Tirant Lo Blanc

1. Les lletres de batalla: concepte, lloc que ocupen dins l'obra de Joanot Martorell i paper que juguen en el Tirant lo Blanc.

Els cavallers es reptàven a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries: les lletres de batalla. A l'obra del Tirant lo Blanc hi surten moltes, com per exemple entre Tirant i el cavaller de Vilesermes, a les festes d'Anglaterra, quan hi va haver una disputa en què Tirant i el senyor de les Vilesermes es van reptar a mort amb lletres de batalla. Tot seguit van cercar un rei d'armes i un jutge per al cruel combat, que s'havia de fer amb les armes triades pel senyor de les Vilesermes.

Un altre exemple, són les lletres de batalla entre Tirant i el rei d'Egipte, abans de la gran batalla contra els turcs.

A la vida real, els cavallers també s'enviaven lletres com aquestes. El mateix Joanot Martorell en va escriure unes quantes. Les més conegudes en són dues. La primera va ser adreçada a Ausiàs March, per no establir el contracte matrimonial amb la seva germana Isabel, fet que va portar una gran pèrdua pels Martorell.

La segona, és una de les lletres de batalla més conegudes, la que va intercanviar amb el seu cosí Joan de Monpalau, el qual, sota la promesa de matrimoni amb la seva germana Diamata, va tenir accés carnal i després es va negar a casar-s'hi. Aquest fet els va portar a Londres, on la batalla mai no va tenir lloc.

Les guerres entre cavallers eren força habituals perquè donaven prestigi a les corts on se celebraven. Entre altres, podríem trobar dos tipus.

Per un cantó, les batalles a ultrança, que són enfrontaments a mort i que es declaren a través de lletres de batalla, on es designa un jutje imparcial que acostuma a ser el seu o un gran senyor feudal.

També podíem trobar els deseiximents, que significaven la ruptura de les bones relacions entre dos cavallers. Quan s'arriba en aquesta situació, es permetia tot: destruir cases o collites, raptar i matar persones, violar dones... I aquests conflictes es traspassaven de generació en generació.

2. Caracterització i diferenciació entre novel•la cavalleresca i novel•la o llibre de cavalleries. Definiries Tirant Lo Blanc com a novel•la cavalleresca o llibre de cavalleries? Justifica la teva resposta.

El llibre de cavalleries evolucionarà cap a la novel•la de cavalleries, que alahora desembocarà en la novel•la moderna.

En els llibres de cavalleries, apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants... I els personatges tenen qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics... També, la situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana, i no es pot trobar exactament en un mapa. El temps en aquest tipus de novel•la és remot i l'ambient de fantasia i misteri contribueixen a crear una situació anacrònica.

Per altra banda, les novel•les cavalleresques presenten l'absència d'elements meravellosos, els personatges són de mesura humana, els espais són coneguts i localitzables en un mapa i els temps en què esdevé l'acció són pròxims o immediats.

Tot plegat, el fet que la novel•la cavalleresca tingui un caràcter de gran realisme o versemblança, és el primer que captiva del Tirant. La versemblança s’aconsegueix, en bona mesura, gràcies al llenguatge. La prosa cavalleresca obre un lloc important al llenguatge planer i a la parla popular i col•loquial, com la que fa servir l’emperadriu o Plaerdemavida, que utilitzen tons i expressions impensables en les corts d’un llibre de cavalleries. El llenguatge s’alimenta de la ficció literària i viceversa. Un creu que entre els cortesans i nobles del segle XV s’endreçaven parlaments cultes com si es tractés d'un joc.

4.Explica breument la ruta del Tirant lo Blanc al llarg dels diferents capítols de l'obra. Dibuixeu un del Mediterrani i identifiqueu-hi amb colors diferent la ruta que correspon a casa moment. Haure de situar les següents localitats i, si cal, actualitzar els topònims: Varoic, Londres, Bretanya, Fes, Tremissen, Tunis, Sicília, Adrianápolis, Macedónia, Constantinoble, Rodes y Jerusalem.

Comença la novel•la, després de la història del Compte de Varoic i la trobada de Tirant amb ell, camí cap a Londres. Després de les festes, Tirant i els seus es van dirigir cap a Nantes, on els va rebre el duc de Bretanya. A partir d'aquí van rebre una carta desde Rodes i de camí es van a aturar a Lisboa, passant la Costa Barbaria (Nord d'Africa) i l'estret de Gibraltar fins a Palerm, per proveir-se de blat i van ser rebuts pels reis de Sicília. A continuació van arribar a Rodes on van guanyar als turcs i de camí a casa van fer escala per Jafa, Beirut, Jerusalem i Alexandría per tornar a Sicília. En la seva estada va fer alguns viatges passant per Trípoli, costes barbàries, espanyoles i Marsella per poder anar a Bretanya i veure als seus pares. Allá a Sícília va rebre una carta i van haber de marxar cap a Constantinoble per alliberar Grécia dels turcs. En un dels seus viatges el seu vaixell va naufragar i va arribar a les costes de Barbaria passant per Montàgata. Després va poder tornar a Constantinoble on, a prop d'allá, a Adrianópolis, va morir.

TOPÒNIMS:

FES: Ara és l'actual Marroc, situada al nord d'Àfrica

CONSTANTINOBLE: L'actual Istambul.

ADRIANÒPOLIS: És coneguda amb el nom d'Edirne i es troba a l'actual Turquia

TREMISSEM: Tlemcen. Està en l'actual Algèria

BRETANYA: Encara i és i es troba en una regió de França.

VAROIC: Comptat a l'actual Gran bretanya on va viure el compte de Varoic, o allà conegut com Warwick.

5. Vida i època de Joanot Martorell i relació amb la seva obra.

L’autor del Tirant lo Blanc és Joanot Martorell cavaller, escriptor i fill d’una família noble ben acomodada, va néixer a València entre els anys 1405 i 1411. Joanot Martorell i la seva família van caure dins una gran decadència i van començar a perdre terres, llavors Joanot i Galceran quan el seu pare morí van haver de casar les seves germanes Damiata i Isabel. Aquests successos van provocar conflictes entre la família Martorell i els pretendents de Damiata i Isabel, aquests varen ser Joan de Monpalau per Damiata i Ausiàs March per Isabel. El problema amb Joan de Monpalau, va ser un conflicte més fort, ja que va posseïr la Damiata i no es va casar amb ella, en quant a Ausiàs el problema va ser per culpa de l’herència. El problema amb Joan de Monpalau es va allargar fins al punt de haver-hi una lluita a mort entre Joanot i ell, el qual es va marxar a Anglaterra per a que el rei Enric VI fos el jutge de aquest combat. Però no va ser possible que el combat es portés a terme ja que la reina Maria es negava i va acceptar que Joan de Monpalau li pagués 4.000 florins a la Damiata, quan Joanot va rebre les notícies, va desafiar a mort a l’emissor de les notícies. Però després de la seva estada a Anglaterra (on sorgirien les idees per fer la primera part del Tirant lo Blanc), al tornar, es va trobar que les seves terres havien estat posseïdes, li van ser retornades, però poc temps més tard Joanot va tenir un conflicte amb Gonçalbo d’Híjar que estava adquirint les terres de la família dels Martorell.

Poc a poc Joanot Martorell va anar quedant-se a la misèria, fins a fer actes vandàlics que provocarien la seva estada a la presó durant uns mesos. Així doncs, la vida de Joanot Martorell va anar en decadència, per la seva situació econòmica i social, ja que va tenir molts conflictes. Morí al 1465 segurament a València sense probablement deixar descendència.

La relació que té la vida de Joanot Martorell, és la vida de cavaller que té Tirant lo Blanc i el mateix autor, encara que Joanot no va ser un cavaller tant important com a l’obra ho és Tirant, Joanot s’hi troba en molts conflictes amb la gent i es dedica a ficar-se en embolics i en batalles. Altres aspectes relacionats, poden ser l’estada de Joanot Martorell a Anglaterra on segur que tindria noves idees per escriure el Tirant lo Blanc, que causalment s’hi troba a Anglaterra practicant l’orde de cavalleria.

8. Amb els principals personatges de la novel•la (Tirant, Carmesina, Diafebus, Estefania, Plaerdemavida, la Viuda Reposada, etc.), constitueix un quadre de llurs i relacions, tenint present tant llurs amistats com enemistats, llurs funcions de confidents o missatgers, o d’antagonistes, etc.

Tirant lo Blanc: És el protagonista, s’enamora de Carmesina, la Viuda Reposada està enamorat d’ell, explica els seus amors a Diafebus, amb l’ajuda de Plaerdemavida aconsegueix tenir relacions amb Carmesina. És un cavaller molt important que aconsegueix alliberar l’Imperi Grec de la invasió turca. Carmesina: Filla de l’emperadriu, està enamorada de Tirant, Plaerdemavida és la seva confident.

Diafebus: Cosí i confident de Tirant, s’enamora d’Estefania i es casen. Estefania: Neboda de l’emperador i filla del duc de Macedònia, donzella de Carmesina, s’enamora de Diafebus i es casa amb ell.

Hipòlit: Nebot de Tirant. Manté relacions sexuals amb l’emperadriu i al final es converteix en l’emperador. Plaerdemavida: Confident de Carmesina i de Tirant, aconsegueix que mantinguin relacions sexuals. Es casa amb el senyor d’Agramunt i es converteix en reina de Fes.

L’emperadriu: Esposa de l’emperador

...