Peer Gynt (cat.)

Peer Gynt

1. Sinopsis

Peer Gynt és un murri descarat, la màxima aspiració del qual és ser ric i poderós, però que també té inquietuds artístiques; no obstant, els seus veïns es queixen constantment del seu mal comportament, per a disgust de la seva mare, Ase. En acudir a un casament, coneix Solveig, una bella jove que el rebutja, cosa que produeix l'enuig de Peer, que decideix segrestar la núvia, Ingrid -dubitativa davant la idea de l'enllaç-, per abandonar-la després en unes muntanyes. Després d'abandonar Ingrid, Peer sedueix la filla del rei de la muntanya i els trols l'obliguen a casar-s'hi. Tot i que la idea d'heretar el regne el convenç en un primer moment, el nostre protagonista entén que acabarà convertint-se també en un trol i decideix escapar. Peer desperta als braços de la jove Solveig, que ha fugit al bosc a viure amb ell, bandejat a causa del crim comès en segrestar Ingrid però, després d'aquest breu moment de felicitat, Ingrid apareix novament en escena, amb el fill de tots dos, un ésser monstruós.

Per evitar tots aquests problemes, i després de la mort de la seva mare, Peer decideix marxar a l'Àfrica, on es converteix en un tractant d'esclaus i fa una petita fortuna. Pres per profeta, un xeic l'acull en el seu seguici, però ell segresta la seva filla Anitra, que finalment escapa, deixant-lo a la seva sort al desert. Poc després, Peer decideix tornar al seu país, però una tempesta enfonsa el vaixell i el retorn es demora encara més. Després de passar 20 anys vagant, Peer es troba amb l'Ombra, un personatge que, d'alguna manera, sempre ha estat present a la seva vida. L'Ombra li mostra que la seva felicitat és al costat de la seva enamorada, Solveig. Així, a l'escena final, Peer torna i troba la redempció als braços de la seva estimada, que el bressola a la falda mentre li canta una bella melodia.

1. Suites

1. Suite nº 1

Comença amb una evocació de l'alba -en paraules de l'autor: “imagino el sol trencant entre els núvols al primer forte”-, en què la melodia s'exposa mitjançant un sol de flauta, després per l'oboè, iniciant-se un diàleg entre tots dos, i després per la corda, amb un crescendo, desenvolupant-ho del tot. El tema torna a continuació a la trompa, abans del lent esvaïment de les notes a l'aire, serenament. El matí –Alegro pastoral a 6/8, a Mi mayor- és una de les melodies descriptives més conegudes, en què ràpidament se n'identifica el significat extramusical.

A la segona peça, La mort d'Ase, únicament intervenen les cordes, descrivint malgrat Peer davant la mort de la seva mare, en un Andante dolorós a Si menor, en compàs de 4/4, la senzillesa del qual esquinçadora expressa l'emoció del moment , una queixa desolada del protagonista. La Dansa d'Anitra, el tercer moviment a Tempo de mazurka -a La menor i en compàs de 3/4- és una dansa oriental també protagonitzada pel pizzicat de les cordes, amb acompanyament de triangle, que ens situa a l'Àfrica, quan Peer és pres com a profeta i la bella Anitra interpreta una dansa per seduir-lo.

Per tancar aquesta primera suite, la també cèlebre A la gruta del rei de la muntanya –Alla marcia e molto marcato, a Si menor i compàs de 4/4-, ens narra des de l'acord inicial amb un tempo lent dels instruments greus - els fagots, que simulen els passos lents i curosos de Peer, els violoncels i els contrabaixos-, la baixada del nostre aventurer a la misteriosa gruta, humida i fosca, on hi ha el rei de la muntanya; la melodia es va repetint durant tota la peça. Un cop Peer troba la seva estimada, intenta fugir a corre-cuita sense ser descobert, d'aquí el pizzicato de l'oboè i els violins però, després de ser descobert pels trols guardians de la cova, comença la persecució, que fa que la música es precipiti: el tempo s'accelera, augmenta la intensitat i el nombre d'instruments, en un crescendo dinàmic que, guiat per la flauta piccolo, arriba al clímax. La peça conclou amb el retorn a la tònica, i acaba amb un acord de Si menor que simbolitza la reeixida fugida de Peer Gynt.

...