El tipus de thrillers

HISTÒRIA

El thriller, com molts altres, és un gènere tant literari, com cinematogràfic o televisiu i, més recentment, també habitual en videojocs.

El terme prové de l’anglès “thrill”, que significa excitació, emoció. I és que aquest és el principal objectiu d’aquest gènere, crear una certa excitació en l’espectador, provocant-li tensió mitjançant elements com el misteri, la sorpresa, l’ansietat o els girs inesperats, entre altres recursos.

Té el seu origen en el cinema policíac, un gènere que neix als anys ‘20 com a contrapunt al Western. Aquest era la imatge diürna de la societat nord-americana al camp, mentre que el cinema policíac mostra la imatge nocturna a la ciutat. Dins d’aquest gènere, podríem diferenciar entre dues tipologies, malgrat que les fronteres són molt difuses:

 Gàngsters i policies

 Thriller o cinema negre

Amb l’objectiu de reflectir la realitat de la societat nord-americana, als anys ’20 apareix el cine policíac mut, que mostrava les vides dels gàngsters i bandes armades de delinqüents de ciutats com Chicago o Nova York. Les històries passen als carrers de la ciutat, de nit, i parlen dels grups organitzats que apareixen arran de decisions polítiques com la Llei Seca. Així doncs, són freqüents les pel·lícules biogràfiques, que faran que determinats gàngsters esdevinguin mites de la societat nord-americana, com per exemple Al Capone.

Als anys ’30, l’aparició del so beneficia aquest gènere i el converteix en un dels més populars, ja que poder sentir soroll de les armes, els trets, els cops, els cotxes, ... el fa molt més atractiu. Els protagonistes són els gàngsters, a qui l’espectador admira i segueix. Les pel·lícules són fotografies del que està passant, sense suavitzar la realitat. Un realisme, però, que va canviar amb l’arribada del president Roosvelt, que va demanar a la Warner que els protagonistes deixessin de ser els gàngsters, ja que considerava que això no afavoria a la societat. Aquesta censura farà que, a partir d’aquest moment, el crim ja no es pugui representar d’una manera atractiva, que la justícia no en pugui sortir malparada, que es donin idees sobre com delinquir i que els policies passin a ser els protagonistes.

3

Malgrat que el canvi no influeix en l’estètica, si que canvia la temàtica i, ara, els actors que feien de gàngsters passen a fer de policies. El gàngster passa, doncs, de ser l’heroi al personatge que ha de ser extirpat.

En aquest moment el gènere entra en crisi i sorgeix una nova temàtica: les històries lligades a altres entorns criminals com el Sindicalisme als EE.UU. Aquí s’imposa l’estil de la Warner, molt realista, amb una estètica dura, guions foscos i escenes poc il·luminades (influenciat pel cinema expressiu d’Alemanya), històries d’acció i violentes, i on abunda el retrat de la dona dolenta i traïdora, en contrast amb la dona del Western, sempre bona.

És als anys ’40 quan es considera que el cinema de gàngsters i policies fa l’evolució cap al que ara coneixem com a thriller. Tot i que les coincidències són moltes a nivell estètic, les principals diferències les trobem a nivell iconogràfic. A Europa, per definir-lo, utilitzen el terme Cinema Negre, provinent de la novel·la negra.

Es tracta d’un cinema realista, dur, urbà i ambigu, on els personatges es mouen al límit de la llei. Es basa molt més en els personatges i en la seva dimensió psicològica. Solen ser lluites personals sorgides de la contradicció d’estar a la frontera de la llei i el delicte. El detectiu tipus és una persona solitària, no és un superhome, sinó que té defectes, i amb ell apareix el personatge de la Femme Fatale, una dona molt eròtica, alhora que malvada, i que marcarà el destí de tots els homes que passin per la seva vida, portant-los a la destrucció.

El thriller, doncs, es converteix en una fotografia de la postguerra nord-americana. És el gènere en el qual es refugien els directors per poder fer crítica política i social, d’una societat americana que estava en descomposició. I els personatges ho demostren, ja que no són models a seguir sinó que es caracteritzen per ser depravats, sàdics, policies corruptes, personatges arrossegats pel poder i els diners i dones malvades. Tot es mou en l’ambigüitat: ni el bo és tant bo ni el dolent és tant dolent. En aquest sentit, una de les propostes de thriller més interessants que apareix és Citizen Kane (1941), d’Orson Wells.

4

CARACTERÍSTIQUES

Per aconseguir mantenir la tensió al llarg de tota la pel·lícula, és fonamental mantenir un ritme ràpid, sovint trepidant, i aconseguir una corba d’intensitat dramàtic amb moments molt contrastats, passant de moments de màxima tensió a d’altres molt més tranquils. Això permet crear una sensació de vertigen constant en l’espectador, que és el que el mantindrà en alerta.

Cal tenir en compte, però, que mantenir a l’espectador en tensió durant l’hora i mitja o dues hores que pot durar un film d’aquest tipus, pot arribar a ser esgotador per a ell. Així doncs, aconseguir una corba d’intensitat en forma de muntanya russa és important no només per aconseguir l’excitació, la tensió buscada, sinó també per deixar-li moments de descans a l’espectador. En aquest sentit, és força habitual incorporar també moments còmics, ja que aquests propiciaran els moments de calma que necessita l’espectador i, a més, el contrast, el xoc, pot fer més interessant la trama.

La trama sol anar acompanyada de diverses subtrames que es creuen i que, normalment, ens van aportant informació sobre la història. D’aquesta manera, l’espectador va recopilant informació i crea les seves hipòtesis. Sabent això, el thriller recorre a punts de gir, a canvis sobtats, per crear confusió en l’espectador i, així, augmentar la tensió. En aquest sentit, és també habitual jugar amb l’estructura temporal de la narració, incorporant flashbacks, reconstruccions temporals, ...

Per jugar amb la percepció de l’espectador, un altre recurs és anar dosificant la informació que se li dóna. El més habitual és que els protagonistes tinguin més informació que l’espectador, i que aquest els vagi seguint com si fos un simple observador. També hi ha casos, però, en que l’espectador té molta més informació que els protagonistes, i això farà que la tensió es creï per saber com els protagonistes resoldran la situació.

Els protagonistes solen haver-se d’enfrontar a la mort, ja sigui la seva o la d’altres persones, i lluitar contra un antagonista, un enemic, que inicialment serà més intel·ligent i més fort que el protagonista. A més, per no perdre el clima de tensió, caldrà procurar que qualsevol acció i els propis personatges sigui creïble, realista, i natural. No fer-ho, faria que l’espectador sortís de la història i es trenqués l’intriga.

5

PRINCIPALS DIRECTORS I PEL·LÍCULES

Fritz Lang (1890-1976)

Les pel·lícules de Fritz Lang tenen com a distintiu canvis en el punt de vista i invencions que fan alterar tant la reacció dels personatges com la de l’audiència. Altres característiques que destacables són la privacitat de llibertat dels humans, ja que la voluntat d’aquests està lligada a factors externs.

Els protagonistes dels seus films viuen conflictes de manera dramàtica i els actors que interpreten els personatges sobre actuen i porten a un nivell extrem, els gestos de les passions humanes. Els decorats estan dissenyats per fer suscitar emocions intenses. Els colors es substitueixen per jocs de llums i ombres, hi ha forts contrastos que deixen veure els conflictes dels protagonistes. El que fins ara havia sigut un estatisme de la càmera, es converteix en pertorbadors angles i aguts preses laterals. Els arguments mostren sempre doncs, temàtiques extremes. La visió d’un univers hostil, les limitacions a la llibertat i missatges que passen desapercebuts o malentesos, però sempre vistos, son característiques en tota la cinematografia de Lang.

Algunes de les seves pel·lícules de gènere Thriller en les que ha fet de guionista i alguna com a productor són:

- Dr. Mabuse, el jugador (1920) Guionista. - Los espías (1928) Guionista. - M, el vampiro de Düsseldorf (1931) Guionista - El testamento del Dr. Mabuse 1933) Guionista i productor - La caza del hombre (1941) - Secreto tras la puerta (1948) Productor - Los mil ojos del Dr. Mabuse(1960) guionista i productor

Alfred Hitchcock (1899-1980)

Director i productor de cinema, va ser el primer en utilitzar la càmera com a mirada subjectiva, també feia ús d’enquadraments ens els que volia remarcar l’ansietat, por i empatia i va desenvolupar una nova forma de muntatge arrel d’això.

6

És caracteritza per tenir com a protagonistes fugitius de la llei i les dones solien ser sempre rosses, les seves històries solent tenir girs argumentals en el desenllaç i trames pertorbadores que es movien al voltant de la violència, algunes són més de psicoanàlisis i tenen connotacions sexuals molt marcades.

Algunes de les seves pel·lícules són:

- La muchacha de Londres(1929)

- La sombra de una duda (1943)

- Encadenados (1946)

- La soga (1948)

- La ventana indiscreta (1954)

- El hombre que sabia demasiado (1956)

- Con la muerte en los talones (1959)

- Psicosis” (1960)

- Los pajaros (1963)

Ridley Scott 1937

Ridley és un director britànic, el seu estil destaca la importància de l’experiència del conjunt entre la visió i el so. En les seves obres aprecien canvies extrem de la il·luminació. Blade Runner en la seva major part és fosca i sinistre.

La intel·ligència artificial és un tema rellevants al llarg de la carrera de Scott com a director, particularment en BladeRunner, Alien y Prometeus. També és molt habitual la musica clàssica al seu films. Durant las escenes d'acción, sovint es dispara a velocitats d’obturació molt rapides per donar nitidesa, aquest efecta s’anomena "staccato".

Pel·lícules més destacades:

- Alien, el octavopasajero (1979) - BladeRunner (1982) - Hannibal (2001) - Thecouselor “el consejero” (2013)

7

David Keith Lynch (1946)

Les pel·lícules de Lynch destaquen per tenir trames on el personatge te manies psicòtiques on s’expliquen històries dramàtiques i de suspens amb un contingut molt estrany que ha tocat tot tipus d’estètica o subgènere a la hora d’explicar les seves històries (gore, road-movies, musical, eròtic, etc..).

L’estètica com ja hem dit té una gran importància ja que per aquest director, no només es mostra en els colors si no que ho fa possible al crear una atmosfera a través de la decoració, el vestuari, el maquillatge, la fisonomia dels actors, inclús la música.

Lynch necessita veure les seves obres en moviment. Però les seves pel·lícules guarden alguna cosa inquietant. Aquell algun ens mostra poc a poc al llarg del film a través de un camí que va recorrent tant als personatges com els espectadors. Tot lo bonic i tranquil son màscares de la realitat i David Lynch les anirà desprenent una a una. No es vol donar a entendre amb això una visió pessimista de la realitat sinó veure-la en el seu conjunt. D’aquesta manera podem descobrir els vicis, fòbies, misteris i crueltats que conte la societat, principalment l’americana. Les seves influencies

Respecta a la influencia de Billy Wilder hem de destacar la gran influencia que suposa per Lynch en el visionat de “El crepúsculo de los dioses” de la que pren nombroses idees sobre tot en el que respecta a la posada en escena y la composició de personatges.

Algunes de les seves pel·lícules són:

- Eraserhead (1977) - Twin Peaks: Fire Walk With Me (1992) - Terciopelo azul (1986)

David Fincher (1962)

David és un dels directors de cine més controvertits e interesants del Hollywood actual. Habitualment vol plasmar i criticar a la societat actual, aquest és el tema mes recorrent en els seu films. És caracteritza per el ús molt expressiu de la il·luminació, sovint fosca, hi ha una tendència els espais foscos i opacs. Fincher utilitza una tècnica diferent de revelat, aquest

8

aconsegueix una major saturació de colors (més lluminositat en els tons alts i més densitat en els foscos, aquesta tècnica s’anomena silverretentioni ho apreciem en films com seveno el club de la lucha. L’ús habitual de plans contrapicats, aconsegueix una posada en escena més dinàmica. Pel·licules mes importants:

- Se7en (1995) - The Game (1997) - El club de la lucha (1999) - Zodiac (2007)

9

L’ACTUALITAT DEL THRILLER

Aquest any, a Espanya, el thriller ha tingut un paper destacat als Premis Goya, amb pe·lícules com “El Niño”, “La isla mínima” o “Relatos salvajes”. Tres exemples en el punt de culminació del thriller en el cine nacional que ha acabat amb els tòpics sobra la incapacitat d’afrontar amb garanties de critica y públic aquest tipus de treballs. Tres mostres on queda remarcat que el cine espanyol ja no es una espècie de subgènere, si no que és capaç d’endinsar-se sense complexes amb films on hi destaca l’acció i el suspens.

Un dels directors que va optar per trencar amb el convencionalisme del cinema espanyol va ser Alejandro Amenábar, amb un llargmetratge de Thriller titulat “Tesis” i més tard amb “Abre los ojos”. El gran èxit d’aquest films es va aconseguir gràcies a la bona resposta del públic, ja que aquests estaven acostumats a un altre estil de cinema espanyol.

Un dels altres destacats directors de Thriller a Espanya, es Daniel Monzó, director de la pel·lícula “El niño”. Tot i que primerament, ho va fer amb “La caja Kovak” i després amb l’impactant film “Celda 211”. Per altre banda, també podem incloure dins del Thriller a Alberto Rodríguez, qui abans de “La isla mínima” ja va demostrar un destacat cinema policial amb “Grupo 7”.

Per concloure, podem dir que el gènere Thriller està recobrant gran importància dins el cinema espanyol, on s’aposta per un cinema més d’estil americà i on de moment ha estat força acceptat per el públic d’aquest país.

10

BIBLIOGRAFIA

 Apunts d’Història del cinema (Història de l’art, UAB)  Apunts de classe

WEBGRAFIA

 Article “El thriller manda en el año más brillante del cine español” – Diari ABC (04/02/2015)

http://www.larazon.es/el-thriller-manda-en-el-ano-mas-brillante-del-cine-espanol-YF8654450

 Article “Los géneros cinematográficos” – Blog La Butaca de Cine

http://labutacadecine.blogspot.com.es/2012/04/los-generos-cinematograficos_07.html

 Document sobre els gèneres cinematogràfics – Generalitat Valenciana

http://xlpv.cult.gva.es/files/generoscine.pdf

 “Thriller (Genre)” - Wikipedia

 http://en.wikipedia.org/wiki/Thriller_(genre)

 “El cine negro” – Media Cine (Ministerio de Cultura)

http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque4/pag5.html

...