1 El predomini holandès

Àsia exporta molta matèria la qual genera poc benefici a causa del seu baix preui Holanda es va aprofitar, igual que Gran Bretanya per a ampliar els productes portats a Europa afegint a les espècies i productes

...