LES DESIGUALTATS I LES CLASSES SOCIALS

LES DESIGUALTATS I LES CLASSES SOCIALS

Educació i contextos educatius

Paula Fernández, Carmen Fernández, Paula Fusté, Tamara Garvin i Elena Marruecos

Grup: 61

Seminari: A

ABI

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ (falta ampliar)        3

MARC TEÒRIC        4

OBJECTIUS        12

METODOLOGIA        13

CONCLUSIÓ I ANÀLISI DE RESULTATS        14

BIBLIOGRAFIA        17

ANNEXES        18

1. INTRODUCCIÓ (falta ampliar)

Hem escollit aquest tema perquè ens va cridat l’atenció, ja que avui dia continua havent-hi desigualtats a la societat i ara són més evidents amb la situació actual de la Covid-19, i per tant volem indagar més en profunditat respecte a la nostra comunitat autònoma Catalunya, per poder veure com, depenent de la classe social, uns infants tenen més desigualtats que altres, centrant-nos en l’àmbit educatiu, específicament en infants de la primària.

1. MARC TEÒRIC

Durant molts segles no s’ha vist als infants com a subjectes de dret. Han patit agressions, explotacions, maltracte i fins i tot se’ls ha condemnat a morir prematurament.

La manca de drets i les agressions han fet que sorgeixin sentiments de protecció en els adults dels quals depenen i algunes institucions. Per aquesta raó van voler actuar per evitar i canviar les situacions hostils a les quals se’ls condemnava.

El segle dels infants, es coneix el segle XX com el segle dels infants. Al 1945 neix l’ONU gràcies als  avenços científics en psicologia, medicina i dret, amb les normatives de protecció específiques i les repercussions de les guerres mundials. L’ONU el 1946 crea UNICEF com a organisme encarregat de la defensa i la protecció dels drets de la població infantil.^[a]

Amb els antecedents de la Declaració Internacional dels Drets dels Infants de 1924 i la Declaració universal dels drets de l’infant de 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides, a la 44ª sessió del 20 de novembre de 1989, va adoptar la Convenció dels drets dels infants, un tractat universal obligatori que reconeix els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels nens i les nenes, són drets que posseeixen els nens/es i adolescents per tant sols néixer. Són inalienables, irrenunciables, innats, imprescindibles i obligatòria, per tenir una bona infància. És a dir, reconeix l’infant com a subjecte actiu de drets i deures. Per poder disposar d’aquests drets els infants tenen uns deures específics com comportar-se i mantenir un respecte amb la persona que ha adoptat, per tant si volem que els drets es respectin, tenim el deure de no vulnerar aquests drets i mantenir un respecte.

A partir d’aquests esdeveniments anteriors sorgeix la iniciativa Education for all la qual, va ser un compromís mundial per donar educació bàsica de qualitat a tots els infants, joves i adults.

Posteriorment, a l’any 2000, va tenir lloc el Fòrum Mundial sobre l'Educació que es va celebrar a Dakar (Senegal), on 164 governs van concertar el Pla d'Acció de Dakar, Education For All. Aquests tenien com a objectiu complir els compromisos comuns, posant en marxa un ambiciós programa orientat a la consecució de sis objectius educatius que havien d'assolir abans del 2015. Els quals van anomenar objectius del desenvolupament del mil·lenni (ODM). L’objectiu 2 fa referència al dret a l’educació i vol aconseguir l’educació primària universal.

Anys més tard sorgeixen els ODS (objectius pel desenvolupament sostenible), ja que no s'han assolit els objectius que es tenien previstos fins a la data (2015). Aleshores es proposen 17 nous objectius interconnectats entre ells i que interpel·len a tothom. L'objectiu 4 fa referència al dret a l'educació i el seu propòsit és aconseguir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat al llarg de la vida.

Imatge 1. Objectius de desenvolupament sostenible (2015). Font: https://www.idescat.cat/dades/ods/[pic 2]

Després d’aquesta contextualització fem referència al focus inicial del nostre treball, la Covid-19 i com aquesta ha afectat i vulnerat en certes ocasions aquest dret a l’educació.

La pandèmia de la COVID-19, el 31 de desembre del 2019 va ser registrada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Xina com una epidèmia regional, es va difondre molt ràpidament per tot el món. I el 19 de març va impactar en 160 països i territoris. L’impacte va ser i és molt fort, ja que no estàvem preparats per aquesta crisi i mentre no s'elabora una vacuna efectiva, la pandèmia podria seguir expandint-se durant més mesos, anys, etc.

Tot i que ha sigut i és una crisi que ha afectat en tots els sentits, nosaltres ens centrarem més a escala social, polític-econòmic en l’àmbit autonòmic, en aquest cas Catalunya.

La pandèmia  va obligar les escoles a tancar les portes, impactant a un nombre sense precedents d’estudiants de tot el món.

Pel que fa a Catalunya el 13 de març de 2020 el govern va ordenar el tancament de totes les escoles. Mesura que va afectar 1.565.478 alumnes en diferents etapes educatives de 5.492 centres privats, públics i concertats

[pic 3]

Imatge 2. Seguimiento mundial de los cierres de escuelas causados por el COVID-19 (2020). Font: https://es.unesco.org/news/unesco-revela-perdida-aproximada-dos-tercios-ano-academico-todo-mundo-debido-cierres-covid-19.

[pic 4]

Imatge 3. Duration of complete and partial school closures (in weeks) (2020). Font: https://es.unesco.org/news/unesco-revela-perdida-aproximada-dos-tercios-ano-academico-todo-mundo-debido-cierres-covid-19.

A partir d’aquest gràfic podem veure com des de l'inici de la pandèmia, les escoles han estat tancades per complet durant una mitjana de 3,5 mesos (14 setmanes). Aquesta xifra s'eleva a 5,5 mesos (22 setmanes) -equivalent a dos terços d'un any acadèmic- si es tenen en compte els tancaments d'escoles en zones localitzades.

La durada dels tancaments varia molt segons la regió, des de cinc mesos (20 setmanes) de tancaments complets a nivell nacional de mitjana en els països d'Amèrica Llatina i el Carib, fins a dos mesos i mig (10 setmanes) a Europa, i només un mes a Oceania.

S'observen variacions regionals similars quan es tenen en compte els tancaments localitzats. La durada dels tancaments complets i localitzats va superar els set mesos (29 setmanes) de mitjana a Amèrica Llatina i el Carib, en comparació de la mitjana mundial de cinc mesos i mig (22 setmanes).

Els governs s'han esforçat a reduir al mínim els tancaments a nivell nacional -de 190 països durant el pitjor moment a l'abril del 2020 a 30 països en l'actualitat -en favor de tancaments parcials i /o locals.

Avui en dia, les escoles estan totalment obertes en 101 països.

Les dades publicades per l'Informe de Seguiment de l'Educació en el Món de la UNESCO mostren que, fins i tot abans de la crisi de la COVID-19, només un de cada cinc països mostrava un fort compromís amb l'equitat en l'educació a través dels seus mecanismes de finançament, per això tant podem veure com els objectius dels ODS es vulneren, ja que només un de cada cinc busca la condició d’igualtats d’oportunitats a més segons aquest, hi ha pocs indicis que hi hagi una forta preocupació per l’equitat en les respostes davant de la COVID-19 per tant podem comprovar com encara estar passant una pandèmia aquestes dades no varien i segueixen igual sense oferir la mateixa igualtat d’oportunitats a tots i totes i sobretot a aquells que tenen pocs recursos.

...