QUE ES UNA Semiologia de la Consciencia
Enviado por bb.hh.cc • 9 de Diciembre de 2017 • Trabajos • 4.050 Palabras (17 Páginas) • 216 Visitas
[pic 1][pic 2][pic 3][pic 4]
ÍNDEX
- Introducció 1
- Com explorar un pacient per saber que està conscient 2
- Consciència d’allò extern 3
- Funció de vigilància 4
- Claredat de la consciència: 5
- Camp de consciència 6
- Consciència del jo 7
- Consciència del jo corporal 8
- Consciència del jo psíquic 8
- En quins quadres clínics trobem la semiologia de la consciència? 9
- Bibliografia i webgrafia 16
- Introducció
La consciència és un concepte que rep diverses definicions, ja que és complex determinar el seu significat. Segons la RAE, la consciència és el coneixement espontani, clar i reflexiu de la realitat i els actes que succeeixen en aquesta, permetent al subjecte sentir-se present en aquesta realitat. És a dir, la consciència és el conjunt d'esdeveniments psíquics com poden ser les percepcions, els records, els sentiments, que tenen lloc de forma simultània en un moment determinat en l'individu, és un estat corporal i mental que permet la interpretació i l'associació dels estímuls externs.
El terme consciència rep altres destacables definicions, com és la següent: “és el coneixement que té un individu de si mateix i de tot allò que el rodeja, l’entorn.” (Myers, 2005).
La semiologia, segons la RAE, es defineix com l'estudi dels signes de les malalties, per tant, podem deduir que la semiologia s'encarrega d'estudiar les diverses alteracions en els processos psicològics i de la conducta. En Psicopatologia, la semiologia s'encarrega de l'anàlisi sistemàtic dels signes i símptomes dels diferents quadres mentals.
Els termes "signes" i "símptomes" provenen del llatí i del grec respectivament, fan referència a les manifestacions observables que es poden detectar durant les exploracions de l'estat mental dels pacients. Així, signes i símptomes aguts constituiran les unitats mentals mínimes d'observació i anàlisi de l'exploració.
El signe es defineix com una manifestació objectiva d’un procés o estat patològic (Mesa Cid, 1999). Un exemple de signe seria una alta temperatura, la taquicàrdia o la inquietud motora.
D’altra banda, el símptoma té un caràcter més subjectiu i fa referència a aquelles manifestacions no observables de forma directa, com poden ser: les al·lucinacions auditives, la tristesa, entre d’altres.
En Psicopatologia, els símptomes són més freqüents que els signes i aquest fet constitueix una font de dificultats per l’exploració de l’estat mental, ja que en la percepció de símptomes influeixen aspectes individuals i culturals difícilment objectivables.
Per últim, trobem el concepte “síndrome”. Aquest concepte és una combinació entre el signe i el símptoma que apareix en determinat quadre psicopatològic, encara que no necessàriament s’ha de donar la correspondència entre un determinat síndrome i un mateix quadre, ja que un determinat conjunt de signes i símptomes es pot donar en quadres diferents.
Conjuntament, aquests conceptes ens suggereixen que la semiologia de la consciència és l’estudi dels símptomes o dels signes que manifesta la consciència en qualsevol dels seus estats, ja que és possible que aquests es vegin alterats.
- Com explorar un pacient per saber que està conscient
Segons Bekinschtein i l'equip d'investigadors francesos Stanislas Dehaene, Benjamin Rohaut, François Tadel, Laurent Cohen i Lionel Naccache, de l'Institut d'Investigacions Mèdiques de França, l'estat cognitiu d'una persona que no es comunica pot determinar analitzant el registre electroencefalogràfic que s'obté fent-li escoltar una sèrie molt particular d'arranjaments de sons.
La impossibilitat de respondre a un estímul pot ser degut a múltiples causes: un traumatisme greu, dany cardíac, els efectes de l'anestèsia... Per aquest motiu és crucial pels metges poder dilucidar si un individu està conscient o inconscient, ja que s'ocupen de pacients que es troben en estat de coma, estat vegetatiu o de mínima consciència. En aquests pacients, l'examen neurològic tradicional no aconsegueix, perquè conserven comportaments que confonen el diagnòstic.
Se sap, per exemple, que una persona pot estar en estat vegetatiu i exhibir una gran quantitat d'automatismes (com mastegar i empassar-se aliments), fins i tot en absència de consciència.
Per al seu estudi, els científics van decidir partir d'una sèrie de treballs de fa gairebé una dècada. Mostraven que si se'ls feia escoltar als pacients una sèrie de tons iguals "esquitxats" per un de diferent, quan s'analitzava el registre electroencefalogràfic que evocaven hi havia marques neurals que indicaven presència d'una resposta cerebral.[pic 5]
Treballant amb individus sans i després, controlant en pacients malalts, els científics van descobrir un patró de so que permet detectar una resposta automàtica i una altra que involucra capacitat d’atenció, i per tant, activitat cognitiva complexa.
- Consciència d’allò extern
Existeixen tres funcions quan parlem que una persona té consciència del que és extern, i hem de comprendre que els factors interns són premisses dels externs. Aquestes funcions són la funció de vigilància, la claredat de la consciència i el camp de consciència. Dins d'aquestes tres funcions s'organitzen i s'estructuren diversos estats de la consciència.
- Funció de vigilància
La hipovigilància és un trastorn de l’estructura de la consciència en el qual es produeix una disminució del nivell d’alerta i atenció. Les àrees sensorials, motores, cognitives i afectives es troben menys actives i debilitades. Dins de la hipovigilància trobem diferents estats de la consciència. Són els següents:
...