EL CAFE DE LA MARINA

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT

El tema

Quin és el tema principal d'El Cafè de la Marina ? Raona la resposta detingudament.

El tema principal de l’obra és la redempció mitjançant l’amor. Caterina ha estat víctima de l’engany d’un seductor i el pare la convenç perquè avorti.En el context en què es desenvolupa l’obra aquests fets la deshonoren i la marquen. L’amor de Claudi la salvarà. Des d’aquest punt de vista l’obra segueix les pautes de la tradició melodramàtica.

Quins temes secundaris hi veus ? Assenyala'ls i comenta'ls.

L’autor sembla que aposta per una visió reconciliadora quan converteix en tema un conflicte de valors. D'altra banda el fet que Claudi renunciï a anar-se'n i es quedi per afrontar la realitat que coneix millor, evidencia la necessitat de fer front a les situacions des del compromís amb el lloc d’on s’és en comptes de fugir que pot semblar una opció egoista.

A continuació reproduim un fragmen d'un article de Sagarra publicat a la Publicitat el 1923. Llegeix-lo i indica les relacions que pots establir entre aquest text i el Cafè de la Marina.

En aquest text es fa evident la fascinació de Sagarra pel paisatge mariner de l’Alt Empordà i la seva gent. El Cafè de la Marina transmet perfectament aquesta atracció per un món que l’autor veu com a més primari i per això més autèntic. D’acord amb la seva concepció del teatre aquest món depassa el pur naturalisme per idealitzar-lo a partir d’un costumisme basat sobretot en el treball del llenguatgeque recrea la parla dels mariners. La figura de Luard que també apareix en un poema, és una bona mostra de com el poeta és capaç d’elevar a prototip un personatge que respon a una figura real.

GÈNERE TEATRAL , AMBIENTACIÓ I PERSONATGES

Selecciona un fragment d'El Cafè de la Marina en que destaqui clarament el sentimentalisme , de manera que s'aproximi al melodrama

L’escena XIII del tercer acte és la més clarament sentimental. En especial la darrera intervenció de Claudi, que recorda Guimerà:

Claudi: tu t’haguessis

casat amb el qui fos, amb aquell brètol,

o el marxant de Banyuls, saps, Caterina?,

jo et juro que no anava a les Amèriques.

En pots estar segura que et seguia

i t’olorava el cau, i les finestres,

i al que et tingués al llit, fos el més home

o el més valent, et juro, Caterina,

que amb aquest tall jo li guindava el ventre,

i te m’enduia amb mi ben arrapada,

ben arrapada contra el pit…

Quantes escenes te cada acte i com es produeix el pas d'una a l'altra ?

L’acte primer té 18 escenes, l’acte segon, 16 i l’acte tercer, 17. Els canvis d’escena estan causats per els canvis de situació dramàtica que es produeixen amb l’entrada i sortida dels personatges.

Que fil important de la trama no s'escenifica i solament s'explica a través de les paraules dels personatges ?

La història de la seducció de Caterina i de la seva anada a Cotlliure per avortar.

Per què l'autor va decidir que els tres actes de la peça es desenvolupesin en un espai únic ?

El fet de mantenir la unitat d’espai li permet concentrar l’acció perquè en tractar-se d’un lloc públic hi pot fer sortir tots els personatges de manera versemblant. Aquest espai és, a més, l’àmbit d’enraonies i maledicències com les de Rufina. Justament l’evolució de la trama està marcada pel que es diu sobre la noia del Cafè de la Marina. El fet que l’espai sigui una taverna propicia el component melodramàtic de la noia «perduda».

En que es diferencien les acotacions inicials de cada acte i la majoria de les interiors ?

Les acotacions de principi d’acte descriuen l’espai en què transcorre l’acció, l’espai escènic, mentre que les acotacions interiors marquen les accions dels personatges: entrades, sortides,desplaçaments, què fan, a qui s’adrecen quan parlen, el to en què s’expressen, etc.

En el Cafè de la Marina hi ha alguns moviments d'....Indentifica'ls digues qui els protagonitza i per què.

En l’escena V del primer acte, les baralles entre Rufí i Rufina tenen la funció humorística de presentar el tòpic del marit calçasses.

També en l’acte primer, escena XI en què Luard es riu de Tià à perquè llegeix el diari. La finalitat és mostrar el caràcter del vell Luard i la sensibilitat que el distingeix dels altres pescadors (com es confirma en l’escena VII de l’acte tercer en què parla amb Caterina )

En l’escena III de l’acte segon, després del casament de Rafel i Rosa , es fan bromes referides a la nit de nuvis i al matrimoni. Tot plegat contrasta amb la realitat de Caterina , abandonada perl’amant i sola davant les maledicències.

Observa i anota les diferències de tensió dramática que hi ha entre l'última escena de cada acte.

En l’inici de l’acte primer, Sagarra ens presenta una escena coral que té la funció de mostrar el món dels mariners i apunta ja elements de la trama, amb les referències al fill de Salvadora , Claudi , i la reflexió sobre la importància del cafè per als homes del poble. En l’escena final d’aquest acte trobem Caterina i el seu pare; la noia plora pels elogis que el pare fa de la seva germana Rosa i que no li pot fer a ella.

En l’acte segon també hi ha un inici coral, festiu, amb el casament de Rosa i l’inici de la trama del possible casament de M. Bernat i Caterina . Acaba amb una escena en què Caterina i Claudi parlen del futur que els espera a cadascun d’ells. Al final, Caterina, altra vegada sola, sent cantar una cançó que, indirectament, pot recordar l’home que la va seduir i que fugí

...