El Bola La Pelicula

El Bola

Treball de Pedagogia

Paula Jabonero

27/10/2014

Inicialment començarem analitzant els agents de socialització que intervenen en aquesta pel•lícula. Els principals que trobem són els companys, el seu amic que arriba nou, les dues famílies i d’una manera que no trobem reflectida en la pel•lícula de forma directa, el barri i l’escola.

El primer grup d’amics amb els que es relaciona el Pablo no tenen cap consciencia de la vida i més que amics són companys de classe. Entre ells no senten l’obligació de protegir-se mútuament i tampoc li donen cap valor a la seva pròpia vida, es podria dir que són un grup de nens inconscients que únicament es preocupen de passar el temps el més ràpid possible.

El company nou que arriba en canvi, és diferent. Aquest nen es conscient de totes les accions que pren i les conseqüències que tenen, li dona un valor molt més important a la vida i a la amistat.

Respecte a les dues famílies, la del protagonista i la del Alfredo, hi ha una gran diferencia. En la casa d’en Pablo contínuament es viu amb una tensió i una angoixa creada pel pare i abans de dir una paraula tothom es la pensa molt. A casa del Alfredo en canvi, hi ha un ambient relaxat i de confiança, tot i això fa que els nens creixen amb una seguretat. Amb la comparació d’aquestes dues famílies podem veure com els nens en un ambient de confiança estan més disposats a explicar les seves preocupacions que no en un lloc on tot el que pugui dir sigui qüestionat.

De manera indirecta podem veure el efecte que te la societat en el grup d’amics, ja que tothom sap que el pare maltracta al seu fill però ningú posa cap solució al problema, i ni es molesten en investigar si això que diuen es veritat. Un clar exemple, es el dels veïns, quan la mare li truca a la porta dona la sensació de que no es la primera vegada que els hi avisa, i tot i així, en cap moment han avisat als serveis socials. Els veïns i els companys de classe prefereixen adoptar una posició de desconeixement, igual que els professors que quan el veuen amb la ferida a la galta o que falta durant més d’una setmana a l’escola fan com si no passes res.

Totes aquestes diferents actituds sobretot les que prefereixen no voler saber, provoquen en el Pablo una sensació de inseguretat i desprotecció, i possiblement ell pensi que aquella situació en la que ell es troba es normal, fins que coneix a l’altre família.

Si analitzem profundament les dues famílies podem veure com la frase de “les aparences enganyen” es certa. La família d’en Pablo dona una imatge de família unida, preocupada pel seu fill, que tot i que han passat per una sèrie de dificultats han aconseguit tirar cap endavant, i inculcant al seu fill uns valors per la vida i una bona educació. En canvi, la família del Alfredo, té una aparença més moderna i els tatuatges i el treball del pare, és una cosa poc habitual en un pare de família, per tant podríem dir que aquests pares donen una visió de despreocupació cap als seus fills i que no estan molt implicats en la educació dels seus fills o els problemes que els hi puguin sorgir.

Com he dit això són aparences i quan comencem a veure la pel•lícula ens adonem de que en realitat la família unida i que comparteixen els seus problemes i les activitats (anar a la muntanya), és la del Alfredo. Aquesta família en els moments de dificultats, com pot ser la mort de l’amic del pare, es troben tots units, parlen del problema i expressen les seves emocions cosa que facilita la comunicació en la relació.

Totes les seves frustracions són expressades en el moment en que succeeix el problema i això evita possibles situacions d’agressivitat posteriors, com és en el cas del pare d’en Pablo.

També podem veure com la família del Alfredo sobretot el seu pare, estan acostumats a ser jutjats per les seves aparences, però tot i així no tenen en compte els prejudicis de la gent i en canvi, la família d’en Pablo que sembla una família més tradicional, és la que està plena de problemes i es guia molt per les pautes marcades en la societat.

El pare d’en Pablo no ha superat la mort del seu fill gran, el qual segons la visió d’en Pablo, que li dona el seu pare, era perfecte. Aquesta incapacitat del pare per superar la mort del seu fill el porta a una situació d’estancament en el passat i no poder avançar en el present. També fa que totes les seves frustracions i incapacitats com possiblement una mica de culpabilitat per no poder evitar la mort del seu fill el provoqui una agressivitat contenida que la expulsi amb el Pablo, ja que en ell veu reflectit una part del seu germà mort.

La mort del germà a casa d’en Pablo és un tema del qual no es parla, cosa que també afecta a la relació i les continues situacions de maltractament i tensió. En canvi, com ja he dit abans la família del Alfredo, què és una família diferent, en el mateix moment que s’assabenten de la mort del seu padrí s’ho comuniquen al nen i parlen del tema amb total normalitat.

Pel que fa al tema socioeducatiu els pares del Alfredo quan s’adonen de que el seu nen ha faltat ha classe li donen com una xerrada però en cap moment li criden o el peguen. En canvi quan en Pablo arriba a casa després d’haver faltat a classe el seu pare li dona una pallissa.

Les formes d’educar de les dues famílies són molt diferents el pare del Alfredo considera que els nens són suficientment conscients de les accions que fan

...