El cafè de la Marina dins el teatre de Sagarra

El cafè de la Marina

El cafè de la Marina dins el teatre de Sagarra

⦁ La paradoxa del comediant

⦁ El regne de fantasia

El cafè de la Marina també és teatre verificat. En vers blanc, sense rima, per tal d'aproximar-se al llenguatge corrent de l'ambient que s'hi retrata, lallengua dels pescadors empordanesos

El poema dramàtic, gènere al qual s'adescriu El cafè de la Marina, suposa l'aportació de Sagarra al cabal universal d'un teatre poètic molt en voga a l'època.

Objectiu: Ambients tradicionals idealitzats; fons d'un conflicte sentimental aliè a qualsevol problematica social; renúncia al psicologisme, amb siluetes estereotipades; sovint, comportaments violents i pasions desfermades; vers encès i sonor.

⦁ L'altra cara de la lluna el teatre en prosa

Aspectes estructurals

⦁ A la taverna el mar

El cafè de la Marina tanca l'acció dramàtica en un interior. Cafè de la Marina autèntic, nom d'un local històric del Port de la Selva.

Si la intenció, sobretot, era registrar unes formes de vida típiques de la costa catalana, una taverna és una elecció coherent: conforma un microcosmos on bull una part representativa de la fauna humana de l'hàbitat litoral, ja que s'hi creuen tipus diversos: la clientela, pescadors joves i vells, que reguen amb rom les hores mortes, tot jugant-se quatre duros a les cartes; les poncelles del poble, que causen i no callen; l'amo de la casa, amb dues noies, la gran, que fa goig però es floreix de desamor entre les taules, i la petita, esperant per casar-se; les dones i les mares, es esbandeixen fills i homes de la barra; el proveïdor rossellonès, de visita comerciañ, artistes camí de Portbou... En resum: un centre neuràlgic dde la vida costanera, d'on la trama no fuig.

L'establiment de Libori, en tant, que espai únic, cohesiona el poema dramàtic. Prenent-lo com a epicentre. Classifica els personatges en tres categories: els que regenten el local ( el cafeter i les dues filles, Caterina i Rosa) els que el freqüenten (la parròquia: gent de mar) i els passavolants (mussiú Bernat, l'Artista i el Valent),L'acotació inicial dibuixa el Cafè sumàriament.

Tipicitat, de l'aire casolà. La voluntad de registrar unes formes de vida i un clima nostrats. El negoci està situat en <Un poble de la costa empordanesa, vora el Cap de Creus> El Port de la Selva com el correlat geogràfic de la ficció. Claudi pretén viatjar a les Amèriques i venir ric. Somia, per tant, de ser <Indiano> o <americano>. Libori es queixa a Claudi que el Cafè rajava més <quan la guerra>. Si refereix al desastre colonial de 1898, en trem al segle xx. El poema dramàtic s'allarga stze dies, en total.

⦁ Els tres mosqueters

El leitmotiv clàssic de les trames

...