L17/2013 RISAL.

EREN NECESSÀRIES I OBLIGADES LES MESURES DE LA LLEI 17/2013, DE 30 DE DESEMBRE (LRSAL) PER A L'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I LA SOSTENIBILITAT FINANCERA DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL A ESPANYA ?

SUMARI

1.- INTRODUCCIÓ                                                                3

2.- CONTEXT                                                                4

3.- METODOLOGIA                                                                5

4.- ANÀLISI                                                                6

Elements i paràmetres de l’Estabilitat

Pressupostària i la Sostenibilitat

Financera a l’Administració Local (EPSFAL)                        6

        La regla del dèficit i el resultat pressupostari                7

La regla de despesa i la referència al PIB espanyol        7

El límit de deute i referència als ingressos corrents         7

La morositat i el període de pagament a proveïdors                8

L’article 135 de la Constitució i la LOESPF                9

Anàlisi de les singularitats de la normativa EPSFAL         15

La promulgació de la LRSAL el 30-XII-2013                        16

Les dades dels paràmetres de la EPSFAL

anteriors a 1-I-2014                                                        18

5.- CONCLUSIONS                                                                20

6.- BIBLIOGRAFIA                                                                21

1.- INTRODUCCIÓ

Una de les raons nuclears de la tramitació i aprovació de la Llei 17/2013, de 30 de desembre, de Racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local^[1], en endavant LRSAL, és la necessitat d’abordar l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de l’Administració Local espanyola. Aquest fet ha estat una mena de mantra a tota la documentació incorporada successivament a la tramitació dels múltiples avantprojectes de llei des de juny de 2012, a l'aprovació del projecte de Llei pel Govern a 2013 i finalment a l’exposició de motius de la llei.

L'estabilitat pressupostària a les Administracions Públiques estatal i autonòmica consisteix la situació d'equilibri o superàvit estructural,  mentre que la l'estabilitat pressupostària a l'Administració Local consisteix en aprovar i liquidar els pressupostos de les Corporacions locals amb equilibri o superàvit. És a dir, les excepcions que per a l'acompliment de l'estabilitat pressupostària es puguin configurar per a l’Estat i les Comunitats Autònomes, i per tant incórrer en dèficit estructural, NO són aplicables a les Corporacions Locals.

La sostenibilitat financera a totes les Administracions consisteix en la capacitat per a finançar compromisos de despesa presents i futurs dins els límits de dèficit i deute públic establerts.

La hipòtesi del present treball és validar o no l’existència d’un estat d’inestabilitat pressupostària o insostenibilitat financera de l’Administració Local espanyola prèvia a la LRSAL que justifiqués la seva promulgació, amb uns continguts limitadors de la capacitat de decisió institucional de les entitats locals, i que es va incorporar a la legislació bàsica sobre règim local.

2.- CONTEXT

A l'any 2011 la crisi havia arribat de ple a les Administracions Públiques espanyoles. El que va començar com a una crisi financera a nivell mundial a 2008, es va convertir en una crisi econòmica a 2009 a les anomenades economies occidentals i va provocar addicionalment a partir de 2010 de forma successiva una crisi fiscal, social, política i institucional al sector públic espanyol.  

La disciplina en el compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera per a les finances públiques arrel d'aquests impactes van concretar-se en el cas d 'Espanya en la modificació constitucional produïda el 27 de setembre de 2011, data en què s'incorporà la reforma de  l'article 135 de la nostra Carta Magna^[2].

El desenvolupament d'aquest article 135 a la legislació general va esdevenir de la mà de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera^[3], en endavant LOEPSF, modificada posteriorment de forma successiva  per la Llei Orgànica 4/2012, de 28 de setembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2012^[4], la Llei Orgànica 6/2013, de 14 de novembre, de creació de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, i la Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre del control del deute comercial en el sector públic^[5].

A 20 de desembre de 2013, aquest era el marc normatiu en relació al compliment dels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de l'Administració Local, d'aplicació a la totalitat dels sector públic local, juntament amb la normativa específica d'hisendes locals i la normativa específica per a l'Administració Local dictada en desenvolupament de la LOEPSF.

És en aquest context en el qual, de forma paral·lela en el temps a la promulgació de la LOEPSF, van començar a fer-se públics els primers avantprojectes del que va esdevenir finalment, al cap de 18 mesos i un nombre semblant d'avantprojectes, la LRSAL, quina vigència s'inicià el 31 de desembre de 2013 i que, a banda de modificar altres normes, en el que aquí interessa modifica substancialment el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals^[6] i la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local^[7], en endavant LBRL, establint un seguit d'interdiccions i limitacions per a l'exercici de competències distintes de les pròpies o de les atribuïdes per delegació, per a la selecció de les formes de gestió de serveis locals, per a l'exercici de la iniciativa pública econòmica local i per al manteniment o la creació de personificacions instrumentals locals, entre d'altres.

...