PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS

ÍNDEX

ÍNDEX

1-INTRODUCCIÓ

2-DESCRICPIÓ DE LA PRÀCTICA

3-CONCLUSIÓ

4-REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1-INTRODUCCIÓ

En aquest informe ens disposarem a analitzar una de les variables psicològiques més importants: el temps de reacció.

Començarem definint que és el temps de reacció; es tracta del temps que tarda un estímul en aparèixer fins que es reacciona a ell. Per exemple, si en un experiment li demanem a un subjecte que toqui una diana quan s’encén una llum, el temps de reacció seria el que passa des que s’encén la bombolla fins que s’inicia la resposta i el temps del moviment des de llavors fins que la seva mà contacta amb la diana.(Martínez de Quel, 2014)

D’altra banda, cal dir que cada individu disposa d’una velocitat de reacció diferent, això és el que anomenem diferències individuals(una altra variable psicològica). Per entendre millor aquest concepte posarem un exemple: a una classe d’educació física, el professor demana als alumnes que facin una cursa i no surtin fins que ell faci sonar el xiulet, en aquest cas ens trobarem amb què alguns alumnes reaccionaran abans d’hora a l’estímul que d’altres. Això serà així perquè tothom té una percepció del temps de reacció diferent.

Per mesurar el temps de reacció és interessant anomenar Donders(1998) com la primera persona en utilitzar un instrument per mesurar-lo, el cronoscopi.

Ell va fer un experiment en l’àmbit de la psicologia, utilitzant per primera vegada el temps de reacció com a mesura de la resposta conductual, i va demostrar l’existència de tres tipus de TR, que difereixen en la longitud de latència. Multitud de psicòlegs estan d’acord en què hi ha el TR simple on l’individu està al corrent de l’estímul al qual s’enfrontarà; el de reconeixement on requereixen que el subjecte pressioni el botó quan aparegui un tipus d' estímul i retingui una resposta quan aparegui un altre estímul.; i el d’elecció on els individus han de seleccionar la resposta a partir d’un conjunt de possibles respostes, com per exemple prémer una clau de lletra quan aparegui una carta a la pantalla.( Baayen i Milin, 2010)

És important remarcar que durant tota la pràctica hem de tenir present el paper que hi juga l’anticipació, sobretot referent a l’àmbit esportiu. González Uriel y García Jiménez (2000, p.267) precisen que és important assenyalar que aquest concepte “només es refereix a què el subjecte realitza un càlcul anticipat de la resposta que ha de donar una situació d’incertesa.” Tota la informació prèvia a l'estímul pot ser utilitzada per iniciar la resposta abans que aquest estímul aparegui efectivament, ja que si s'espera a rebre'l, serà massa tard per reaccionar.(Pinillos i González, 2011)

Al següent apartat ens trobarem amb situacions en les quals la nostra velocitat de reacció pot veure’s alterada, ja sigui per uns condicionants o d’altres. A més, també veurem com l’aparició d’agents externs ens dificulta mantenir la concentració, de manera que sortirem amb retard.

2-DESCRIPCIÓ DE LA PRÀCTICA

Durant la sessió s’han dut a terme una sèrie de pràctiques, entre les quals destaquem la simulació del temps de reacció en l’esport, concretament en una cursa atlètica.

Començarem ressaltant la importància que tenen aquí les diferències individuals anomenades anteriorment ja que tothom reaccionarà a velocitats distintes. Un fet que hem demostrat amb la realització d’un exercici en el qual tots els alumnes havien de tancar els ulls i en arribar als seixanta segons obrir-los, mentre el professor amb l’ajuda d’un alumne i un rellotge contaven el temps que tardava cada individu en obrir els ulls. D’aquesta manera hem observat com ha hagut alumnes que s’han anticipat, d’altres han obert els ulls als seixanta exactes i d’altres que fins ben passats els dos minuts no els han oberts.

Així veiem com cada un de nosaltres té una velocitat de reacció diferent, el que anomenem diferències individuals.

En segon lloc ens disposarem a explicar detalladament una altra pràctica realitzada a classe: la simulació del TR en l’esport. Aquesta, té els objectius de conèixer les situacions en què els atletes s’anticipen a l’acció així com també saber com reaccionen en funció dels agents externs.

A la pràctica realitzada a classe un alumne s’ha fet passar per àrbitre havent de donar la senyal d’inici de la cursa mentre el professor simulava ser el corredor.

En aquest cas calia estar atents a la senyal per poder reaccionar ràpidament i, d’aquesta manera, poder guanyar la cursa.

L’interval de temps transcorregut entre la senyal de “preparats” i l’estímul principal se’l anomena “preperíode”. Després d’aquest “preperíode” comença a considerar-se temps de reacció fins que el moviment del subjecte es fa aparent.(Moreno, 1998) A l’exemple que hem citat abans, es consideraria el temps transcorregut des del dispar de sortida fins a l’impuls del propi moviment dels braços.[pic 2]

...