Guía De Prevención De Riesgos (en Portugués)

SEGURETAT I FORMACIÓ

Jordi Cisteró

Departament de Projectes d’enginyeria Màster de Prevenció del Risc Industrial 1 Laboral

Universitat Politècnica de Catalunya

Seguretat i prevenció de riscos laborals

Dintre del mon empresarial la primera reacció quan es parta d’aquests conceptes

podria ser que això només costarà diners i, en alguns casos, que cal lar el que

calgui por resoldre aquest problema amb el mínim cost.

En públic es dirà que no s’ha de reparar en despeses per posar la seguretat dels

Treballadors per davant de totes les prioritats de la direcció, per que les raons

legals i morals por controlar la seguretat son tant exigents, que admetre en públic

que preocupen els aspectes financers és donar peu a la condemna pública do tota

la societat.

Prevenció de pèrdues i reducció d’accidents

Aquests conceptes ja poden ser més interessants. Preveure o reduir pèrdues

significa estalviar diners, i això significa gestionar la seguretat. Està molt dit que la

ne•segre1at costa diners, Por que ho tornen a dir? Per que no podem deixar de

dir-ho els que ho hem experimentat i, per tant, n’estem convençuts, i per que és

un motivador i la base del que avui volem parlar que és de formació.

Per formar en la reducció d’accidents cal dir que es tracta d’ensenyar a evitar els

accidents a totes les persones, que en aquest cas, viuen en el mon del treball.

Aquest aspecte de la formació es pot relacionar amb el marc del que s’ha

considerat la seguretat en els anys passats, i així podríem dir que els 60s es

tractava de realitzar millores en les màquines, els sistemes constructius i de

muntatge.

Els 70s es tractava de la prevenció de l’error humà en tant que en cert aspecte

l’error humà és consubstancial amb el comportament humà.

Els 80s apareix la cada vagada més creixent consciència de que la seguretat s’ha d’organitzar i liderar i que, en conseqüència, és responsabilitat dels directius a tots els nivells.

Però la consciència d’avui dia és que cal un nou mode d’abordar el problema de

manera més global ó, si més no, més integrada.

El novembre de 1990, l’informe de Lord Cullen sobre la plataforma d’extracció de petroli del mar del Nord (Piper Alpha) ja recomanava que cal que tota activitat industrial desenvolupi i adopti un sistema de gestió de la seguretat dintre de

l’empresa que: “fixi uns objectius de seguretat, els sistemes o la forma com s’han d’assolir aquests objectius, les prestacions finals que es volen aconseguir i com això es controlarà. Tot això sota uns principis de l’assegurament de la qualitat similars a la norma ISO 9000.

Aquests principis ja havien estat recollits d’alguna manera a la directiva europea 89/391 relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el lloc de treball.

La llei 31/95 per tots ja coneguda de Prevenció de riscos laborals significa la transposició al dret de l’Estat espanyol de l’esmentada directiva Avui 1998 estem parlant de la formació amb la perspectiva de la directiva i de la llei que va ser publicada el 08-11-95.

Seguretat. accidents i beneficis

Tols el experts en seguretat asseguren que, com a mínim, no hi ha contradicció entre salut i seguretat dels treballadors i beneficis de l’activitat empresarial. Molts empresaris estan cada vegada més disposats a subscriure aquesta afirmació.

Documents recents a nivell europeu plantegen que l’èxit en la salut i seguretat està basat en els principis del control de pèrdues i de la gestió de la qualitat.

Par tant, cal crear un sistema de control de la qualitat total que asseguri que identificarem i eliminarem totes les mancances ó errades que produïm tant si provoquen ó no danys personals.

En la teoria del control de pèrdues, la relació entre els accidents s’explicita amb el conegut triangle d’accidents.

Aquests triangles s’utilitzen per mostrar entre el número d’accidents amb conseqüències greus, lleus i omissions o danys a la propietat formen el vèrtex el mig i la base dels triangles. La gravetat que resulta d’un accident s’identifica a la sort o desgràcia si la organització no identifica correctament els riscos i perfils. Per exemple si una persona rellisca amb una taca d’oli, provinent de la pèrdua en una màquina, les conseqüències poden anar des d’un vestit brut a un gran accident o, fins i tot, a una mort si al caure es dona un cop al cap.

També podria donar-se el cas que la fuita d’oli pot ser un factor contributiu des de la fallida d’una màquina fins a un incendi que causarà un dany major o menor.

Per tant, com que el resultat d’un accident no es pot preveure, l’únic camí efectiu per reduir els accidents és controlar les causes subjacents.

Controlar les causes de la taca d’oli te el gran potencial de prevenir un ampli ventall de possibles conseqüències.

Alguns directius i tècnics utilitzen cada vegada més els principis del control de pèrdues r minimitzar les pèrdues accidentals. Recentment, el mode d’abordar el control de pèrdues s’ha afegit: als sistemes de gestió de la qualitat per arribar a la “Qualitat Total”. La Qualitat Total s’ha definit com "un mode de gestió per millorar l’eficiència, la flexibilitat i la competitivitat d’una organització com a un conjunt”.

Cal també recordar el concepte d’accident: qualsevol event no planificat que produeix com a resultat un dany, perjudici o pèrdua per les persones, la propietat, les instal•lacions, els productes. el medi ambient ó l’oportunitat d’un negoci.

Formació

Formar

...