Tirant Lo Blanc

TIRANT LO BLANC:

JOANOT MARTORELL

INTRODUCCIÓ

Tirant conductor de la història.

* cap. I - XCVII: Inglaterra. Famós cavaller

* cap. XCVIII – CXIV: Escenaris marítims. Amor entre Felip i Ricomena

* cap. CXV – CCXCVII: Imperi bizantí. Amor amb Carmesina

* cap. CCXCVIII - CDVII: Tunis. dirigent tropes

* cap. CDVIII – CDCXXXVII : Imperi bizantí. Esdevé emperador.

TEMES

* Cavalleresca: biografia d’un cavaller

* Històrica: identificar la geografia

* Social: apareixen nombrosos estrats socials (reis, nobles, servents, esclaus…)

* Eròtica: gran importància que pren l’amor i el sexe

* Psicològica: aprofundit anàlisis dels personatges

PERSONATGES

* Tirant

* Diafebus: cosí de Tirant

* Agnès: parenta de la reina d’Anglaterra

* Rei d’Anglaterra

* Reina d’Anglaterra

* Jerusalem

* Carmesina

* Diafebus

* Plaerdemavida

* La viuda reposada

CAPÍTOLS I – IX:

El cavaller Guillem de Varoic (56 anys) abandona Anglaterra i va a Terra Santa per redimir els pecats. Fa creure que està mort i torna a Anglaterra per dur una vida ermitana sense que ningú el conegui.

Els moros volen envair Anglaterra i el rei, manat per una donzella, ordena a Guillem que sigui el capità del seu exèrcit.

CAPÍTOL X:

Tirant accepta ser el cap de l’exèrcit i promet entrar en batalla i defensar la cristiandat. Eliminar la supèrbia mohometana. El Rei diu que farà tot el que Guillem li demani i aquest comença dient-li que mostri la seva cara alegre per animar a la gent que havia perdut l’esperança. Guillem diu que sap fer granades que exploten al cap d’unes hores i que no s’apaguen amb aigua.

Guillem es compromet a comprar el material i a disposar les granades a prop de la tenda del rei moro

CAPÍTOL XI

El rei fa tot el que Guillem li va demanar ( ). Guillem va a buscar el material i li falta un. Aquest parla amb el rei i li diu que la seva donzella en té perquè n’utilitzava el seu home (Guillem de Varoic) per les torxes. La donzella li dona tot el sofre viu que té i el rei fa assentar a Guillem al seu costat per dinar. Tots estaven admirats. La donzella antigament li donava almoina i creu que l’ermità li sona.

CAPÍTOL XII

Guillem va acabar les granades i el rei li va donar permís per a que anés a situar-les. A la nit l’ermità va anar vestit de moro cap a les tendes d’aquests i va situar les bombes. Es va fer un foc molt gran i ningú el podia apagar. El rei d’Anglaterra va sortir de la ciutat armat i es va carregar a la majoria dels moros. El rei moro al veure tants morts va marxar al castell d’Alimburg juntament amb alguns cavallers. No es podien creure que haguessin perdut. El rei moro va enviar unes ambaixades al rei d’Anglatterra:

CAPÍTOLS XIII- XXVII

El rei de Gran Canària (Moro) reta al rei d’Anglaterra a un combat. Si guanya el moro, tota Anglaterra resta al seu poder. Si guanyen els d’Anglaterra els sarraïns abandonen l’illa. El rei d’Anglaterra renuncia al poder i puja Guillem. Guanya la batalla i mata al rei moro, però els sarraïns no abandonen l’illa. Al final els sarraïns són derrotats i Guillem torna a renunciar a favor de l’antic rei. Guillem es dóna a conèixer a la seva dona i aquesta li demana que resti al seu costat, ell s’hi nega i torna a fer vida ermitana.

CAPÍTOL XXVIII

Els dies van passar tranquils i el rei va organitzar una festa. Tots els regnes cristians se’n van enterar i un gentilhome va anar-hi amb cavall però es va perdre perquè estava adormit sobre el cavall. Es va trobar amb un ermità (barba llarga i blanca, vestidures esquinçades, prim i descolorit) i van començar a parlar:

CAPÍTOL XXIX

El gentilhome es presenta dient que és Tirant lo Blanc (pare - marca de Tirània / nom de la mare - Blanca). Aquest anava a la festa que havia organitzat el rei perquè aquest s’havia casat amb la filla del rei de França. El rei farà cavallers tots els joves que vulguin rebre l’ordre de cavalleria. Faran unes festes de 1 any i mig. 30 gentilhomes van partir de Bretanya per rebre l’ordre de cavalleria. Al sentir-ho l’ermità es va recordar de que representa per a ell ser cavaller.

CAPÍTOL XXX

Tirant va demanar-li que li digués que estava pensant i l’ermità va dir que pensava sobre l’ordre de cavalleria. Tirant li va preguntar si era cavaller i ell va respondre que sí, que ho era des de fa 50 anys. Després, l’ermità va dir que si no sabia que era la ordre de cavalleria no podia arribar a ser cavaller.

CAPÍTOL XXXI

Tirant, al no saber ven bé que era l’ordre de cavalleries demana a l’ermità que li expliqui, ja que creu que ell és capaç de fer i d’escoltar tot allò que l’ermità li digui. L’ermità diu que tota norma de cavalleria està escrita en el llibre que ell estava llegint i comencen a llegir junts (Llibre de l’ordre de cavalleria)

CAPÍTOL XXXII

L’ermità i Tirant llegeixen un capítol del llibre de cavalleries i l’ermità li diu al Tirant que es digne de rebre l’ordre. L’ermità diu que el cavaller no ha de tenir més poder que els altres, sinó que ha de tenir les virtuts que els altres homes no tenen.

CAPÍTOLS XXXIII – LIX

L’ermità continua ensenyant a Tirant sobre tot lo relacionat amb la cavalleria (armes, famosos…) i li dóna el llibre. Tirant marxa i promet que tornarà quan sigui cavaller. Aquest compleix la seva promesa i al veure a l’ermità aquest li pregunta qui ha estat el millor cavaller, a Tirant li fa vergonya dir-ho, així que el seu cosí Diafebus qui diu que Tirant ha estat el millor. El rei d’Anglaterra l’ha anomenat cavaller i narra la seva primera batalla que ha vençut.

CAPÍTOL LX

Tirant narra com va ser la batalla i diu que va parlar amb un cavaller i li va dir que podia triar entre morir o viure i aquest va triar morir. Tirant li va clavar una daga a l’ull i li va traspassar la cara. També parla sobre un dia que els reis estaven fent una festa i hi havia l’Agnès, una parenta seva molt guapa, generosa, honesta, afable, agradable… Portava un fermall al pit i Tirant li va demanar. L’Agnès li va donar i Tirant li va treure tocant-li els pits. L’endemà va venir un cavaller francès (senyor de Vilesermes) i va dir a Tirant que havia sigut massa atrevit tocant un cos tan glorificat i li va dir que era obligatori que li donés el fermall perquè tenia més dret, ja que havia estimat a l’Agnès des de que era petit. El cavaller francès l’amenaça dient-li que si no li dóna la seva vida serà curta.

CAPÍTOL LXI

Tirant s’hi nega dient que no es pot regalar una cosa que t’han regalat i diu que el cavaller té molta supèrbia i que ell li farà baixar. El cavaller va intentar prendre-li el fermall i Tirant va desembeinar una daga. Van començar a lluitar i la reina va sentir el rebombori i s’hi va posar pel mig. Quan el rei va arribar tot estava calmat. Al cap de tres dies Tirant va rebre una lletra:

CAPÍTOL LXII

A la carta el cavaller deia que si Tirant volia lluitarien fins que un dels dos es morís i ho firmava amb el segell de les seves armes. EL SENYOR DE VILESERMES

CAPÍTOL LXIII

Tirant va llegir la carta i va pagar al tramitant per a que no digues res a ningú. Després va anar a veure a un senyor d’armes (Jerusalem) per a que l’ajudés a afrontar la guerra. Jerusalem li va dir que ell l’ajudaria i que no diria res a ningú. Tirant no volia decebre al rei ja que aquest li feia molts honors.

CAPÍTOL LXIV

Jerusalem diu a Tirant que no es preocupi perquè el rei sempre el defensarà. Tirant demana a Jerusalem que sigui el jutge de la seva batalla però aquest no pot, perquè està donant consells a un dels dos bàndols. Així que Jerusalem diu que serà jutge Clarós de Clarença i Tirant accepta. Tirant demana a Jerusalem que porti una carta al cavaller dient-li que esculli el dia, el lloc i les armes amb que es farà la batalla.

CAPÍTOL LXV

El senyor de Vilesermes va triar les armes i la roba. El senyor de Vilesermes i Jerusalem van anar junts a comprar i van afilar les armes. El senyor va deixar que Jerusalem triés una de les dos armes. Aquest va dir com seria el combat i van quedar a l’ermita de Santa Maria Magdalena per a fer el combat. Jerusalem va anar a veure Clarós de Clarença però com que era massa tard, van deixar la batalla per a l’endemà. Tirant es va negar a triar l’arma per a que no l’acusessin de manipular-la. El dia següent a l’hora de missa el combat es va dur a terme al mig del bosc.

CAPÍTOL LXVI

Clarós de Clarença intenta convèncer a Tirant i al senyor de Vilesermes per tal de que la batalla no es fagi i que el combat acabi en un acord. El cavaller volia que Tirant anés a parlar amb ell, però com que els estaven al mateix nivell, aquest s’hi va negar i van acabar parlant al mig del camp de batalla.

CAPÍTOL LXVII

El cavaller intenta convèncer a Tirant però aquest diu que si l’ha retat es per lluitar i no per retirar-se. Comença la batalla i Tirant acaba amb el cavaller donant-li una espasa al pit. Tirant també va quedar molt mal

...