Tirant Lo Blanc

Capítol 117

Tirant arriba a Constantinoble. L'Emperador el presenta a l'emperadriu que està de dol i s'havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. Tirant en veure l'Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, li diu unes paraules per consolar-la per la pèrdua del seu fill i l'hi aconsella deixar d'estar trista i abandonar el seu dol per la mort del seu fill en el combat.

Capítol 118

Mentre l'emperador diu unes paraules a Tirant, ell està observant a Carmesina la filla de l'emperador. Al cap d'una estona l'emperador se l'emporta de la cambra on estan.

Diafebus cosí de Tirant, en veure tirant molt trist li pregunta quin mal té, Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar.Diafebus ho veu i s’adona de que el mal que té era que estava enamorat i comença a burlar-se de tots els que estimen i no demostren el seu amor.

Capítol 119

Diafebus aconsella a Tirant que no manifesti el seu mal d’amor. Diafebus conta a Carmesina l’amor del capità. El súbdit torna a ell , consola amb les paraules i l’abraçada de Carmesina al seu cap. La infanta entra a la seva cambra i li explica el cas de Tirant a una donzella de la seva confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania. També apareix la dida de Carmesina, la Viuda Reposada. Tirant es disculpa davant del emperador i li diu que la seva indisposició es deguda a mals de mar i no al defalliment amorós. El capítol amb el desconcert de Diafebus que no compren la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist a missa a la infanta.

Oscar.

Capítol 120

Tirant està molt trist perquè estima a una dona però aquesta no li correspon. Ell mai a perdut una batalla però l’amor per aquesta donzella l’ha llençat a terra i l’ha fet perdre. Pensa que els que estimen com es degut sempre tenen mala sort.

Capítol 121

Diafebus no deixa seguir a Tirant i li aconsella que no aconseguirà res en un dia que per aconseguir l’amor de Carmesina necessitarà enginy i esforç. Li diu que no pot dir el primer dia que està enamorat de Carmesina perquè embrutarà el seu nom i la seva categoria, i ha de callar, no explicar-ho a ningú i utilitzar el seny. Tirant mana a Diafebus que li portés un llibre a l’infanta, un dels millors llibres de l’època on explica històries especials.

Quan li van oferir el llibre, es queda sorprès, creu que un llibre tan bonic només pot ser per a una donzella reial i li dona a Carmesina. Ella li proposa a l’emperador que anessin a buscar a Tirant i als musics i fessin festa, que està cansada del dol i l’aflicció.

Tirant va anar a la festa i li va demanar a l’emperador si podia ballar amb l’infanta. Van ballar i Tirant va tornar molt content a la posada.

L’endemà va fer un convit per Tirant amb tota la cort. I després dels balls, el va convidar a una visita a cavall per tot el poble.

L’emperador va fer que Tirant sopés al castell i Tirant li va dir que li semblava molt injust que es tractés d’infanta a la seva filla quan seria la seva successora. Li va proposar el canvi a princesa i ell va acceptar. La va convidar al consell, ella normalment no hi anava, però ara volia veure a Tirant i això també podria ajudar-li per aprendre a governar.

Capítol 126

La princesa fa cridar a Tirant després de dinar per parlar i ballar. Quan Tirant ho sap, es dirigeix al palau. Ballen molta estona davant l’emperador fins que se’n va a la seva habitació i ells se’n van a parlar. Carmesina li diu que veu com ho està passant malament i que s’ho expliqui, ell no vol explicar-ho, no vol que ho sàpiga. La princesa li diu que pel que més estima en el món s’ho expliqui i ell li contesta que si arriba aquest secret al seu pare el matarà. Ella jura que no ho dirà a ningú. Tirant confessa que estima a una persona.

Cristóbal.

Capítol 127

La princesa va insistir en preguntar-li a Tirant qui era la dona a la que ell estimava tant i ell en lloc de dir alguna cosa va treure de la seva màniga un mirall, li va donar i li va dir que la imatge que hi veiés allà li podia donar la vida o la mort.

La princesa va agafar ràpidament el mirall pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però al veure’s reflectida no es creia que algú pogués demanar l’amor d’una dama sense dir cap paraula.

Van venir la Viuda Reposada i Estefania i al trobar-se a la princesa tant contenta li van preguntar que d’on havia tret aquell mirall tan bonic i Carmesina els va explicar la situació que acabava de passar al Tirant. Estefania s’ho va prendre bé però pel que fa a la Viuda tot el contrari, aquesta s’ho va prendre tan malament que va dir-li a la princesa que ella no en sabia res de la vida i que no podia anar-se’n amb Tirant perquè no estaria bé, seria un deshonor per ella i la seva família i la gent en parlaria molt malament.

Al acabar la princesa se’n va anar al seu compartiment molt esverada i plorant per les paraules de la Viuda i Estefania la va seguir. Li va dir que no havia d’angoixar-se ni fer-li cap cas a la Viuda dient-li la seva opinió i explicant-li que hi ha tres menes d’amor i tres punts important que gairebé ningú sap.

L’endemà Tirant li va dir a Diafebus que anés al palau i parlés amb la princesa per veure la seva opinió sobre l’escena del mirall. Va anar i va poder comprovar que la princesa estava molt contenta, després van fer una mica de broma i seguidament Diafebus va anar a explicar-li a Tirant la conversa.

Per la nit Tirant i Diafebus van anar al palau per a veure les seves dames però Tirant va sentir que Carmesina no estava del bon humor de sempre, li va preguntar i ella li va contestar: La meva conducta no és bona.

Capítol 146

Diafebus va anar a la cambra de la princesa però la primera

...