Cafe De La Marina

Triangle amoròs

A més, l’autor esbossa un triangle amorós i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas de monsieur Bernat i el de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi. Aquest, és un noi esquerp, de vegades brutal, amic del joc i de la beguda per causa d’una vida sense objectiu, però capaç d’estimar de veritat.

El triangle amorós, col.loca en el nucli mateix de l’acció dramàtica personatges que procedeixen dels tres cercles esmentats al principi: Caterina, del primer. Claudi, del segon i Monsieur Bernat del tercer. Per tant, aquest triangle és una síntesi perfecta de l’obra. Caterina i Claudi hi representen el món del poble mariner en tota la seva força: ella, la realitat estricta del cafè; ell, la vida dels pescadors, d’aquests homes que porten al cafè les circumstàncies i les conseqüències del treball diari al mar, i hi esmicolen l’existència pròpia i, de vegades, la dels altres. Monsieur Bernat hi encarna l’element aliè al poble. És l’individu que, vingut d’un altre indret, té diners i pot aportar una estabilitat material. Libori, que prioritza la situació econòmica a la sentimental, hi veu l’oportunitat de poder treure la seva filla de la situació sense futur que li espera al poble. Vol que que s’hi casi i així li demana. Caterina sembla que es plega als desitjos del pare, malgrat que no sent cap mena d’atracció ni afecte pel banyulenc.

CATERINA

Filla gran de Libori. Ha tingut uns amors amb un individu que, al deixar-la embarassada, fuig cap a França. Va a Cotlliure a avortar. Després d’aquests fets, queda “marcada” per a la resta de la seva vida, ja que en un poble petit tot se sap i ningú la voldrà per muller. Té un caràcter ferm, però, i portarà amb dignitat la seva situació.

CLAUDI

Pescador jove i atractiu que, davant la manca de perspectives al poble, vol marxar a Amèrica. Beu molt i quan està sota els efectes de l’alcohol es torna violent i agressiu. Se sent atret per Caterina, però no ho ha manifestat mai.

LIBORI

Pare de Caterina i Rosa. És l’amo del Cafè de la Marina. Quan Rosa queda embarassada, l’obliga a avortar per intentar salvar la reputació de la filla i la família. Veu en Monsieur Bernat, la possibilitat que Caterina pugui redreçar la seva vida. Prioritza l’aspecte material al sentimental.

MONSIEUR BERNAT

Comerciant de Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord). Vidu. Ben situat econòmicament, però ja de certa edat i físicament gras i poc atractiu. Veu en Caterina la possibilitat de refer la seva vida sentimental, però ignora “el seu passat”.

EL RUFÍ I LA RUFINA

En aquests dos personatges que pertanyen al món mariner, s’hi combinen els aspectes propis del duo còmic, construït sobre la tradició del marit calçasses i la muller que porta els pantalons i que representa la veu del mal en l’àmbit de la vila. Rufina, murmuradora i hipòcrita, és la llengua més

...