Reflexió sobre el llibre de Mary Richmond “Cas social individual”

FONAMENTS DEL TREBALL SOCIAL

[pic 1]

Reflexió sobre el llibre de Mary Richmond “Cas social individual”

Anna Bonet Palau

Fonaments del Treball Social

 Marta Ausona Bieto

1r Grup 1

24 de Novembre de 2022

Índex:

Situació autora i època.        3

Síntesi        5

Reflexió sobre les actuacions presentades al llibre.        6

Conclusió        13

Bibliografia        14

Situació autora i època

L'escriptora Mary Richmond va néixer el 5 d'agost de 1861 a Belleville, Estats Units. Amb quatre alemanys a la seva família, es va quedar sola i sense amics de la seva edat que van morir de tuberculosi als tres anys, per la qual cosa va créixer a Maryland amb la seva tia i el seu germà. His Path és un recurs de sufragi positiu creat al voltant de debats sobre el sufragi, les creences socials, la política i les influències religioses, que aborda no només els aspectes de la desigualtat, sinó també l'apoderament dels que més ho necessiten. Va ser ell qui va educar i va infondre a Richmond habilitat i solidaritat. . racisme, solidaritat, etc.

La seva disposició a aprendre, la seva passió per la lectura i la seva forma d' adquirir coneixements a través de l'autoaprenentatge són els factors que faciliten el creixement més gran en el món social. El 1878, es va graduar de l'escola secundària Baltimore Eastern Girls i es va mudar a Nova York. Després de setmanes de pobresa, es va mudar a Baltimore, on va treballar com a comptadora.

Durant aquest temps, ella sempre va estar molt involucrada a la caritat, a més de l'església. Tot i això, no va ser fins al 1888 que el camp de l'assistència social es va intensificar, requerint el treball d'una organització de caritat (COS). COS va ser la primera organització a desenvolupar la professió de treballadors socials, persones que cuiden els necessitats. Tenen diferents funcions específiques, malalties i necessitats socials en general.

El treball social com a mitjà d'acció no professional ha existit amb el desenvolupament de l'organització des dels seus inicis, juntament amb activitats simples com la mendicitat, l'almoina, l'assistència a l'església, el treball religiós i el treball de caritat. Tot i això, no va ser fins al segle XVIII quan es van començar a introduir valors com la igualtat, la llibertat i la fraternitat. La Revolució Francesa de 1789 va marcar una transició del modern al modern i va ser un període de conflicte social amb moltes regulacions governamentals i totes les etapes de la revolució. Van començar a sorgir els primers judicis socials. Per exemple, cobertura infantil per a substitució de treballadors, supressió de prestacions i drets, condonació de ponents, etc. Amb l'arribada de la Revolució Industrial a Anglaterra entre 1760 i el 1840, es van establir fàbriques i es va incrementar la producció de molts recursos. Els treballadors són explotats inhumanament, les dones i els nens treballen com a esclaus. Es crea la població tan de pressa i en excés, sense sanejament, que sorgeixen molts mals. La pobresa absoluta estava tan arrelada a gran part de la societat i les conseqüències que produïa que va sorgir la primera ideologia social del segle XIX que obligava la classe obrera a sortir de la pobresa per mantenir i reclamar la seva dignitat de vida. drets importants. En aquest moment el 1860, va sorgir una nova forma de treball social a causa de l'afluència d' organitzacions benèfiques a causa de la gran necessitat dels necessitats. Les activitats caritatives van començar a coordinar -se i el 1869 es va fundar el COS "caritatiu". S'introdueix mica una anàlisi de l'ordre social com a factor de pobresa, incorporant certs principis bàsics i intervencions específiques, ampliades en el temps, i traduïdes en formació de professionals.

Síntesi

Aquest llibre cobreix una varietat de temes i moltes situacions específiques relacionades amb la reflexió.

Primer presenta l' autora Mary Richmond, presenta el seu treball social (cursa) i parla sobre la seva vida i els seus èxits. Com a clàssic, la literatura d'Asenyal està àmpliament a l'abast dels professionals de la matèria, si bé els passos de l'autor es continuen utilitzant com a mètode d'intervenció en els casos presentats a la feina. Es presenten els trets de la personalitat professional, destacant que algunes de les habilitats necessàries són innates, és dir, part de la personalitat, però la majoria s'adquireixen a través de la pràctica, el desenvolupament, la formació i l'experiència. A partir d'ara, l'èmfasi està en el treball social, però principalment en les intervencions de casos individuals, mostrant la importància de la cura directa i individual per a cada persona que rep atenció, tenint-ne en compte les característiques individuals, necessitats i entorn. desenvolupar. També argumenta que el treball social no es pot fer sense investigació i alguns coneixements esperats. Al llarg del llibre, es discuteixen els interessos casos dels individuals, expressats com a investigació preliminar de casos i individus específics, l'elecció dels mètodes de tractament utilitzats, els recursos necessaris i les observacions. S'enfoca en alguns temes més específics com ara la llar, l'escola, la família, l'hospital i la llei. Esmenta està directament relacionat amb l'acció social, la democràcia i la interdependència humana com a base per a l'acció racional i la veritat sobre els beneficis de la integració i cooperació amb els altres.

A més de ser l'eix principal del llibre, també hi ha molts casos específics que expliquen el problema de l'usuari, els diferents mètodes d'intervenció utilitzats, la relació amb el personal i tots els aspectes relacionats amb aquest . El treball social es practica com a professió. Per tal de proporcionar al lector la informació més completa possible, es proporciona individualment tenint en compte les necessitats d'intervencions adaptades a circumstàncies específiques.

El llibre finalitza amb unes conclusions, un breu resum dels diferents aspectes tractats, destacant la importància de centrar-se en el cas individual, destacant les qualitats i les característiques positives de les persones, així com la importància de la tasca social i el propòsit. Assolit a través de la investigació individual i organitzada.

Reflexió sobre les actuacions presentades al llibre.

Cas Maria Bielowski:

El cas de Maria explica la història d'una jove que, malgrat els seus molts èxits a la vida des d'una edat primerenca, es va trobar en una posició extremadament vulnerable, deixant casa seva i adoptant comportaments delicats per poder sobreviure. La bona educació, els hàbits saludables i l'absència de treball social d'alt risc atreuen els professionals del treball social que brinden un suport integral per al benestar i la millora integral. En aquest cas, el treball social semblava el correcte, i amb raó, atesos els ideals i les accions de l'època. En primer lloc, ignoren que tenen desviacions que els afecten a nivell psíquic, optant així per la seva integració a la societat i el seu desenvolupament com a persona. Emfatitza la importància que els presos no es vegin envoltats dels seus delictes i participin en el procés de reinserció social. És clar que el comportament i els hàbits dels joves són els responsables de les comprensions i històries de vida que genera. Està arreglat i recentment va haver de viure per portar els fons.

Pel que fa a l' assistència i l'atenció brindades, crec que el desenvolupament de les necessitats bàsiques com la salut, la nutrició i l' espai vital, així com les necessitats igualment importants d'educació i de capacitació, és una prioritat. Perquè canvio perduri i malbarata gols. Finalment, veiem com l‟ús d ‟intervencions simples i comunes pot aconseguir un desenvolupament personal significatiu, però és fonamental per aconseguir el canvi. Perquè Maria es desenvolupi amb dignitat a la seva vida quotidiana, necessita atenció i cura, que fins ara no tenia. El que m'agrada d'aquest cas és l' empatia que guanya i desenvolupa la treballadora social amb la Maria, la persona que li importa. Es tracta de conèixer els petits moviments, com el moment en què teixim els dos costats, i saber que el que li va passar a ell ens pot passar a nosaltres. Expressa una visió realista de la situació i mostra que no cal exigir perfecció o qualitats sobrehumanes.

Els principis d'acceptació i no discriminació definits al codi d'ètica del treball social queden clarament reflectits en aquest cas. La mala actitud i comportament de Maria fins ara no va fer que l' empleat hi fes negocis , ella ho va acceptar des del principi i va posar com a prioritat iniciar el procés d' augmentar la felicitat.

Cas George Foster:

Aquest episodi tractava sobre un nen que va ser traslladat a un internat a causa d'algunes circumstàncies familiars. Des la seva separació de la família, ha visitat més de quatre vegades diferents llars per brindar-li les cures i necessitats necessàries per a la seva salut. En el cas de George Foster, podem dir amb seguretat que no vam estar involucrats en la forma i el mètode de la intervenció. És clar que els que compten amb serveis socials i viuen ne hi no poden cuidar adequadament el nen i garantir- el desenvolupament normal i la salut mental en tots els aspectes. Al meu entendre, el primer error va ser enviar a George i German de tornada a la família original quatre vegades més després que es va estendre la tutela, aquesta llei va fer possible que la família continués vivint una vida normal sense coses com cures i estalviant diners. Tant per a nens com per a companys biològics. Un altre aspecte negatiu a destacar és la seva separació, que és un gran defecte en la manera com tracten els dos alemanys tenint en compte que és l'única connexió familiar que tenen els dos alemanys. Es compromet a desenvolupar i enfortir la relació de comunicació i confiança entre tots dos i creu que aquesta és la millor solució.

...