Economia De L'empresa. Selectivitat 2012. Bloc 1

1. La informació econòmica i financera en l’empresa

1.1. La comptabilitat: concepte i objectius

Concepte: És la ciència econòmica que estudia el patrimoni empresarial, tant de manera estàtica com dinàmica. Estudia el patrimoni en un moment determinat i les variacions que s’hi produeixen.

Objectiu: Proporcionar informació econòmica a diferents nivells de l’empresa: a l’empresari, a la H.P., als accionistes o propietaris, i al comitè d’empresa (representant dels treballadors).

1.2. El patrimoni empresarial: concepte, masses patrimonials d’actiu i de passiu: (i Net)

Concepte: És el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.

Masses patrimonials d’actiu i de passiu:

- ACTIU:

Actiu no corrent: elements del patrimoni vinculats a l’empresa durant més d’un exercici econòmic.

• Immobilitzat intangible o immaterial: béns que l’empresa necessita per produir.

• Immobilitzat material: actius tangibles i corporis, propietat de l’empresa.

• Amortitzacions acumulades d’immobilitzat: perdida de valor dels actius.

• Inversions financeres a ll/t: inversió en actius financers a ll/t o en participacions de capital que té l’empresa.

• Inversions immobiliàries: inversions en béns immobles que no intervinguin en l’activitat de l’empresa.

Actiu corrent: elements que es renoven diverses vegades en un mateix exercici econòmic.

• Existències: materials que s’utilitzen en l’elaboració d’un producte o per les mercaderies ja elaborades.

• Realitzable: crèdits i drets de cobrament de l’empresa.

• Disponible: elements líquida de l’empresa i que presenten una disponibilitat immediata.

- PATRIMONI NET I PASSIU:

Patrimoni net: Recursos de l’empresa que es destinen a l’autofinançament i aquells que són aliens però que no cal tornar-los.

• No exigible

Passiu no corrent: elements del patrimoni que impliquen una obligació a ll/t per a l’empresa.

• Exigible a llarg termini

Passiu corrent: obligacions a c/t.

• Exigible a curt termini

1.3. La partida doble i la normativa comptable.

El mètode de partida doble coinsisteix a anotar simultàniament en dos comptes, com a mínim, la variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable.

En tot fet comptable sempre hi ha una anotació o més de Deure i una anotació o més d’haver. La suma de les quantitats anotades en el deure és igual a la suma de les quantitats anotades en l’haver.

De vegades la identificació del fet comptable i la seva valoració poden presentar components subjectius. Això fa indispensable la regulació legal tant de criteris de comptabilització com de difusió de documents comptables, i la promulgació de normes que en garanteixen la fiabilitat.

La normativa comptable indica a les empreses com portar la seva comptabilitat. D’aquesta normativa forma part el Codi de Comerç, el PGC (Pla General Comptable), i les lleis i regulacions del ICAC que puguin afectar a l'empresa.

El Pla General Comptable estableix quin és el marc tècnic bàsic de la normalització comptable. S’estructura en cinc parts:

Obligatòries:

1. Marc conceptual: Conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i s’erigeix en l’instrument que dóna unitat i concordança al conjunt normatiu:

o Prioritat quant a l’objectiu de la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera.

o Prioritat del fons respecte a la forma de les operacions.

Per tant, en el marc conceptual del NPGC trobarem els principis i les regles generals que ens han de permetre confeccionar i interpretar la informació comptable.

Hi trobem set parts:

- Comptes anuals de les pimes: comprenen el balanç, el compte de pèrdues i guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i la memòria, tots els docuemnts que dormen una unitat. Aquests han de ser compresibles i útils, i han de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’exercici.

- Requisits de la informació que cal incloure en els comptes anuals: La informació ha de ser rellevant, siable, íntegra i clara, i s’ha de poder comprar amb diferents períodes i entree empreses del seu sector.

- Principis comptables:

o Empresa en funcionament. Quan neix l’empresa, la vida que té és il•limitada.

o Data del fet o meritació. En el fet que es fa una acció, s’ha d’imputar.

o Uniformitat. Quan s’aplica un criteri, s’ha de mantenir durant 4 o 5 anys i s’ha de comunicar a l’administració qun es canviï.

o Prudència. Quan es preveu una pèrdua negativa, s’ha de comptabilitzar; però quan es preveu un benefici, no es pot comptabilitzar.

o No compensació, és a dir, que tot ha de quedar regustrat al seu lloc sense fer trampa.

o Importància relativa. En comptabilitat, quan es comet la mínima errada, sinò falla tot.

- Elements dels comptes anuals: són els que formen part del balanç (actius, passius i patrimoni net) i del compte de pèdues i guanys (despeses i ingressos).

- Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals: són els que hem aplicat a l’hora de fer els assentaments comptables.

- Criteris de valoració: a tots els comptes anuals se’ls assigna un valor monetari.

- Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats:

o El Codi de comerç

o El PGC per a pimes

o El PGC i les seves adaptacions sectorials

o Les normes que estableixi l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes

2. Normes de registre i valoració: Les conté la segona part del PGC.

3. Comptes anuals: recullen les normes d’elaboració dels comptes anuals i els models dels comptes anuals de les PIMES.

Voluntàries:

4. Quadre de Comptes: Conté els grups, els subgrups, els comptes i els subcomptes degudament codificats.

5. Definicions i relacions comptables: integren els grups, subgrups i comptes que són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels comptes.

1.4. El cicle comptable. Concepte i fases

Concepte: Conjunt d'operacions realitzades per una empresa durant un exercici econòmic.

Fases:

- Es parteix d'un balanç de situació inicial que ens informarà dels bens i drets (Actiu), que posseeix l'empresa i de com els ha finançat (Net i Passiu).

- Assentament d'obertura en el llibre diari: Consisteix a escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de passiu i patrimoni net en l’haver.

- Durant l’exerici, l’empresa segueix el mètoda de la partida doble, en el qual ordena en el llibre diari en forma d’assentaments i passa aquest assentaments al llibre major, simultàniament, augmentant la part deutora o creditora dels comptes que es modifiquen.

- Quan s’acaba l’exercici, es fa un balanç de comprovació o balanç de sumes i saldos per comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments s’hagin passat correctament. Amb aquest s’obté la situació comptable dels diferents elements patrimonials.

- També es fa un inventari, anomenat inventari de final d’exercici, fent el recompte de tots els elements que formen el patrimoni empresarial, que ens indica la situació real de l’empresa. La situació comptable i la situació real han de coincidir. Per assegurar-ho, es fan uns assentaments correctors o unes regularitzacions:

o Correcció del compte de mercaderies

o Correcció del valor real de l’immobilitzat

- Despres, es fa l’últim balanç de comprobació final.

- Ara es fa el resultat de l’exercici fent dos assentaments amb els comptes de Resultat de l’exercici, Despeses i Ingressos.

- Si hi ha hagut beneficis, finalment, s’ha de fer un altre assentament per comptabilitzar l’impost del benefici.

- Finalment, hem de fer el balanç de situació final i el tancament de comptes.

1.5. Concepte i objectius de l’anàlisi d’estats financers. Confecció dels comptes anuals

Concepte: És l’estudi del balanç de situación, del compte de pèrdues i guanys io altres documents comptables complementaris. És l’anàlisi de la informació economicofinancera per conèixer diversos aspectes de la situació de l’empresa en l’àmbit patrimonial, financer o econòmic.

Objectius: Aconsseguir informació que tingui utilitat per a diferents agents econòmics relacionats amb l’empresa, que són: els propietaris de l’empresa, el gerent, la gent de la borsa, els bancs i la Hisenda Pública.

Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.

1.5.1. Classificació del Balanç de Situació en masses patrimonials:

ACTIU NO CORRENT o INVERSIONS A LLARG TERMINI o IMMOBILITZAT: Elements que possibiliten l’activitat productiva. Són bens adquirits amb caràcter de permanència.

- IMMOBILITZAT INTANGIBLE: Bens immaterials.

• Despeses de R&D: Despeses plurianuals en recerca i desenvolupament.

• Propietat industrial : Import satisfet per la propietat o pel dret de patents.

• Fons de comerç: Conjunt de bens inmaterials com la clientela

...