El Primer De La Vida

TEXT 82 LA HIPERINFLACIÓ DEL 23 TEXT LITERARI

D’altra banda, la gent que va gastar els diners en compres, siguin cases, quadres, diamants o automòbils, com a mínim tenen les coses que van comprar. I també els qui van demanar diners per comprar coses! Bé, senyors i senyores, com més es van endeutar, com més van demanar préstecs, com més van comprar, més rics són avui! Totes les normes que vam aprendre a escola avui no tenen cap valor. Estar endeutat és una virtut! L’estalvi és una ximpleria. I les persones que van seguir les normes són estafades i traïdes, mentre que els qui les van violar s’enriqueixen. El món està capgirat, i em pregunto si vostès comprenen realment el que això significa. Significa que estem en una revolució, en alguna cosa que és pitjor que tot el que vam viure el 1918. Aleshores, vam veure les masses als carrers, vam veure banderes roges, vam creure que Liebknecht i Rosa Luxemburg i els espartaquistes ens prendrien les propietats... Però avui dia és el mateix Reichbank el que ho ha fet! Oh, sé totes les raons d’això: Versalles i les indemnitzacions, els francesos al Ruhr. Però saber-ne les raons no ens ajuda! Els francesos no són els que imprimeixen tot aquest paper moneda. Ho fem nosaltres. Nosaltres mateixos estem destruint el nostre país.

Excel•lències, no sóc ministre ni sóc banquer, vostès són els ministres, vostès són els banquers, vostès, senyors, que aquesta tarda són en aquesta terrassa, poden fer més que ningú a Alemanya per aturar aquesta bogeria, i jo ho aprofito per implorar-los: aturin-la!

Arthur R. G. SOLMSSEN, Una princesa a Berlín, 1980

Classificació del text

a) Quin tipus de text és?

b) Qui n’és l’autor?

c) En quines dates localitzaries la història del text?

d) Quina és la seva finalitat?

e) Quins personatges o quines institucions reals hi apareixen?

Definició de les idees

a) Quina és la idea o idees principals del text?

b) Quines en són les idees secundàries?

Enquadrament històric

a) En quin moment històric podries situar el text?

b) Què va provocar la situació a què es refereix el text?

c) A quina revolució anterior es refereix?

d) Què va significar aquest període per a la història d’Alemanya?

Comentari

a) Identifica quines són les causes de la hiperinflació que s’esmenten en el text.

b) A quin grup social deu pertànyer el narrador? Quins són els seus interessos?

c) Quins grups socials van ser afavorits i quins perjudicats per aquest fenomen?

d) Treu les conseqüències polítiques de la resposta anterior.

e) Fes una síntesi amb les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

TEXT 83 EL PLA DAWES TEXT HISTÒRIC 9

Baixa la marea? El món europeu per fi es mou cap a l’estabilitat i la pau? Ara que el Pla Dawes s’ha firmat i s’ha fet el préstec a Alemanya, els estadistes europeus poden respirar, finalment, i declarar que els núvols es retiren? La seva resposta seria que sí. Em fixo, per exemple, que l’ambaixador britànic, sir Esmé Howard, en un discurs pronunciat a Nova York el 22 d’octubre de 1924, va dir que encara que el Pla Dawes només fa pocs dies que està en marxa, hi havia «més esperança, més bona voluntat i més solidaritat a Europa de la que hi havia hagut pel cap baix els últims deu anys». En el discurs del premier Baldwin del 10 de novembre de 1924, va parlar d’unes perspectives molt positives pel que feia a com estava funcionant el Pla Dawes i va lloar la participació d’Amèrica en aquest pla, dient que el seu govern no podria «sinó expressar estima i gratitud pel paper protagonista que Amèrica ha representat en les negociacions que van culminar en el protocol de Londres». Per descomptat, en l’elaboració del Pla Dawes cal reconèixer la feina no solament dels capacitats membres americans del Primer Comitè d’Experts, sinó de l’administració a Washington; el president Coolidge i el secretari Hughes han aprofitat cada oportunitat que han tingut per animar i apressar perquè es culmini el pla, i han ofert des del principi un suport sense reserves. D’altra banda, no podem donar el mateix crèdit als membres estrangers de l’anomenat Comitè Dawes. En un comitè de quinze, no hem d’oblidar la feina excepcional dels dotze membres que representaven els països aliats.

Thomas W. LAMONT, El Pla Dawes i la pau europea, 1925

Classificació del text

a) Quina és la naturalesa del text?

b) A quin pla fa referència el text?

c) Quina és l’actitud de l’autor davant d’aquest pla?

Definició de les idees

a) Quina és la idea o idees principals del text?

b) Quines en són les idees secundàries?

c) Quina és la forma d’exposició d’aquestes idees?

Enquadrament històric

a) Què modifica el Pla Dawes?

b) Per què és necessària aquesta modificació?

c) Quins objectius va aconseguir el Pla Dawes?

d) Va culminar el seu desenvolupament? Hi va haver més plans semblants?

Comentari

a) Quins problemes pretén solucionar el Pla Dawes?

b) Qui en són els impulsors?

c) És justificat l’optimisme dels mandataris?

d) Quina creus que és la posició de l’autor davant dels països que necessiten ajuda? Argumenta la resposta.

TEXT 84 FORD EXPLICA LA SEVA POLÍTICA DE PREUS I SALARIS TESTIMONI

El meu principi és abaratir els preus, estendre les operacions i perfeccionar els cotxes. Cal dir que la reducció del preu és a primera línia. Jo no he considerat mai el preu de producció com un element fix. Per tant, començo per reduir els preus per vendre més cotxes. Després et poses a treballar i es tracta d’obtenir un preu de fabricació més baix. [...]

Quan s’estableix un preu de venda bastant baix es forcen tots els serveis de la fàbrica a donar el rendiment més alt possible; la baixada del preu obliga cadascú a buscar els beneficis més insignificants. Aquest repte em fa trobar noves idees en matèria de fabricació i venda [...]. Per sort, els salaris alts contribueixen a la baixada del cost de fabricació: els obrers es tornen cada vegada més laboriosos un cop se’ls allibera de les preocupacions alienes a la seva feina.

La fixació del salari de la jornada de vuit hores a cinc dòlars va ser una de les millors economies que he fet, però apujant-lo a sis dòlars encara en vaig fer una de millor.

Fins on arribarem per aquest camí, ho ignoro. Probablement podria trobar homes que farien per tres dòlars al dia la mena de feina que pago a sis dòlars. [...] Però estimo que necessitaria dos o potser tres d’aquests obrers a baix preu per substituir cada un dels meus obrers ben pagats [...].

Pel que fa als preus de venda, el nostre tractor, per exemple, es venia al primer moment a 756 dòlars; després a 650; més tard a 625; i recentment n’hem disminuït el preu un 37% i el venem a 395 dòlars. Si hem pogut abaixar-ne el preu fins a aquest punt, és perquè hem començat a fabricar tractors en massa.

Henry FORD, La meva vida i la meva obra, 1925

Classificació del text

a) Quina és la naturalesa del text?

b) Què podem dir de l’autor?

c) Situa la data en un moment històric i econòmic.

d) Quina és la finalitat del text?

Definició de les idees

a) Quina és la idea o idees principals del text?

b) Quines en són les idees secundàries?

Enquadrament històric

a) Quins són els antecedents polítics i econòmics del text?

b) Quina política de preus i salaris defensa?

c) Quina relació pot tenir el text amb el tema de la prosperitat general dels Estats Units en els anys vint? Comentari

a) De què s’enorgulleix Ford?

b) Per què defensa la seva política de salaris?

c) I la seva política de preus?

d) Quines conseqüències econòmiques tindran aquestes polítiques?

e) Escriu una síntesi en què redactis breument les conclusions a què hagis arribat amb aquest comentari.

TEXT 85 GROUCHO MARX I LA BOMBOLLA DEL CRAC DEL 29 TESTIMONI

Molt aviat un negoci molt més atractiu que el teatral va atreure la meva atenció i la del país. Era un assumpte de no res anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada cap al 1926. Va ser una sorpresa molt agradable descobrir que jo era un negociant molt astut. O almenys això és el que semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor. No tenia assessor financer. Qui el necessitava? Podies tancar els ulls, fer pressió amb el dit en qualsevol punt de l’immens panell mural i l’acció que acabaves de comprar començava immediatament a pujar. [...] Vaig pujar a un ascensor de l’hotel Copley Plaza, a Boston.

L’ascensorista em va reconèixer i em va dir:

- Fa una estona han pujat dos individus, senyor Marx, sap? Peixos grossos, de veritat. Duien americanes creuades i portaven clavells a les solapes. Parlaven del mercat de valors i, cregui’m, amic, tenien la pinta de saber el que es deien. No s’han adonat que jo els escoltava, però quan manejo l’ascensor sempre tinc les orelles ben dretes. No em passaré pas tota la vida fent pujar i baixar una d’aquestes caixes! El cas és que vaig sentir que un d’aquests paios deia a l’altre: «Posi tots els diners que pugui aconseguir a United Corporation». [...]

Li vaig donar cinc dòlars i vaig córrer cap a l’habitació de Harpo. El vaig informar immediatament d’aquesta mina d’or en potència que havia ensopegat a l’ascensor. Harpo tot just acabava d’esmorzar i encara anava amb batí.

- Al vestíbul d’aquest hotel hi ha les oficines d’un agent de borsa –va dir–. Espera’t que em vesteixi i anem corrents a comprar aquestes accions abans que s’escampi la notícia.

- Harpo –vaig dir–, que ets boig? Si ens esperem fins que t’hagis vestit aquestes accions poden pujar deu punts. De manera que jo amb la roba de carrer i Harpo amb el batí vam córrer cap al vestíbul, vam entrar al despatx de l’agent i en un tres i no res vam comprar accions d’United Corporation per valor de cent seixanta mil dòlars, amb una garantia del vint-i-cinc per cent. Per als pocs afortunats que no es van arruïnar el 1929 i que estiguin familiaritzats amb Wall Street, permeteu-me explicar el que significa aquesta garantia del vint-i-cinc per cent. Per exemple, si compraves vuitanta mil dòlars d’accions, només n’havies de pagar en efectiu vint mil. Era com robar diners. [...]

[...] Aleshores vaig començar a passar-me els matins instal•lat al despatx d’un agent de borsa, contemplant un gran quadre mural ple de signes que no entenia. Si no arribava aviat, ni tan sols hi podia entrar. Moltes de les agències de borsa tenien més públic que la majoria dels teatres de Broadway. [...] De tant en tant algun profeta financer publicava un article de to ombrívol en què advertia al públic que els preus no guardaven cap proporció amb els veritables valors i recordava que tot el que puja ha de baixar. Però gairebé ningú no parava atenció a aquests conservadors ximples i a les seves paraules idiotes de cautela.

Un dia concret, el mercat va començar a vacil•lar. Alguns dels clients més nerviosos van tenir un atac de pànic i van començar a desprendre’s de les accions. [...] El dia de l’enfonsament final, el meu amic, abans assessor financer i un comerciant molt astut, Max Gordon, em va telefonar des de Nova York. [...] Tot el que va dir va ser: «La broma s’ha acabat!». Abans que pogués contestar-li el telèfon s’- havia quedat mut... Es va suïcidar. [...]

Julius Henry Groucho MARX, Groucho i jo, 1959

Classificació del text

a) Quina és la naturalesa del text?

b) Qui n’és l’autor? Quina intenció té?

Definició de les idees

a) Quina és la idea o idees principals del text?

b) Quines en són les idees secundàries?

Enquadrament històric

a) Quin és el context històric? Identifica en el text els fets històrics rellevants.

b) Què feia que les accions pugessin tant? Què va passar amb l’economia real després de l’«enfonsament final»?

Comentari

...