Apunts antropologia econòmica

ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

INTRODUCCIÓ

El mercat no és universal: RECIPROCITAT I TEORIA DEL DO

1870’s ECONOMISTES NEOCLASSICS: antropologia en oposició. Defensen la idea d’estudiar civilitzacions no liberals, amb altres tipus d’institucions econòmiques, igual de vàlides i organitzades de diferents maneres (ex. illes Trobriand on el parentiu s’estableix com a organització econòmica).

ECONOMIA PRIMITIVA: organització de l’economia tribal.

“En las sociedades salvajes no existe con certeza una economía nacional. En vez de ello nos encontramos con un estado socialmente regulado por la costumbre y donde un sistema especial de valores económicos tradicionales gobierna sus actividades y les estimula a esforzarse.” (Malinowski)

CIÈNCIA ECONÒMICA VS. ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

MAUSS: el principi de mercat no ha sigut preponderant, hegemònic, en la immensa majoria de les economies que han existit. En canvi, hi ha un altre principi d’organització econòmica que ha sigut dominant, el DO.

Polanyi: el domini del mercat és fruit d’un ainfelxió històrica que va tenir lloc a pocs països del món en un moment determinat “la gran transformació”.

DEFINICIONS D’ECONOMIA SEGONS DIVERSOS AUTORS

Malinowski: definicions holística, enumeració. Necessitat d’apropar-nos al comportament econòmic tenint en compte el context.

Polanyi: procés institucionalitzat d’interacció entre els éssers humans en un ambient mediat per institucions socials.

Nartozky: limitar l’economia en aquelles relacions en les que intervé algo material. Robins: la ciència econòmica seria la que estudia el comportament humà com una relació entre fins i mitjans escassos que tenen usos alternatius.

Naredo: estableix una separació total entre:

• un món econòmic ideal: persones que arriben a un acord en el mercat que arriba de manera lliure.
• un món econòmic real: desigualtat, diferència del poder, estatus, coneixement diferent.

HISTÒRIA DE LA DISCIPLINA

SEGLE XVII-XVIII (Europa) ADAM SMITH i DAVID RICARDO. Formulació de l’economia política liberal clàssica. Ens situem en el moment àlgid de l’economia capitalista. Inicis de la 1a Revolució Industrial i Colonialisme. Parlen del VALOR relacionat amb el TREBALL i no la necessitat.

SEGLE XIX. MARX. Crítica a l’economia política. La única ciència és la història.

SEGLE XX: Ciència Econòmica Neoclàssica o Margrinalista.

20-30’s: Antropologia Econòmica. Malinowski, Firth, Mauss, Thurmwald.

S’enfronten a la nova ciència predominant (neoclàssica). Parla del valor com a SATISFACCIÓ. Teoria de la utilitat marginal.

Precedents del debat entre formalistes (Firth) i substantivistes (Malinowski).

50-70’s: SUBSTANTIVISTES: POLANYI (incrustació, institucionalització)

FORMALISTES: HERKOWITZ (formes d’integració)

60’s: MARXISTES:

• EUA: Mintzer, Wolf, Roseberry
• FR: Godelier, Meillassoux

[pic 1]

CRÍTICA A L’APROXIMACIÓ DE LA CIÈNCIA ECONÒMICA DOMINANT

EL DISCURS DE LA CIÈNCIA ECONÒMICA: disciplina que concentra el coneixement legítim sobre l’economia. Practicada per experts que acaparen la capacitat d’interpretar els fets econòmics.

DEFINICIÓ DOMINANT D’ECONOMIA: Robins (1962) “Ciència que estudia el comportament humà com una relació entre finalitats i mitjans escassos que tenen usos alternatius”

CRÍTICA DE NAREDO

L’enfocament econòmic ordinari presenta actualment una divisió entre:

• un mon econòmic ideal: contractes i intercanvis suposadament acordats entre iguals
• el món econòmic real: el poder i la desigualtat són ingredients essencials Caràcter ideològic del que es presenta com a discurs científic:
• La riquesa s’aconsegueix revent benefici i no necessàriament produint (adquisició de riquesa vs producció)
• encobriment de relacions de poder i recolzament de l’status quo
• Formalització i pretensió d’universalitat
• Supressió de la responsabilitat moral en el comportament econòmic (bé comú com a suma de comportaments egoïstes)
• Mitologia del creixement econòmic
• Invisibilització dels impactes sobre el medi ambient (extraccions/residus Necessitat de desvetllar els pressupòsits ideològics de la Ciència Econòmica Proposta: posar-la en perspectiva històrica.

HISTÒRIA DE LA TEORIA ECONÒMICA

• Grècia clàssica: Oiko-nomia
• Fins el 1870. Domini de l’economia política (o clàssica). Aplicació de les idees sobre l’administració de la casa a l’administració de la riquesa nacional sota el sistema mercantilista. Objecte: l’estat de comptes d’un Estat-Nació. Tasca: gobernar la distribució de l’excedent entre els estaments socials. Aproximació

institucional-descriptiva, mètode comparatiu i històric. Interès pel valor i els preus (dependents del treball). Models evolucionistes del desenvolupament tecnològic. Alguns autors: A. Smith, D. Ricardo.

• a partir de 1870. Domini de l’economia neoclàssica. Origen: liberalisme/librecanvime reivindiquen llibertats polítiques davan l’absolutisme. Objecte: l’economia com a àmbit aïllat. Tasca: examinar l’assignació de recursos limitats entre necessitats il·limitades. Aproximació formal-teòrica, mètodes matemàtics (pretensió de més cientificisme). Nova teoria del valor i el preu (dependents d’oferta demanda). Utilitat marginal del consum (en comptes del valor d’ús). Societat de mercat basada en interès egoista (inspiració hobbesiana).

Distància teoria-realitat empírica (dificultat per a falsar). Alguns autors: Marshall, Walras.

CIÈNCIA ECONÒMICA ACTUALMENT

• Persisteix l’hegemonia del paradigma neoclàssic
• Naturalització de l’economia de mercat, el creixement il·limitat, l’acumulació, les crisis del capitalisme…
• Presenta l’economia com a àmbit prevalent dins la societat
• Liberalisme: legitimació del capitalisme en nom de la llibertat.
• Hi ha hagut algunes heterodòxies i teories mixtes (institucionaistes, keynesianisme, economia social…) però tot i així difícil sorgiment d’alternatives en caure el “socialisme real” (que per molts no va ser alternativa sinó capitalisme d’estat)
• I autors interessats en societats precapitalistes (Bücher, Veblen, Marx…)
• Desvinculació teoria-pràctica: presentar economia com a àmbit autònom quan en realitat es recolza contínuament la política

CONCLUSIONS

• “La ciència econòmica no és l’economia. La ciència econòmica és el que fan els economistes” (Gregory&Altman)
• No només els economistes s’ocupen de l’economia (ex. geògrafs, sociòlegs, antropòlegs…)
• Poca comunicació entre Ciència Econòmica i Antropologia Econòmica degut a que han estudiat diferents fenòmens empírics (Firth)
• Crítica a la universalitat
• Necessitat de situar l’estudi de l’economia en les seves coordenades històriques, polítiques, socials:

• quines institucions hi intervenen
• quin poder relatiu tenen els agents
• quins valors i representacions hi intervenen

DELIMITACIÓ I SORGIMENT DE L’ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

DEFINICIONS DE L’ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

• Estudi comparat de la varietat de mitjans de visa, de les alternatives viscudes al sistema econòmic capitalista
• Estudi de les institucions i el comportament econòmics realitzat en llocs antropològics i amb un estil etnogràfic (Plattner)
• Manera més inclusiva de pensar en possibilitats econòmiques, tot qüestionant la pretensió d’universalitzar l’ordre econòmic occidental vinculat a la societat industrial (Hann&Hart)
• En conseqüència, l’Antropologia Econòmica transcendeix el que estudia la Ciència Econòmica

TASCA DE L’ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

Prèviament, poc interès perls aspectes econòmics de les “societats primitives” degut a:

• Negació de l’existència d’economia (“mentalitat primitiva” no seria econòmica, inexistència dels diners…)
• Paradigmes culturalistes s’interessen més per aspectes cerimonials que no pas

materials

• Manca de dades tecnològiques, ecològiques, econòmiques a les monografies Poc a poc: reconeixement, creació d’un camp d’estudi propi
• Primer limitat a tecnologia i ecologia
• Més endavant s’estudien també institucions i relacions econòmiques

En un primer moment, estudi de les “economies primitives” (d’acord amb la tasca general de l’Antropologia)

• Construcció d’una base de dades objectivada sobre les “altres economies”
• Implicacions evolucionistes
• Relativisme cultural (davant l’universalisme de la Ciència Econòmica)
• Enfocament comparatiu
• Definició per negació: economies sense mercat, sense moneda, sense divisió del treball, sense màquines…

ENFOCAMENT DE L’ANTROPOLOGIA ECONÒMICA

• Holisme: inclou diferents dominis de la cultura (parentiu, sistema polític, religió, sistema simbòlic…) → Innexistència d’una esfera econòmica separada
• Preocupació per les relacions entre diferents societats i sistemes econòmics: historicitat, diversitat, coexistència/subordinació
• Mètode introductiu (empíric, etnogràfic) (vs. deductivisme dels economistes)
• Interès per la pràctica econòmica però també pel significat que li atorguen els actors, el coneixement, els components culturals…
• Interès pel poder i la desigualtat entre els actors econòmics
• Interès pels efectes del coneixement i el discurs econòmic dominant sobre les condicions de vida: crítica a la performativitat

BREU ESQUEMA HISTÒRIC

• Orígens al s.XIX: Morgan (Ancient Society, influït per l’Economia Política): transferències de propietat, relació entre sistemes de parentiu i herència
• Anys 1920-30: Malinowski i Mauss (“pares de la subdisciplina”): teoria del do
• Anys 40: interès per elements rituals de l’economia i tipus de personalitat
• Anys 50: Herskovits institucionalitza el camp: primer manual, càtedra… Firth s’hi suma
• Anys 50-60: Debat de substantivistes-formalistes
• En paral·lel, nou focus a societats camperoles → superació models idealitzats d’economia tribal
• Anys 70: auge de la subdisciplina: neomarxisme, economia política: contextualització dels sistemes econòmics en el sistema global, elements polítics-històrics a més de mètode comparatiu. Teories de l’expansió del capitalisme (modernització, subdesenvolupament, sistema-món, dependència, articulació entre modes de producció…)
• Nous interessos: reproducció social, feminisme, consum, treball domèstic… Translació de l’objecte d’estudi: economies primitives → economies camperoles → economia de mercat capitalista

EL LLEGAT DEL SUBSTANTIVISME I LA CRÍTICA DEL FORMALISME

SIGNIFICAT FORMAL:

• Economitzar/maximitzar
• Conceptualització universal
• Acció racional
• Teoria de l’elecció
• Elecció dels mitjans en relació amb els fins

• insuficiència de mitjans
• multiplicitat d’usos

• Fins ordenats segons preferència

SIGNIFICAT SUBSTANTIU:

...