TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ TERRITORIAL AL SEGLE XIX

7.TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ

TERRITORIAL AL SEGLE XIX

1.LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

Els liberals van voler potenciar l’activitat agrícola i orientar la producció cap al mercat. els

intents de reforma agrària s’acceleraven quan governaven els progressistes.

Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i privatització mitjançant la

desvinculació i les desamortitzacions) no van reeixir:

-No anaven acompanyades d’una industrialització generalitzada.

-El latifundisme es va reforçar.

-Els minifundis al nord es va mantenir.

-Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes. La classe mitjana camperola va

desaparèixer i es va convertir en proletariat agrícola o en emigrants.

Tos i això, es van assolir els ingressos per a la Hisenda,rompuda de nover terres i el

modest augment de la producció agrícola,etc.

A Catalunya,de desamortització no va tenir tanta trascendència,amb una agricultura mot

dinàmica des de les darreries del segle XVIII esperonada per unes formes de propietat de

la terra i de contractes agraris més favorables per a la pagesia.

El creixement del sector topava,però,amb certs límits:

-Es va mantenir l’escassa tecnificació del camp,l’agricultura extensiva i el guaret.

-Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera.

-Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb afany especultiu

-La climatologia i l’edafologia eren adverses.

D’altra banda,va créixer

l’especialització, especialment la cerealista a la Maseta i la

vitícola a Catalunya i La Rioja.

La producció i comercialització agrícola van permetre l’accés als recursos alimentaris i

l’augment de la població.

2.L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Durant el segle XIX,la població espanyola va passar de 10.500.000 a 18.600.000

d’habitants. A Catalunya,l’augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000.

La veritable revolució demogràfica s’esdevingué el darrer terç del segle:

-La taxta de mortalitat va baixar a la meitat entre 1880 i 1930.

-Pas de 29 a 50 anys d’esperança de vida entre 1860 a 1930

Creixement inferior al d’altres estats europeus,degut a les guerres,les epidèmies i les

crisis de subsistència.

Hi va haver moviments migratoris interiors,del camp a la ciutat i l’interior a la costa i

exteriors.

Dualisme camp-ciutat.

3.LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA

El procés industrialitzador català,lligat al sector tèxtil cotoner,va ser l’únic que va revestir

caràcters propis de revolució industrial a la Península.

Les primeres fàbriques d’indies es van instal.lar a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una

burgesia emprenedora, però el creixement va aturar.se amb la Guerra del Francès i la

pèrdua de les colònies sud-americanes.

A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a algunes mesures proteccionistes, la

repatriació de la capitals colonials i la renovació tecnològica.

La indústria catalana va patir una doble concentració:

A) De

caràcter empresarial: grans empreses van arraconar a les petitites.

B) Concentració geogràfica a certs punts del litoral.

Altres sectors industrials:

- Tèxtil llaner concentrat al Vallès Occidental,afavorit per ferrocarril.

- La metal.lúrgia va ocupar un lloc secundari per diferents factors. A mitjans del segle XIX

apareixen grans empreses com a La Maquinista.

- Surera,química,alimentària,paperera i elèctrica i telefonia.

Els obstacles de la indústria catalana:

-Falta de primera matèria pròpia.

-Insuficièncient mercat intern.

Una característica generalitzada va ser el requeriment de poc capital: predomini de les

petites i mitjanes empreses, i de la indústria lleugera. Molts de capitals,a més, defugien la

inversió

...