Tema 1: EL CERVELL

Tema 1: EL CERVELL

Dividit en neurones  (cèl·lules nervioses cada una amb la seva funció) i cèl·lules glials( donen suport físic i enganxen entre les neurones).

Tipus de neurones:

1. Neurones Sensorials: els receptors reben informació i l’envien al SNC (quan em punxen).
2. Neurones motores: generen una senyal i l’envien a un múscul (quan vull moure la mà).
3. Interneurones: reben senyals d’entre elles.

Tipus de cel. Glials:

1. Microglia: Funció de defensa i suport a les neurones.
2. Astroglies: Funció de suport, alimentació, aïllament dels vasos sanguinis i algunes tenen funció de rebuig.
3. Oligodendròglia: Funció d’aïllment (embolcallen l’axó en varies capes: Beina de Schwann).

En el còrtex hi ha dos fissures: Fisura Central i Fissura Lateral.

Cervell dividit en dos hemisferis seperats per el cos callós. Parts fonamentals del  cervell:

1. Cos neuronal: s’encarrega de la nutrició i la producció d’energia.
2. Axó: únic però es ramifica i arriba lluny.
3. Dendrites: nombroses prolongacions ramificades.
4. Terminacions sinàptiques: extrem de l’axó.

Hi ha dos tipus de matèria: gris i blanca.

Sinàpsis: és el pas d’un neurotransmissor d’una neurona a una altra. Passen a través de l’axó cap als botons fins a l’espai sinàptic i es fa l’intercanvi (hi ha element pre-sinàptic i post-sinàptic)

Neurona pre-sinàptica: neurona d’on prové la descarrega elèctrica per alliberar neurotransmissors.

Botó sinàptic: extrem de l’axó de la neurona pre-sinàptica.

Neurona post-sinàptica: rep l’impuls. Hi ha uns receptors que interpreten els neurotransmissors arribats.

Espai sinàptic: espai entre les dues neurones on es produeix l’intercanvi.

Tipus de neurotransmissors:

1. Acetilcolina: Excita, estimula la memòria i potencia l’atenció.
2. Norepinefrina: Augment/davallada de l’estat d’ànim.
3. Dopamina: Plaer i satisfacció.
4. Serotonina: Eleva l’estat d’ànim i redueix l’ansietat.
5. Glutamat: Excita i relacionat amb la memòria.
6. Gaba: Efecte tranquil·litzador.

Sistema Nerviós: perifèric i central.

PERIFÈRIC: Autònom. Format per nervis i ganglis:

1. Ganglis: agrupacions de cossos neuronals. Depèn d’on es trobin tenen diferents funcions.
2. Nervis: Son conjunt d’axons situats als ganglis, a la medul·la o a l’encèfal i transporten la informació del SNP fins a una àrea concreta.

La informació enviada per el SNP la capta el SNC i actuarà.

El perifèric també dóna resposta a estímuls inconscients. Per això se l’anomena SN autònom.

CENTRAL: Format per la medul·la i l’encèfal:

1. Medul·la: Té dues direccions. Ascendent (canal de circuació sensorial) que transporta la informació dels receptors sensorials fins al cevell; i, Descendent (canal de circulació motora) qe envia una ordre desde el SNC cap a un múscul. Es troba a dins de la columna.
2. L’encèfal: Es troba dins del crani i està format per el tronc encefàlic, cerebel i cervell.

A nivell filogenètic, el cervell està dividit en:

1. Cervell reptilià/ posterior: format per Protuberància, Bulb raquidi i Cerebel
2. Cervell intern/ mitja: format pel mesencèfal i pectum.
3. Cervell anterior: format pel tàlem, hipotàlem, hipòfisi i formació reticular i sistema límbic.

L’escorça cerebral està dividida en lòbul frontal, parietal, temporal i occipital.l

Sistema límbic engloba una sèrie d’arees del còrtex cerebral i alguns nuclis més interns. Una de les àrees més desenvolupades és l’olfacte. El sistema límbic esta format per:

1. Còrtex d’associació límbica: atenció, motivació, memòria i ser conscients del nostre estat d’ànim.
2. Septum: plaer i benestar.
3. Hipocamp: memòria a curt termini.
4. Amígdala: control de les emocions de la por i l’agressivitat.
5. Sistema hormonal: les hormones són petites molècules missatgeres i viatgen per la sang des de l’organ generador fins a l’òrgan que executa la seva funció.

TEMA 2: Sensació i percepció

Sensació: és el procés de rebre informació de manera inconscient a partir de receptors interns o externs.

Percepció: és el procés de interpretació de la informació de manera conscient un cop aquesta ja ha sigut rebuda (sensació).

Procés sensorial:

1. Fase de detecció: rebem estímuls ambientals interiors i exteriors i a partir de l’atenció, el subjecte captarà l’estímul.
2. Fase de transducció: Transformació de l’energia rebuda a energia electroquímica que és l’energia que el nostre SNC pot llegir.
3. Fase de descodificació: Les neurones llegeixen la informació i l’envien a la zona del cervell on s’ha d’interpretar l’estímul.

Procés perceptiu:

1. Interpretació
2. Reconeixement de l’estímul
3. Identificació de l’estímul
4. Reconeixement de les característiques d’un estímul

Tipus d’estímuls:

1. Distal: Energia diferent ala electroquímica i prové del exterior (sentits). Autònom.
2. Aproximal: Estímul projectat als receptors sensorials. És amb energia electroquímica ja que el cos l’ha transformat per tal de ser llegit per el SNC.

En el procés sensoperceptiu apareixen diferents factors:

1. Factors externs:

1. Intensitat de l’estímul
2. Repetició
3. Mida de l’estímul
4. Novetat de l’estímul

1. Factors interns:

1. Atenció
2. Motivació
3. Interessos/Cultura

Funcions de la percepció:

1. Permet el moviment: calcular distàncies( estímul de la vista).
2. Coneixement espai/temps i objectes/esdeveniments.
3. Mantenir el nivell d’activació
4. Indicadors sobre el dolor
5. Activació del plaer.

Psicofísica: és l’estudi de relacions entre un estímul físic i la reacció sensorial del subjecte.

Psicofisiologia: és la que avalua la sensibilitat corporal davant de certs estímuls i alora com quan varia l’estímul canvia la percepció.

Conceptes:

1. Estímul: Energia la qual rebem i podem donar-hi resposta.
2. Llindar: Quantitat d’energia necessària per que els subjectes siguin estimulats.
3. Llindar absolut inferior: Energia mínima necessària per captar l’estímul.
4. Llindar diferencial (DMP): Canvi d’energia mínim per poder notar diferència de sensació respecte l’estímul anterior.
5. Llindar absolut: Energia mínima per ser conscients de l’estímul
6. Llindar absolut superior: Màxima energia a qual no pot haver-hi cap increment que faci notar diferència de sensació.

Variables dels llindars:

1. Les persones: hi ha qui diferencia els estímuls i qui no.
2. Adaptació sensorial: no tothom té el mateix Llindar absolut inferior.
3. Estimulació intensa: com més estimulació menys sensibilitat al canvi. I al revés.
4. Resposta ja apresa: si ja hem viscut aquell estímul no cal captar-lo al 100% per donar una resposta.
5. Defensa perceptiva: eliminació dels estímuls desagradables.
6. Resposta subliminal: es dona una resposta per sota dels llindars absoluts (pressa de consciència)

3 mètodes de la psicofísica:

1. Llei de Weber: defineix els canvis sensorials al canviar la intensitat de l’estímul. Es basa en el DMP): hi ha una proporció constant d’intensitat per tal que la diferencia sigui perceptible. Però no serveix quan son estímuls molts forts o molt febles i no en les 24h.

1. Llei de Fechner: relaciona la intensitat de l’estímul amb la intensitat de la reacció psicològica del subjecte. Tres teories:

1. Mètode dels límits: determina el llindar absolut i el subjecte a dir on està quan només se li dóna un sol estímul que va ascendint o descendint.
2. Mètode de l’error promig: determina el DMP i se li dóna dos estímuls al subjecte (un d’estable i un canviant) i s’ha de determinar el llindar diferencial.
3. Mètode dels estímuls constants: determina els dos llindars alhora. Controla la seqüenciació amb ordres diferents per cada subjecte amb estímuls alts, mitjans i baixos.

1. Llei d’Stevens: considera que les altres dues lleis s’equivocaven. No vol estudiar si arriben estímuls sinó com arriben aquests estímuls.

Sistemes sensorials: receptors sensorials.

Depenent del lloc:

1. Exteroceptors: es troba a tots els sentits del cos (presa de contacte amb el món exterior).
2. Propioceptors: receptors regulats per el sistema vestibular (oïda interna). S’encarrega del moviment i l’equilibri.
3. Interoceptors: es troben a les vísceres i informen de la situació interna del cos (sobretot, sensacions negatives com el dolor).
4. Dermoceptors: receptors de la pell que et donen informació sobre temperatura, pressió, textures, etc.
5. Nocioceptors: situats a qualsevol lloc indiquen si una cosa va malament en l’organisme.

Depenent de l’energia que detecten:

1. Quimioreceptors: detecten substàncies químiques (gust i olfacte).
2. Mecanoreceptors: detecten l’energia mecànica (tacte).
3. Fotoreceptors: detecten l’energia radiant (vista)
4. Termoreceptors: detecten l’energia calòrica (tacte)

Tema 3: Els Sentits

VISTA

L’ull, el nucli genicular lateral (situat al tàlem i rep la info de la retina a partir dels axons de les cèl·lules ganglionars), còrtex estriat i còrtex extraestriat (es troben las lòbuls).

Els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina es troben a la part interna del ull (creuament cap a l’altre hemisferi) i a la part externa (es queden al mateix hemisferi). Això s’anomena Quiasme òptic.

...