El Cafè De La Marina. Vocabulari

GLOSSARI I EXPRESSIONS DEL CAFÈ DE LA MARINA

PARAULES I EXPRESSIONS COL•LOQUIALS

En el llibre hi ha moltes expressions col•loquials que s’entenen en un context narratiu en què els protagonistes són mariners. Entre parèntesis en teniu el significat.

Acte I

• Callaràs? Quin gòbit? (Expressió metafòrica que qualifica la Rufina de xerraire i insuportable. L’autor al•ludeix a la gran boca d’aquest peix de cos cilíndric i cap rodó.)

• Doncs au, amolla (Vés.)

• Les nits primes de lluna. (Nits fosques.)

• Quin esguerrat que parla (Quin un que parla.)

• Tu també saps cantar aquesta música? / Te l’ha ensenyada algú de casa teva. (En saps d’aquest tema.)

• Poc que em creia que això et ‘nés a reprendre. (Et ferís.)

• Per’xò s’ha dit que s’ha de fer beguda, / i se’n farà, que el rom és dels que pesquen (L’autor juga amb el doble sentit de la paraula “rom”. El peix de cos quasi circular i amb ulls al cantó esquerre, i la beguda o aiguardent d’origen antillà.)

• El grop també s’atura. (La mala sort també s’acaba.)

• Qui ho ha dut, pare? / La vaca dels rosencs, tot peix de sopa.

(Vaca: embarcació de pesca equipada amb bou-vaca, un art d’arrossegament...)

(Rosencs: habitants de la vila de Roses.)

• Però tu ets un franquet. (Esmunyedissa, bellugadissa)

• Aquest verat té el bull a la misèria. (És una expressió que podem considerar com un sinònim de “faltar-li un bull”: ésser ximple. El verat, un peix blau, és un mot que té, aquí, un sentit metafòric, perquè es refereix a Monsieur Bernat.)

Acte II

• I si em topen a mi coent de llengua, / els cantaré el mateix, perquè no es pensin. (Amb ganes de parlar clar i sense embuts.)

• Mussiú Bernat se’n du la Caterina / cap a Banyuls, que és un país de banyes.

(Joc de paraules amb els mots “Banyuls” i “banyes”.)

• Orsa i deixeu estar. (L’orsa és un peça metàl•lica o de fusta que es col•loca al fons de l’embarcació i que en millora l’estabilitat. En sentit figurat orsa i deixeu estar significa “canvieu de tema”.)

• Tenia aquella boca de gatvaire. (El gatvaire

...