HOMOSEXUALITAT: UN ESTIGMA

HOMOSEXUALITAT: UN ESTIGMA

El perquè de l’estigmatització dels homosexuals

Los seres humanos han adoptado una actitud hostil a lo que está vivo dentro de sí mismos, de lo cual se han alejado. Este enajenamiento no tiene un origen biológico, sino social y económico. No se encuentra en la historia humana antes del desarrollo social patriarcal. (Reich, 1974: 16)

L’obsessió

Per què a la societat occidental del segle XXI, la homosexualitat segueix estant estigmatitzada, tractada com quelcom anormal, anti-natura o, en el pitjor dels casos, com una malaltia? La revolució francesa i la Declaració Universal dels Drets Humans, entre d’altres, ens han fet ciutadans lliures amb plena igualtat de drets, la majoria de la gent de països occidentals respecta la homosexualitat i no hi veu inconvenients, però a la hora de la veritat, continua estan estigmatitzada. La homosexualitat sembla que estigui envoltada d’obsessió en els nostres dies.

A un adolescent qualsevol se li pot fer una muntanya intentar explicar als seus pares o amics la seva orientació sexual i a molts pares i amics els pot ser impossible d’entendre, tot i que puguin acceptar-ho i respectar-ho.

La homosexualitat està acceptada però no integrada a la nostra societat. Moltes persones la consideren acceptable o tolerable. Molts d’altres individus, la majoria conservadors o devots religiosos, perceben la homosexualitat com una aberració, un pecat, una malaltia. Però hi ha malalties que fan alguna cosa més que arruïnar la salut de les persones, afecten a les mateixes arrels de la cultura. La consideració de la homosexualitat com una malaltia està afectant aquestes arrels ja que incideix directament en el sistema de valors occidental.

Aquesta obsessió per la qüestió homosexual ha produït molts estudis d’”experts” i de “científics” que han descobert la panacea. En una investigació de Hogan del 1997, es va descobrir que les lesbianes acostumen a ser normalment filles úniques. Altres estudis confirmen l’absència de diferencies familiars entre homosexuals i heterosexuals (com l’informe Kinsey, 1948). No hi ha dubte que sempre hi haurà alguna cosa nova a dir en torn a aquesta qüestió. Seria absurd tractar de posar ordre a tot el garbuix estrafet de dades i xifres. Si el “científic” continua buscant arguments a favor de presentar la homosexualitat com una “anomalia detectable”, seguirà trobant dades que confirmin aquesta hipòtesi. Les estadístiques sempre acaben dient el que es vol que diguin. Les respostes, les xifres d’aquest científic, doten la imaginació popular, tan abocada a donar per bones les “dades científiques”, d’arguments que aproven les seves creences en torn a la homosexualitat. El problema com sempre, segurament no rau en les respostes, sinó en les preguntes.

La veu dels experts: les causes

Moltes escoles han estudiat la qüestió de la homosexualitat des que es va encunyar la paraula el 1869. Des d’aleshores molts científics de diverses disciplines han intentat comprendre-la millor. Hi ha hagut neurocientífics i fisiòlegs que han examinat la base biològica de les conductes sexuals investigant el funcionament del cervell i del sistema nerviós, l’anatomia sexual i la regulació dels sistemes hormonals en els éssers humans i animals. Els científics de la conducta s’han interessat pel desenvolupament de la identitat sexual, un procés que s’estén durant tota la vida. Els psicòlegs i psiquiatres han explorat els “antecedents” de la sexualitat adulta en nens, i fins i tot en nadons. Els historiadors han examinat els contextos històrics i els fets que han modelat el nostre pensament i les nostres actituds respecte la homosexualitat. Els zoòlegs han examinat la conducta entre animals del mateix sexe com a model aplicable a la homosexualitat humana. Els biòlegs evolucionistes han teoritzat sobre la genètica i fins i tot sobre l’evolució de la homosexualitat. Finalment, aquest també ha estat camp dels antropòlegs que han examinat el context social de la homosexualitat, com aquest context modela i construeix la identitat homosexual.

Segurament sigui per pertinença i identificació amb una disciplina concreta, però lògicament considero vàlida la orientació de la qüestió homosexual que s’ha fet des de l’Antropologia i la Història. De

...