L’humor i l’ironia

L’humor i l’ironia

Un altre element que comparteixen els contes és el to d’humor i una forta ironia en la majoria dels contes. Els únics contes que tenen més mancança d’aquest to d’humor i ironia són Preludi de traspàs i Guardeu-vos de somiar genives esdentegades. També són aquests dos contes els que posseeixen una estructura diferent: no s’organitzen ni en forma de crònica , d’informe objectiu ni de soliloqui. Són dos contes redactats des de la perspectiva d’un narrador omniscient. Aquest to d’humor i ironia el veiem reflectit en les obres de Pere Calders el qual va influir notablement en Jesús Moncada. Aquests dos fenòmens es donen sovint en forma que el conte pot semblar un acte quotidià i finalment té un nus i/o desenllaç poc comú, fora de l’habitual.

Mort i rituals funeraris

Jesús Moncada tracta la mort com un fet habitual i s’allunya del dramatisme i la gran importància que li pot donar molta gent. En aquest tema trobem també que utilitza molt d’humor i ironia per treure-li importància. Als contes que surt ‘’la mort’’ sovint tenen elements extraordinaris , sorprenents que molts cops freguen la màgia. Seria els casos de Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana o Els delfins, entre d’altres. En canvi, en Preludi de traspàs o Guardeu-vos de somiar genives esdentegades la mort pren un paper més greu i seriós . Les supersticions d’aquest últim conte també ens aporten també un punt de vista de la forta creença religiosa que hi havia, considerada des del punt de vista del conte irracional i esgarrifadora. 

Crítica social i política 

Molts dels contes semblen escrits amb una intenció didàctica i de crítica. Es critica d’una manera divertida les passions, actituds morals, els anhels i els somnis dels diferents personatges dels contes. Malgrat aquest esperit crític els contes no estan escrits amb intenció moralitzadora ni religiosa. Així doncs, trobem diferents temes als contes: 

Informe provisional sobre la correguda d’Elies sembla parlar de la avarícia. 

Els delfins de la vanitat.

Paraules des d’un oliver de la mesquinesa. 

Amor fatal en decúbit supí de la repressió sexual i la hipocresia. 

Aquestes crítiques socials deixen entreveure les simpaties de l’autor i sovint, freguen la sàtira. També trobem que els personatges més desfavorits, com pot ser el Florenci el jove maltractat per l’amo, acostumen a anar acompanyats d’un cert grau de tendresa que encara fa més profunda la crítica. Per altre banda, si parlem dels personatges més benestants, com podria ser en Pere Camps el patró del Florenci, la crítica és més punyent i té un punt de sarcasme o ironia corrosiva. 

Estil

Jesús Moncada utilitza sovint “l’expressis verbis”: el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós, encara que tingui quinze pàgines. 

Diu el que vol dir amb les paraules i les pàgines justes, una paraula de més o de menys pot espatllar el conte sencer. El conte ha de ser enginyós i sorprenent, inesperat per al lector. Allò que caracteritza als contes del Cafè de la Granota és sens dubte l’agilitat i la concisió expositiva sense caure mai en la sobrietat i molt menys en l’excessiva brevetat. La digressió i les al·lusions són molt utilitzades, com bé diu el cronista, no s’han de barrejar les històries. 

També cal destacar que a primera instància no ens adonem de la precisió , preocupació i dedicació que ha empleat Moncada a l’hora d’escriure els contes i crear els seus artificis literaris, però que realment hi estan.

Critica socilai politica

A part de l’espai, també és molt important el marc temporal en tant que element cohesionador de l’obra. En aquest cas, com en gairebé tots els llibres de Moncada, l’obra se situa al franquisme i moltes de les històries giren directament sobre alguns elements que són conseqüència directa de la dictadura. Així, per exemple, la crítica als estaments de poder del moment s’hi fa ben palesa. Un dels que més rep és l’església i els seus representants: a «Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana» i «Un enigma i set tricornis» es mostra el mossèn com un fanàtic més del futbol i es dubta de la seva castedat. També trobem la crítica a la societat més burgesa al conte «Amor fatal en decúbit supí», on es ridiculitza un dels homes més poderosos del poble, patró de Lignits S.L.

En algunes de les històries es reflecteix l’opressió en què vivien els ciutadans, els quals, conscientment o no, aprofiten la mínima ocasió que tenen per expressar-se en contra del règim; així, trobem contes com «Amarga reflexió sobre un manat de cebes», on el protagonista és el confident del poble de la guàrdia civil que cada dia rep pallisses d’algun veí mequinensà. També «Futbol de ribera» n’és un exemple ja que la parcialitat de l’àrbitre allibera el descontentament polític dels espectadors locals: «I aquell dia no va ser una excepció: la fúria va esclatar, estellada en mil crits que els guàrdies civils tractaven vanament de localitzar i aïllar enmig del xàfec: —Mori el govern! —Fora la dictadura! —Visca Lenin! —Feixistes al riu!»

Preludi de Traspàs.

En un primer moment el títol no sembla donar gaire informació, però un cop llegit el relat, agafa el seu sentit ja que la paraula “traspàs” fa referència a la imminent mort de l’àvia.  

El relat s’explica el patiment que sent aquesta davant la seva mort. Ningú sap perquè fins que la tia Ramona, que sempre ho sap tot, se’n recorda que feia temps l’avi havia plantat una figuera al pati sense el consentiment de l’àvia. Aquesta mai va oblidar-ho i quan ell va morir la va tallar sense pensar-s’ho. Per aquesta raó  tenia por de morir perquè sabia que el seu marit feia quinze anys que l’esperava a l’altra banda per demanar-li comptes. És tracta concretament d’un soliloqui, és a dir, un discurs o reflexió en veu alta sense interlocutor

Gairebé tot el text és un narració on el net de l’àvia protagonista de la història, que és un narrador omniscient, relata els fets. També hi ha altres narradors secundaris interns com la tia Ramona.

Els delfins

El títol del conte que analitzarem és Els delfins, és un títol que podem justificar explicant el significat que la paraula delfins té en aquest conte, els

...