Jardí Vora el mar

Comentaris literaris de
JARDÍ VORA EL MAR de Mercè Rodoreda

CAPÍTOL 1

“Vam anar de seguida a mirar-les. Una desgràcia diuen que mai no ve sola. Les carolines, trepitjades. I els llopins virolats. Tot era bo per llençar. Com si una planta fos una eina que si es fa malbé se’n compra una altra igual.”

Aquest fragment el trobem situat gairebé al final del primer capítol, quan el senyoret Francesc i la senyoreta Rosamaria decideixen muntar una festa abans de marxar de la casa.

Com si una planta fos una eina que si es fa malbé se’n compra una altra igual. En aquesta cita podem veure clarament com pel nostre protagonista; el jardiner, el jardí és l’element més important i al qui més apreci té (podem veure un clar paral·lelisme amb l’autora del llibre: Mercè Rodoreda, ja que ella també fou una gran amant de les flors), ja que el jardiner ens fa veure que una planta o una flor costa molt de fer-la créixer, que per a que creixi bonica i sana ha de seguir una sèrie de procediments, procediments que l’altra gent no entén... I que no sap apreciar.(En aquesta reflexió podem veure reflectida la referència de les classes socials; el jardiner valora les petites coses, els petits detalls, en canvi els senyorets i la gent de classe alta no donen valor a les petites coses, en aquest cas a les plantes i les flors).

Durant l’obra les plantes tenen un paper molt important, surten molts tipus de flors i cada una d’elles té un significat El til·ler simbolitza l’amor i l’amistat, transmetent pau, seguretat i assossec. Clavells indis (amargor). Didalera (reflex de pau i amor). Eucaliptus (tranquil·litat, serenitat, sensibilitat i llibertat). Magnolieres (símbol de solemnitat i pau). Dàlies (soroll). Camèlies (tranquil·litat). Begònies (confiança, fidelitat). Cascalls (preocupació). Roses blanques (puresa). Ofèlia (la Rosamaria hi jugava amb l’Eugeni). Morera (amor del jardiner i Cecília). I si ens hi fixem a mesura que llegim i surten aquestes flors tenen alguna mena de referència amb la situació en que es troben els personatges en l’obra.

Al jardí es on transcorren la majoria d’escenes claus de l’obra, i també és el lloc on estan situats tots els elements importants; les escales que baixen fins la platja, un mirador amb vistes al mar, la caseta del jardiner, la casa de vidre, un passeig d’eucaliptus molt nomenat en el llibre... Així doncs, el jardí és l'element més simbòlic de Jardí vora el mar. Aquest representa la infantesa idealitzada i la felicitat que no te el protagonista, però que va tenir quan la seva estimada Cecília encara era viva, ja que ara esta sol i no té cap estimat al seu voltant i per ell el jardí serà l’element més important, també ho serà com a referència del moment de la infantesa quan Rosamaria i Eugeni regaven tots dos junts els jardí de que casa seva.

CAPÍTOL 2

“ Tot d’una va començar un xàfec. Ella es va arrecerar sota d’una morera i jo vaig deixar la feina i em vaig anar a aixoplugar al seu costat. Enraonàvem de la pluja i tot d’una va callar i es va quedar com encantada: mirava el palet, que tenia als peus. Després el va collir i se’l va ficar a la butxaca sense dir res. [...] I ja és hora que torni a parlar dels senyorets. “

En aquest fragment del segon capítol, el qual transcorre durant el segon estiu trobem informació sobre Cecília, qui va morir, la estimada del nostre narrador el jardiner. Trobem la simbologia de la morera que representa el amor entre Cecília i el jardiner i també el palet, objecte que el jardiner guardarà fins l’últim moment de la història i que tindrà un gran valor sentimental per ell.

Quan surt aquest fragment en el capítol ens trobem en el moment que el jardiner està amb el senyor Bellom i aquest troba el palet, pregunta per ell però no obté resposta, en canvi nosaltres si, el jardiner ens explica la història de Cecília. Això és una tècnica narrativa anomenada nines russes que consisteix en que dins d’una història n’hi ha una altra.
Tal com podem veure el jardiner diu i ja és hora que torni a parlar dels senyorets, ens dona a veure que a ell no li agrada parlar d’aquest tema, o més que agradar parlar-ne li fa mal, li sap molt greu que ella ja no hi sigui ja que se l’estimava molt.

Al llarg de tota la narració, trobem bastanta informació sobre Cecília; es van conèixer  quan ella només tenia setze anys, i ell trenta-cinc es van enamorar moltíssim. Ella sempre duia vestits liles. Tenia els ulls verdosos, menuts, una mica enfonsats i molt lluents, i els cabells llargs i rossos. Sembla una persona senzilla que buscava també una vida senzilla al costat de la persona que estimava. Els dies de pluja, li agradava asseure's al balancí de casa seva per mirar per la finestra.

Però com sempre en Mercè Rodoreda, Cecília havia de ser un personatge inexistent físicament en la nostra novel·la ja que d’aquest manera l’autora li donava un toc de misteri i d’èmfasi al nostre narrador; el jardiner.

 CAPÍTOL 3

“ Els dies que feia sol sortia a prendre’l a la meva porta amb la cadira baixa; m’estava quiet, mig ensonyat, i així que el sol passava per darrera de l’eucaliptus em ficava a dins. “

En aquest fragment tornem a trobar la figura de l’eucaliptus i com el jardiner diu que quan passava el sol per darrera de l’eucaliptus ell també marxava. Aquí trobem la simbologia de l’amor, del dol que sent el nostre narrador per la pèrdua de Cecília.

CAPÍTOL 4

“- I amb l’Andreu ho vam pintar, ben emblanquinat, i vam esborrar el nom de Rosamaria. I al cap d’uns quants dies l’Eugeni se’m presenta a la cuina mentre preparava el sopar, i estava verd de cara, amb els ulls enfonsats, i va dir: ”

En aquest capítol trobem la història de la nostra senyoreta Rosamaria amb Eugeni que va ser esmentat un moment al inici de la història però que els lectors ho van considerar irrellevant a causa de la falta d’informació, en canvi ara tot quadra.

Eugeni i Rosamaria van tenir un romans quan eren nens, ho feien tot junts, fins que va arribar  el senyoret Francesc i ella va preferir anar amb ell. Eugeni va quedar molt dolgut per aquest fet, i el fragment que he escollit es veu com els pares d’ell intenten fer tot el possible per a que el seu fill ho superi i no es torni boig, per això borren el nom de Rosamaria que tenia ell escrit damunt l’escriptori, això simbolitza que borrat el nom també estarà borrat el record, però no es així.

...