El Cap De La Montserrat/ Arte

El cap de la Montserrat:

És una obra feta per Juli González, escultor català format a l’escola de belles arts de Barcelona, resident a Paris. Es tracta d’una obra titulada “ El cap de la Montserrat cridant”, és una escultura metàl•lica en coure amb unes dimensions exactes de 31,5cm(d’altura) x 19,8cm(d’amplada) x 29,3 cm( de profunditat).

Va ser creada entre el 1941-1942, a la localitat d’Arcueil, a la regió de l’ille de France, un poble on tenia la seva residència, mai va ser exposada permanentment a cap museu, sinó que va ser una obra itinerant fins a ser donada per la seva filla Roberta González al 1972 al Museu d’art Modern de Barcelona, fins a ser exposada al mateix museu al 1973, actualment i des de l’any 2004 amb el tancament del Museu d’Art Modern l’obra es pot trobar al MNAC.

És part d’una obra inacabada que va començar a pensar ja entre 1939 i 1940 per actualitzar la seva ja coneguda “Montserrat” exposada al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de Paris al 1937. D’aquesta nova versió noves va arribar a fer el cap i els braços. En aquest cap podem observar clarament la seva intenció d’expressivitat, inspirant-se en el “Guernika” de Picasso per arribar a una sensació total d’expressió, i fins i tot es troba certa similitud entre aquesta obra de Juli i “El crit” d’Edward Munch. El cap apareix inclinat cap a enrere com mirant a l’infinit, efecte al que ajuda el mocador típic dels anys 30 en els camperols envoltant-l’hi el cap i caient cap a enrere, també es pot observar la boca oberta com si estigues cridant. El material, coure s’implica voluntàriament per l’artista, un expert forjador que va inculcar les seves tècniques a artistes com Picasso, i a generacions futures com a Eduardo Chillida entre d’altres en aquesta obra ja que estimula aquesta sensació i la fa més visual, donant així una visió encara més pessimista. Tot i això presenta una aparent poca varietat temàtica que podria difondre aquesta escultura formalment, al contrari, però, simbòlicament té una gran càrrega, ja aquesta mirada a l’infinit i la boca oberta simbolitzen la desesperació i el sofriment d’un poble espanyol durant la guerra civil i posa de manifest la indignació d’aquest davant les penúries i dolor provocat per aquest enfrontament fratricida entre el poble.

Actualment aquesta obra es pot trobar exposada en el mateix estat que quan es va crear al Museu Nacional d’Art de Catalunya en un espai dedicat personalment a la seva pròpia obra. Podem situar aquesta obra en el context de plenament la 2ª Guerra Mundial, però representa el moment de la Guerra Civil Espanyola, la qual va viure des de l’exterior a la seva casa de Paris, però tot i així estava conscienciat sobre el que passava i sofria pel poble català en especial per la seva procedència.

Al ser una

...