Miquel Martí I Pol
Enviado por mriolab • 1 de Noviembre de 2013 • 1.929 Palabras (8 Páginas) • 454 Visitas
I:
Mira’m els ulls que cap fosca no venç.
Vinc d’un estiu amb massa pluges,
però duc foc a l’arrel de les ungles
i no tinc cap sangtraït pels racons
de la pell del record.
Per l’abril farà anys del desgavell:
set anys, cosits amb una agulla d’or
a la sorra del temps,
platges enllà perquè la mar els renti
i el sol i el vent en facin diademes.
Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc,
la cambra closa, els grans silencis;
de tot això sóc ric, i de més coses,
però no em tempta la fredor del vidre
i sobrevisc, aigües amunt del somni,
tenaç com sempre.
Mira’m els ulls. Hi pots llegir el retorn.
II (fragment):
“Alçant els punys pots percudir la lluna.”
IV (fragment):
“No s’esmena la vida ja viscuda.”
VI (fragment):
“Tot és sobrer des d’ara
i tot és necessari.
Proclama el nou solstici!
Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.”
Capfoguer,
“L’ombra del mar...” (fragment):
“La sort és una noia que em mira des del fons del temps i té els ulls clars i riu maliciosa.”
“Molt he estimat...”:
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo.
“A trenc de pell...” (fragment):
“En cada mot m’hi jugo l’existència.”
“Molt més auster...” (fragment):
“La veritable mort és desertar.”
“Confio molt...”:
Confio molt que sempre hi haurà algun
desconegut que en llegir els meus poemes
se sentirà commòs, talment com jo
m’hi sento quan els escric. Hi confio
profundament, i puc imaginar
els clars estímuls de la descoberta,
la molt fecunda i estimable enveja
que establirà lligams irreversibles,
per tal com jo mateix n’he estat i en sóc
protagonista atent moltes vegades.
L’estimo ja des d’ara aquest lector
desconegut i amic. Sovint hi penso
i no tan sols en el moment d’escriure.
Entre ell i jo hi ha aquell profund amor
que per distant i net i essencial
no provoca ni dol ni patiment.
Ell -ho sé bé- no faltarà a la cita
just al moment establert. Jo, des d’ara,
li’n dono ja sincerament les gràcies.
“Amb gent...” (fragment):
“Jo només pregunto.”
“A voltes cau...” (fragment):
“Res no distreu d’aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.”
“Discretament...”:
Discretament, però amb aquella força
que no se sap ben bé d’on procedeix
vull deixar dit això que dic, les coses
elementals i clares que em commouen:
uns sentiments, uns anhels, uns neguits,
el fer i desfer senzill de cada dia.
Puc afirmar que sóc feliç en fer-ho,
intensament feliç moltes vegades.
Vull deixar dit això que dic, i prou.
Més endavant ja diré d’altres coses.
“Balcons oberts...”:
Balcons oberts a tota llei de mars.
Ja toco port i encara sobra vent
per inflar veles i desvetllar sons.
Recullo
...